El Departament de Justícia considera que la decisió presa pel Ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de rebutjar la proposta del Parlament de Catalunya per fomentar el català a la carrera judicial “no s’ajusta al marc constitucional que estableix dues llengües oficials en diverses comunitats autònomes”.
El rebuig a la proposta es basa, fonamentalment, en el fet que el cos de jutges i magistrats forma un cos únic d’àmbit estatal i, per tant, no se’ls pot exigir cap coneixement lingüístic diferent de la llengua castellana.
El Departament entén que aquesta argumentació “seria tant com dir que al poder judicial, a diferència dels altres, no l’afecta l’oficialitat de les llengües pròpies i, sobretot, els drets lingüístics dels ciutadans” en aquelles comunitats on hi ha cooficialitat de llengües.
La proposició del Parlament de Catalunya no preveu “de manera indiscriminada” en tota provisió de places de jutges al territori català l’establiment del coneixement de la llengua catalana com a requisit. La proposta de la cambra catalana preveu una “conjugació de la valoració de la llengua com a requisit, per una banda, i com a mèrit, per l’altra”.
Per ingressar a la carrera judicial, es proposa que el coneixement del català es valori com a mèrit mentre que en els casos d’elecció de plaça en concursos voluntaris, es demana que el coneixement de la llengua catalana sigui obligatori.
En aquesta proposició hi havia un tercer supòsit que era que, en els canvis de destinació forçosos, quan un jutge o magistrat desconeix el català, s’hauria d’establir una formació obligatòria.
Per aquest motiu, en cap cas no es pot afirmar que la proposta del Parlament català estableix un sistema únic ja que “s’intenta conciliar un coneixement totalment necessari, atesa l’oficialitat de la llengua pròpia, amb els drets dels ciutadans i la mateixa realitat sociolingüística”.
El Departament de Justícia considera finalment que “la proximitat entre català i castellà i els esforços de formació que fa i ha fet el Govern encara faciliten i fan més viable, des d’un punt de vista pràctic, el règim lingüístic” proposat des de Catalunya.
