1. El document vol assegurar la gestió sostenible d’aquest subproducte, obtingut a partir de dejeccions ramaderes i residus orgànics, i generar noves cadenes de valor, amb la producció de biofertilitzants
  2. Amb aquesta nova estratègia, el govern complementa l’Estratègia catalana del biogàs i Pla d’acció 2024-2030,situant la producció de biogàs a partir de residus orgànics com una estratègia de país


El Govern ha aprovat avui l’Estratègia catalana del digestat i Pla d’acció 2024-2030, un pla amb el qual es vol assolir una gestió sostenible del digestat que s’obté de la digestió anaeròbica dels materials i residus orgànics produïts a Catalunya i la seva valorització mitjançant l’obtenció de productes de valor afegit.

L’estratègia aprovada compta amb 36 mesures i 55 accions per mitigar les barreres legals, econòmiques, de valorització agronòmica, tecnològiques, ambientals i socials detectades durant l’anàlisi del context actual de la gestió del digestat a Catalunya.

L’aplicació d’aquestes accions han de permetre millorar l’impacte ambientalque pot generar la gestió dels residus i subproductes orgànics al territori, així com crear nous models de negocisbasats en el tractament i la valorització del digestat i dels productes que se’n derivin. També es vol promoure la professionalització i el coneixementde tots els actors rellevants de la cadena de valor del digestat.

D’altra banda, la iniciativa busca impulsar un marc polític i legal que faciliti la valorització del digestat i dels seus derivats, disminuir el cost d’inversió i d’operació de les tecnologies de tractament del digestat i desenvolupar i innovar en noves tecnologies.

El digestat com a adob

El principal ús del digestat és com a adob, aplicant-lo directament a camp. Del seu tractament se n’obtenen productes com ara compost, digestat deshidratat, sulfat amònic, estruvita, fertilitzant líquid concentrat o aigua de reg.

En aquest sentit, l’estratègia busca crear oportunitats per generar noves cadenes de valor a partir d’aquests bioproductes, principalment biofertilitzants, obtinguts a partir del tractament de dejeccions ramaderes, residus orgànics, fangs de depuradora o residus agroindustrials, i així potenciar la bioeconomia circular del sector de les dejeccions ramaderes i dels residus orgànics.

Alhora, el pla preveu accions per tal de millorar la valorització agronòmica dels digestats i els seus derivats, i fer créixer la demanda i competitivitat dels fertilitzants d’origen orgànic obtinguts a partir del digestat. Així com incrementar les connexions entre tots els actors per estructurar tota la cadena de valor.

Complementar l’Estratègia catalana del biogàs

Amb aquesta nova estratègia, el govern complementa l’Estratègia catalana del biogàs i el seu Pla d’acció 2024-2030, i dona importància no només a la producció de biogàs sinó també al digestat, com a subproducte obtingut a partir de residus orgànics.

En aquest sentit, l’estratègia aprovada s’inclou entre les prioritats del Pla de Govern d’aquesta legislatura. Concretament, la relativa a avançar cap a una “Transició energètica, ambiental i verda” que preveu, d’una banda, assolir un 50% d’autonomia elèctrica amb fonts netes el 2030, el qual inclou impulsar tres biopolígons en zones rurals i cinquanta plantes de biogàs.

D’altra banda, també inclou l’objectiu de descarbonitzar l’economia per reduir l’impacte del canvi climàtic i millorar la competitivitat, amb la mesura d’impulsar l’aprovació d’una llei de residus i fomentar l’economia circular a Catalunya.