Des de fa un parell d’anys, el Departament de Medi Ambient impulsa l’anomenada Estratègia de Planejament i Construcció Sostenibles, que té per objectiu assegurar que els edificis que es construeixin a Catalunya s’adaptin als nous reptes socials i ambientals del segle XXI.
Aquest projecte s’engloba dins d’un de més general, anomenat Acció Concertada Multidepartamental per a la construcció i l’ús sostenible d’edificis, que coordinen conjuntament diversos departaments de la Generalitat, amb l’objectiu d’iniciar, a través de l’experimentació en edificacions concretes, el camí cap a una millor qualitat ambiental de tots els edificis públics. Es tracta, en definitiva, d’assolir entre tots els departaments, el repte d’una major sostenibilitat de la construcció i ús d’edificis.
D’aquesta manera, es vol demostrar que la incorporació de criteris de sostenibilitat en els edificis no ha de suposar un augment excessiu del cost d’inversió i pot suposar un estalvi en el manteniment, sempre que els edificis es dissenyin, des d’un principi, tenint en compte aquests criteris.
La importància econòmica, social i ambiental del sector de la construcció per a Catalunya és evident: la contribució entorn a un 8% del PIB el situa en un espai privilegiat de l’economia catalana, i l’ocupació que genera beneficia un 9% de la població catalana. Pel que fa a la seva incidència ambiental, cal subratllar les dades següents: un 60% de la facturació elèctrica, un 65% del consum d’aigua i un 35% de la producció de residus corresponen als nostres edificis. D’altra banda, també cal tenir en compte que l’activitat constructiva i l’ús dels edificis comporta certs impactes ambientals, com ara el consum de recursos (sòl, aigua, matèries primeres), les emissions atmosfèriques i la generació de residus.
Aquesta importància i pes estratègics del sector van motivar el Departament de Medi Ambient a desenvolupar l’Estratègia de Planejament i Construcció Sostenibles per a Catalunya, cercant, des del principi, la col·laboració dels representants empresarials i de la societat en general.
L’objectiu és assegurar que tant el planejament com la construcció es desenvolupin de tal manera que se’n maximitzi la funció social, econòmica i ambiental: socialment, garantint la màxima qualitat per als usuaris; econòmicament, incorporant millores viables per als promotors i compradors; i ambientalment, reduint l’impacte que genera el sector sobre el canvi climàtic, el cicle de l’aigua, els recursos materials i la qualitat interior i exterior dels edificis, així com minimitzant la producció de residus.
En aquest sentit, s’han determinat una sèrie d’objectius concrets com ara: evitar l’ocupació innecessària del sòl; reduir el consum d’aigua a l’imprescindible; reduir les emissions de CO2 derivades del consum energètic; millorar l’eficiència en l’ús de materials de construcció; minimitzar la producció de residus; millorar la qualitat interior i exterior dels edificis; i millorar la integració en el paisatge dels assentaments humans.
Els resultats finals són ben visibles. L’impacte ambiental que provoca la construcció dels edificis es redueix en alguns casos gairebé a la meitat: estalvi d’un 30-40% del consum d’aigua; d’un 40-50% d’emissions de CO2; d’un 40% de residus de la construcció i d’un 40% de l’extracció de materials del medi natural.
Per tal de desenvolupar aquests objectius, el Departament de Medi Ambient ha definit quatre grans eixos vertebradors: Implicació dels agents, Planejament sostenible, Disseny sostenible d’Edificis i Desenvolupament de sistemes de certificació ambiental.
Implicació dels agents
S’adreça a aconseguir una actitud proactiva i una responsabilitat progressiva de tots els agents implicats amb l’estratègia: administracions (Unió Europea, Estat i ens locals), tècnics (universitats, col·legis professionals i instituts de recerca), sector privat (promotors, constructors i consultors) i agents socials (associacions, fundacions i consumidors). En aquest sentit, Medi Ambient ha signat en els darrers anys una sèrie d’acords i convenis amb universitats, associacions de promotors i constructors i altres departaments de la Generalitat amb l’objectiu d’aconseguir una acció coordinada en la gestió ambiental dels edificis. També s’han signat acords orientats a la formació dels professionals del sector. Finalment, amb un ampli consens social, s’ha avançat en la creació i consolidació d’una xarxa territorial coordinada per diverses fundacions que fan possible l’aplicació d’un planejament i construcció sostenibles a cada una de les demarcacions.
Planejament sostenible
Pel que fa a aquest segon eix, cal subratllar que té per objectiu potenciar els criteris ambientals a tenir en compte en la redacció del planejament territorial i urbanístic. És a dir, compatibilitza les necessitats de desenvolupament territorial amb un ús racional dels recursos naturals i la preservació dels valors històrics i culturals tot garantint la qualitat de vida per a les generacions presents i futures.
Disseny sostenible d’Edificis
S’orienta a adaptar els edificis tot incorporant progressivament criteris ambientals. Per Edifici Sostenible entenem aquell on es maximitza la funció social, econòmica i ambiental. És a dir, aquell edifici que reuneix una bona qualitat per als seus usuaris, una bona viabilitat per a promotors i compradors, i una generació mínima d’impacte sobre el canvi climàtic, el cicle de l’aigua, els recursos materials i la qualitat interior i exterior. Les condicions que ha de reunir l’Edifici Sostenible són:
De cara a la reducció de l’impacte ambiental dels edificis s’incideix en la utilització de sistemes energètics més eficients, orientats a la reducció de l’impacte dels edificis sobre el canvi climàtic, entre els quals podem destacar:
Sistemes passius: mesures bioclimàtiques, cobertes verdes, orientació de l’edifici, protecció solar i refrigeració per convecció.
Sistemes actius: energia solar i fotovoltaïca i equips d’alt rendiment en il·luminació.
Mesures de regulació i control per climatització i il·luminació.
Sistemes eficients de climatització i acs.
Gestió eficient de l’aigua:
Sistemes d’estalvi d’aigua potable en l’interior de l’edifici: difusors, inodors de doble polsadors i temporitzador.
Sistemes de reutilització d’aigües grises.
Sistemes de recollida i aprofitament d’aigües pluvials.
Materials emprats i gestió dels residus:
Reciclatge
Utilització de materials amb certificació ambiental
Optimitzar la gestió de residus d’obra
Adequació dels edificis a la gestió de residus
Millorar la qualitat interior i exterior dels edificis. Millores per a la nostra salut:
Llum: Recomanacions per a un òptim aprofitament de la llum natural (reflectors interiors…)
Radiacions: Recomanacions per al benestar dels usuaris de l’edifici
Soroll: Mesures que afavoreixen la disminució de la contaminació acústica
Desenvolupament de sistemes de certificació ambiental
Sistemes que assegurin la qualitat i incentivin la millora del sector constructor: Implantació de sistemes de gestió ambiental (ISO 14.001-EMAS), Ecoetiquetes, Certificació de productes i serveis i Política integrada de productes.
El repte final de l’aplicació de l’Estratègia de Planejament i Construcció Sostenibles per a Catalunya és, per tant, que els nostres edificis redueixin al màxim l’impacte ambiental que genera el sector de la construcció sobre factors tan rellevants com ara el canvi climàtic, el cicle de l’aigua i la producció de residus. Tot plegat sense que usuaris, promotors ni compradors se’n vegin afectats.
