La cinquantena d’entitats ecologistes, ajuntaments i experts ambientòlegs que han participat avui a la Jornada sobre Medi Ambient i Nou Estatut han reclamat que el nou Estatut incorpori el dret a un medi ambient de qualitat i que es prevegi la creació un organisme independent que vetlli pel compliment de l’Estatut i de les lleis mediambientals. Els assistents, entre els quals hi havia representants de Depana; Salvem l’Empordà; ambientòlegs; consultors ambientals i ajuntaments de tot Catalunya, han debatut sobre quins principis han de dirigir les actuacions públiques, quines competències hauria d’incorporar l’Estatut o com cal organitzar la participació en aquest àmbit, i han consensuat les propostes següents:
- L’Estatut ha d’incorporar el dret a un medi ambient de qualitat
- L’Estatut ha d’incorporar el deure de preservar el medi ambient
- Cal crear un organisme independent que garanteixi el compliment de l’Estatut i de les lleis mediambientals
- La sostenibilitat ha de quedar recollida en el preàmbul i ha d’afectar tot l’articulat del nou Estatut
- Catalunya ha de tenir veu a la Unió Europea
- Catalunya ha d’ampliar competències en àmbits com l’aigua, l’ordenació del litoral i la política energètica, i ha de poder gestionar i decidir sobre els projectes estatals que l’afecten, encara que estiguin declarats d’interès general
- L’Estatut ha d’incorporar principis com la producció neta i no contaminant o l’obligació de restituir el mal fet
- Cal reconèixer el dret a la informació i participació en matèria ambiental
- Cal un millor finançament.
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, que ha clos la jornada, ha reclamat que els aspectes ambientals s’introdueixin a l’Estatut en diferents àmbits: “... com a valors que inspiren l’acció política, en el capítol de drets i deures, com a principi inspirador de les polítiques públiques i dins el capítol de participació i informació”. Sobre aquest darrer punt, Milà ha posat com a exemple de falta d’informació ambiental el cas dels abocaments a Flix. El conseller ha reclamat que “... es deixi de marginalitzar el discurs mediambiental” i “... es col•loqui la sostenibilitat al mig de totes les polítiques”. També ha destacat la necessitat d’informar, formar i conscienciar la ciutadania, un objectiu que ha resumit amb un cal sacsejar la societat.
Milà també ha celebrat l’entrada en vigor del Tractat de Kyoto gràcies a l’adhesió de Rússia i ha destacat la complementarietat de normatives mundials amb gran trascendència, com Kyoto, i normatives europees, estatals o locals ja que “... sense estratègies locals, regionals o nacionals no hi ha estratègies europees”. Per la seva part, el conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, que ha inaugurat la Jornada, ha reclamat “... la introducció del principi de sostenibilitat com un principi rector en el nou Estatut”, i ha afegit que aquesta introducció s’ha de fer “... amb ambició i no com una pura façana”. El conseller ha defensat que el nou Estatut reconegui el principi de sostenibilitat en el preàmbul, en el capítol de drets i deures i com un principi que ha de travessar totes les polítiques sectorials. També ha recordat que “... el seu reconeixement com a dret dins l’Estatut significa obligacions per a l’Administració”.
El conseller de Relacions Institucionals i Participació ha justificat la necessitat d’un nou Estatut amb la urgència de respondre als grans reptes del segle XXI, que ara fa 25 anys no existien, i ha posat com a exemples el fenomen migratori, la presència a la Unió Europea i la irrupció de les noves tecnologies. Per a Saura, “... l’Estatut ha de fer de Catalunya un país avançat i ha de definir drets i deures com el dret a gaudir d’un medi ambient de qualitat, el dret a l’habitatge, etc.”. Uns drets, ha recordat, “... que les polítiques públiques hauran de respectar”.
Després de la inauguració de la Jornada i abans d’iniciar el debat entre la setantena d’assistents, el cap de projectes d’ERF Gestió i Comunicació Ambiental, Frederic Ximeno, ha defensat “... la introducció del principi de sostenibilitat com un dret fonamental, com ho puguin ser el dret a la salut, a la vida o a la llibertat”. Ximeno ha argumentat que la perspectiva sostenibilista ha de recollir el principi de transversalitat, el de precaució o gestió activa del risc, el de prevenció i el de corresponsabilitat, amb una assumpció compartida de riscos, càrregues, costos i beneficis. En la seva intervenció, la professora de Dret del Medi Ambient de la UAB, Isabel Pont, ha dit que Catalunya “... hauria d’anar més enllà que l’Estat en matèria de defensa del medi ambient”. Pont ha demanat que el dret al medi ambient es reconegui a l’Estatut “... amb garanties, aconseguint que després es pugui al•legar aquest dret”. Tot i admetre les dificultats en l’aplicació de les lleis mediambientals, també ha assegurat que l’Estatut és una oportunitat per establir principis rectors per als poders públics, “... com el principi de cautela, de prevenció, o el qui contamina, paga”.
La Jornada sobre Medi Ambient i Nou Estatut, organitzada pels departaments de Relacions Institucionals i Participació i Medi Ambient i Habitatge, s’inclou dins el procés de participació per a l’elaboració del nou Estatut, que insta la ciutadania a implicar-s’hi i participar en la redacció del nou text estatutari. La Direcció General de Participació Ciutadana ha organitzat jornades similars centrades en el món de l’empresa, la Societat del Coneixement o la immigració i la seva vinculació al nou Estatut de Catalunya.
