- La consellera Hernández ha dit que “recordar Juli Garreta és celebrar la força i la riquesa de la nostra cultura”
- L'Any Garreta vol reivindicar la figura del músic empordanès dins el patrimoni musical català, més enllà de les seves composicions per a cobles i sardanes
- Enguany se celebren els 150 anys del seu naixement i 100 de la seva mort
La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, ha participat avui a l’acte d’inauguració de l’Any Juli Garreta, el compositor de Sant Feliu de Guíxols de qui aquest any se’n celebra una doble commemoració: 150 anys del seu naixement i 100 de la seva mort.
Juli Garreta és considerat un dels compositors de sardanes més reconeguts a casa nostra: va donar a la sardana uns valors musicals al mateix nivell que les obres simfòniques, gràcies a una categoria creativa excepcional. La seva àmplia producció comprèn una vintena de peces de música simfònica i de cambra, una seixantena de cançons per a veu i piano, i més de seixanta sardanes per a cobla, amb un gran nombre de sardanes extraordinàries.
L'Any Garreta vol anar més enllà d’aquesta faceta i reivindicar la figura del compositor empordanès per donar a conèixer el valor del seu llegat dins el patrimoni musical català.
La consellera Hernández ha dit que “recordar Juli Garreta és celebrar la força i la riquesa de la nostra cultura”. “Juli Garreta és un dels grans noms de la música catalana” i avui “reafirmem el compromís del país amb la seva figura i amb la seva obra, que continua viva, sentida i interpretada arreu”, ha remarcat.
La titular de Cultura ha destacat que “aquest any de commemoració serà una oportunitat excepcional per aprofundir en la seva figura i per continuar difonent la seva obra”. “Perquè la seva música forma part del patrimoni sonor de tots i totes nosaltres”.
Amb aquesta commemoració, la Generalitat de Catalunya vol ampliar la presència de Garreta en la programació d'auditoris, festivals de música i sales de concert, i des de fa uns mesos, el compositor de Sant Feliu de Guíxols ha tornat als faristols de les orquestres simfòniques, els conjunts de música de cambra i els cantants.
Un altre dels objectius de l’Any Garreta és fer arribar a les noves generacions el coneixement de la seva música. Un dels actes previstos durant aquesta celebració serà la presentació d’un llibre infantil que acosta la vida i l'obra del compositor de Sant Feliu de Guíxols als nens i nenes a partir dels 3 anys. I també s’està treballant perquè, a partir de juny, la música de Garreta s'incorpori als estudis musicals previs al grau superior.
L’acte ha tingut lloc a la sala petita del Palau de la Música. El Palau de la Música Catalana va ser escenari de l’estrena de diverses obres seves, on va estrenar la majoria de les seves composicions simfòniques i també algunes de les últimes sardanes per a cobla. En morir la seva vídua Isabel Pagès, l'any 1970, va encarregar a quatre amics que vetllessin per preservar les partitures del compositor, que avui es poden consultar al Centre de Documentació de l'Orfeó Català. Al llarg d’aquesta temporada2024-25, el Palau ha dedicat un total de 6 concerts per recordar la figura de Garreta.
L’acte d’inauguració ha comptat amb la participació de la cap de col·leccions del Museu de la Música de Barcelona, Marisa Ruiz i Magaldi; i amb els pianistes Lluís i Lourdes Pérez Molina, que han interpretat la primera composició de Juli Garreta, un nocturn per a piano a quatre mans escrit en els anys d'adolescència, i també han tocat dues de les sardanes que el compositor va transcriure per a piano a quatre mans i va enviar a Pau Casals el setembre de 1912, després de conèixer-se personalment.
A l’acte també hi han assistit el president del Palau de la Música Catalana, Joaquim Uriach; la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Carol Duran; i el comissari de l’Any Juli Garreta, Joaquim Rabaseda, entre d’altres.
Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols, 1875-1925)
El nom de Garreta va entrellaçat íntimament amb el de les sardanes. Entre 1897 i 1920 en va escriure més de seixanta, la gran majoria abans de 1908. Però el seu valor no rau en un nombre, sinó en una manera nova d’entendre la música de cobla. Garreta va ser capaç de desenvolupar un llenguatge original a través de la cobla. Per ell, les sardanes eren un exercici de recerca, un laboratori, una manera de pensar la música. Des de 1902 es va convertir en tot un referent per als sardanistes, fins i tot per als que l’acusaven de compondre música poc balladora.
Garreta va encarnar com ningú la imatge d’un autor modern i arrelat al país, allunyat de les músiques de moda, compromès amb la invenció d’una identitat musical catalana. Amb una sensibilitat atenta al paisatge i a les vivències, Garreta va construir un mosaic sonor del seu temps, dels boscos de les Gavarres, de les platges de la Costa Brava, dels passeigs en barca amb els amics, dels personatges literaris que l’atreien. Les seves composicions constitueixen una veritable poètica musical del Noucentisme.
Des de 2015 el catàleg de l'obra musical de Juli Garreta es pot consultar en línia al web de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Les composicions es troben agrupades en cinc categories: música de cobla, música de cambra, música de conjunt, música simfònica i música vocal, un conjunt de més de dues-centes obres.
En aquest enllaç es poden consultar els actes previstos per aquest 2025
