El centre de fauna de Vallcalent serà un dels centres de referència europeus en la cria del trencalòs

query_builder   6 octubre 2003 17:59

event_note Nota de premsa

El centre de fauna de Vallcalent serà un dels centres de referència europeus en la cria del trencalòs

El conseller de Medi Ambient ha signat un conveni amb la Foundation for the Conservation of the Bearded Vulture per a la col·laboració en el programa europeu de conservació d’espècies amenaçades del trencalòsUn cop s’adeqüi el centre, tornarà a Lleida l’exemplar que va néixer en captivitat a Vallcalent el passat mes de febrer i que ara es troba en mans del Centre de Reproducció de la Junta d’Andalusia, a Cazorla

El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, ha signat aquesta tarda a Lleida un conveni amb el coordinador internacional de la Foundation for the Conservation of the Bearded Vulture (FCBV), Windfried Walter, per a la col·laboració en el programa europeu de conservació d’espècies amenaçades del trencalòs (Gypaetus barbatus).

L’objectiu d’aquest conveni és crear un nucli reproductor del trencalòs en els Centres de Fauna del Departament de Medi Ambient, amb una unitat inicial al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, a Lleida, que passarà a ser un dels centres de referència europeus en la cria d’aquest rapinyaire, juntament amb els de Viena i de Cazorla.

Està previst que les obres per adequar el nou centre comencin el primer semestre de l’any vinent. Tan bon punt acabin, la FCBV proporcionarà els exemplars procedents del Programa internacional de cria en captivitat, i també tornarà el trencalòs que va néixer en captivitat a Vallcalent el passat mes de febrer i que ara es troba en mans del Centre de Reproducció de la Junta d’Andalusia, a Cazorla.

Aquesta au, emblemàtica de les nostres muntanyes, està catalogada a l’estat espanyol com a espècie en perill d’extinció. A Catalunya hi ha en marxa un Pla de Recuperació del trencalòs amb l’objectiu d’evitar la mort dels exemplars, facilitar la reproducció de les parelles, protegir les zones de reproducció, potenciar els recursos alimentaris, i realitzar els estudis i treballs necessaris per aprofundir en el coneixement de la biologia de l’espècie, factor bàsic per poder actuar. El trencalòs està inclòs a la Directiva Comunitària 79/409/CEE, d’aus, com a espècie sensible a l’alteració del seu hàbitat, i en el Conveni de Berna, com a espècie que requereix mesures específiques de protecció.

El trencalòs es pot definir com un voltor amb aspecte d’àliga. De fet, el seu nom científic el descriu amb el terme Gypaetus, que vol dir voltor-àliga, perquè el seu comportament és carronyer com el d’un voltor mentre que té el coll i els tarsos recoberts de plomes com una àliga, i barbatus, que es refereix al bigoti que li travessa la cara com un antifaç i que es prolonga en una petita barba sota el bec. La seva grandària (uns 2,7 metres d’envergadura i fins a 7 quilos de pes), el color blanc-ataronjat del cap, i el cos, les ales i la cua fosques i llargues donen un aspecte únic i inconfusible a aquest ocell, clarament diferent a d’altres rapinyaires dels Pirineus com el voltor, l’àliga daurada o l’aufrany.

La seva alimentació, formada en un 70% per ossos d’animals morts, i el seu costum de trencar-los llançant-los des de l’aire sobre les roques, el converteixen en un dels ocells més peculiars del planeta.

El trencalòs viu sempre en zones muntanyoses molt abruptes com els Pirineus o l’Himàlaia, amb grans penya-segats o cingleres per instalar-hi els nius. Als Pirineus els podem trobar entre els 500 i els 3000 metres, des de les serres exteriors fins als cims més alts.