- El Departament d'Igualtat i Feminisme i el Departament d’Esports impulsaran 15 accions, com ara la investigació i el monitoratge del racisme a l’esport, així com tot un ventall de jornades per formar els gestors esportius i campanyes per sensibilitzar la ciutadania
- Es crearan protocols i codis ètics per fer de l'esport un espai lliure de discursos d’odi, compromís que també es farà extensiu als clubs i federacions, i es fomentarà una xarxa de suport per a esportistes racialitzats
El Govern ha aprovat l’estratègia per prevenir i combatre el racisme i els discursos d’odi en l’àmbit esportiu. El pla d’actuació inclou 15 mesures que portaran a terme conjuntament el Departament d'Igualtat i Feminisme i el Departament d’Esports per posar en relleu valors com el respecte i la tolerància i per evitar els diferents tipus de discriminacions que es produeixen en entorns esportius.
Amb aquesta estratègia, l’executiu pretén erradicar actes de racisme i els discursos d’odi en els entorns esportius que afecten la convivència i la cohesió social. Són situacions que alhora perpetuen estereotips, actituds intolerants i exclusió cap a les persones racialitzades o que no encaixen en els estàndards dominants.
Esports i Igualtat i Feminisme treballaran conjuntament per garantir un entorn inclusiu, tolerant i respectuós per a tothom partint de la concepció de l’esport i l’activitat física com una eina de cohesió social i de transmissió de valors capaç de construir una societat lliure de qualsevol situació de discriminació.
En el cas del racisme, on s’incidirà especialment, s’evidencia que influeix directament en l'accés i la pràctica de l'activitat física, ja que les persones discriminades poden tenir menys oportunitats per participar en esports organitzats i activitats recreatives saludables.
Les quinze accions es duran a terme en aquesta estratègia són les següents:
- Impulsar el projecte “Jo sempre hi guanyo” en els Consells Esportius de Catalunya per donar als valors i comportaments adequats la mateixa importància que al resultat esportiu durant les competicions.
- Organitzar jornades de sensibilització en matèria de racisme en l’esport.
- Impulsar estudis sobre esport, drets humans, discursos d’odi i racisme.
- Impulsar la recerca sobre l’impacte del discurs d’odi i la discriminació en la salut mental dels esportistes.
- Impulsar la formació del defensor de la protecció dels menors d’edat en matèria d’antiracisme.
- Impulsar una marató de hackers (hackató) contra el racisme en l’àmbit esportiu per crear eines digitals que ajudin a detectar, prevenir i eliminar els discursos d’odi en els espais esportius virtuals.
- Celebrar les jornades ‘Més ESPORT i Menys ODI’.
- Impulsar la formació en diversitat cultural i drets humans per a gestors esportius.
- Aconseguir l’adopció d’una carta de compromís antiracista per a clubs i federacions esportives.
- 10.Fomentar el compromís de les federacions i clubs esportius en matèria de drets humans i racisme.
- 11.Incorporació de la perspectiva de gènere interseccional i drets humans en tots els nivells de l’àmbit esportiu amb una mirada transversal.
- 12.Impulsar programes d’acollida per a persones migrades i refugiades dins de l’esport.
- 13.Fer difusió dels canals de denúncia existents.
- 14.Col·laborar amb organitzacions internacionals, com ara LALIGA o la UNESCO, per a la defensa dels drets humans en l’esport.
- 15.Monitorar els discursos d’odi i els discursos racistes als recintes esportius.
Una de cada tres persones a Catalunya pateixen algun tipus de discriminació
L’Enquesta sobre discriminacions a Catalunya, feta pel Departament d’Igualtat i Feminisme durant l’any 2024, mostra que un 33% de les persones reconeixen haver patit experiències discriminatòries. Aquesta xifra augmenta fins al 58% en el cas de persones gitanes o negres, al 54% en el cas de persones d’origen asiàtic i al 53% en persones magrebines o àrabs.
En un context com el de Catalunya, on la diversitat cultural és un element fonamental de la societat, aquestes pràctiques són especialment greus, ja que obstaculitzen el desenvolupament d’una comunitat equitativa i respectuosa amb les diferències. En el context català, s’han detectat discriminacions envers les persones gitanes, les persones migrants d’orígens extracomunitaris i els seus fills, les persones musulmanes i d’altres confessions religioses històricament minoritzades i les persones que són llegides com a no blanques respecte a la majoria social hegemònica.
Així mateix, el Pla d’acció de la Unió Europea contra el racisme per al període 2020-2025 reforça les accions legislatives, polítiques i pressupostàries en la lluita contra la discriminació, el racisme, la xenofòbia i altres tipus d’intolerància a escala europea i insta els estats membres de la Unió Europea a garantir la cooperació activa dels diversos organismes, institucions i organitzacions a escala nacional.
En aquest sentit, assenyala que l’anàlisi i l’abordatge de les arrels històriques del racisme estructural han de ser objecte d’un interès i una acció renovats, sobretot en l’àmbit de l’educació, els mitjans de comunicació, l’esport i la cultura.