El Departament de Medi Ambient i Habitatge vol aclarir, respecte a les notícies aparegudes en el mitjans de comunicació en els darrers dies alarmant sobre l’existència de pluja àcida a la zona de Tarragona i els seus efectes sobre els cultius d’avellaners, els següents punts:
• La deposició àcida pot tenir un efecte directe sobre les fulles només si hi ha una aportació puntual, per via humida o seca, molt important sobre les superfícies foliars. Altrament, la influència no s’exerceix directament sobre les fulles sinó a través del sòl, que és el qui podria malmetre l’absorció de nutrients de les plantes i els arbres. Per avaluar la quantitat de deposició àcida que un determinat terreny pot absorbir sense presentar danys en la vegetació s’ha proposat el terme de “càrrega crítica”. La càrrega crítica per a un sòl es calcula segons la seva capacitat de neutralitzar l’àcid i la quantitat d’àcid dipositada per via seca o humida.
• A la zona de Tarragona en qüestió, la composició del terreny i l’aportació d’alcalinitat de les periòdiques pluges de fang per aportacions saharianes, que són habituals en el nostre país, fan que aquests sòls puguin neutralitzar adequadament uns nivells elevats d’aportació d’acidesa. Si es vol donar una resposta quantitativa a aquesta qüestió, s’hauria de fer l’estudi de la capacitat neutralitzadora del sòl i quantificar la deposició àcida en un període suficientment llarg com per descartar fluctuacions, per exemple, en un cicle anual. No obstant, a priori, i principalment pel tipus de sòl calcari, és altament improbable que hi hagi una afectació àcida del sòl.
• El procediment de mesura de pH emprat per l’organització ecologista L’Escurçó, que és qui ha denunciat a la premsa una suposada manca de control, contempla l’anàlisi dels primeres mil•límetres de pluja únicament. Aquest procediment és incorrecte ja que els resultats no representen l’impacte total que rep l’ecosistema. Per conèixer bé aquest impacte s’hauria de mostrejar tota la pluja.
• Durant l’any 2004 no s’han superat els valors límit d’immissió horaris i diaris d’SO2, i llindar d’alerta horari, ni tampoc els valors límit horari i llindar d’alerta horari d’NO2, en cap de les estacions de la zona de qualitat de l’aire (ZQA 4) de la zona de Camp de Tarragona.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge disposa d’una Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica. La missió d’aquesta xarxa és vigilar la qualitat de l’aire, és a dir, obtenir els nivells de concentració a l’aire dels principals contaminants atmosfèrics i, mitjançant els resultats de les mesures que s’obtenen, dur a terme les actuacions necessàries per solucionar els problemes originats per la contaminació atmosfèrica.
Aquesta Xarxa, instal•lada a l’any 1992, inclou un total d’11 punts de mesurament de pluja àcida on s’ubiquen analitzadors automàtics (11) i col•lectors manuals (3). Anualment, i amb la col•laboració del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona es fa un informe dels resultats de les dades de la Xarxa. Posteriorment, aquests s’inclouen a l’anuari que publica el Departament de Medi Ambient i Habitatge amb totes les dades de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica.
Segons l’últim informe de l’any 2003:
• El pH mitjà anual de la pluja a tots els punts de mesurament està per sobre de 5,6.
• Les dades de pH de les estacions automàtiques segueixen indicant, com en els anys anteriors, un patró geogràfic en la distribució del pH mig, on els valors més elevats es troben als Pirineus i pre-Pirineus i al sud (Gandesa).
