El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha coordinat la redacció d’un document consensuat que conté tots els requisits imprescindibles pels centres sanitaris que realitzen tasques relacionades amb la medicina estètica.
El grup de treball que l’ha portat a terme, organitzat i coordinat per la Direcció General de Recursos Sanitaris, va ser creat el passat mes de juliol i està format per membres de la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor, la Societat Catalana d’Angiologia i Cirurgia Vascular, la Sociedad Española de Medicina y Cirugía Cosmética, la Secció Col•legial de Metges d’Estètica del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona, la Societat Catalana d’Alimentació i Dietètica Clínica, la Sociedad Española de Medicina Estética (SEME), la Sociedad Española de Laser Medicoquirúrgico i les Subdireccions Generals de Farmàcia i Productes Sanitaris i de Serveis Sanitaris de la Direcció General de Recursos Sanitaris.
El document consensuat conté tots els requisits que el Departament de Sanitat i Seguretat Social tindrà en compte a l’hora d’autoritzar el funcionament d’un centre d’estètica. Aquests requisits fan referència a la titulació acadèmica dels professionals que realitzen les tècniques, titulacions dels seus col•laboradors, relació dels procediments que es contemplaran dins l’àmbit de la medicina estètica, relació d’equipaments, utillatge i medicació autoritzada per a ser emprada amb aquesta finalitat, espais mínims que hauran de disposar aquests centres, condicions d’higiene i seguretat, tant pel personal com pels pacients, circuit d’atenció de les reclamacions, complimentació de la història clínica i complimentació del consentiment informat del pacient, entre d’altres.
ANNEX RESUM DELS ASPECTES MÉS DESTACATS DEL DOCUMENT “REQUISITS MÍNIMS QUE HAN DE COMPLIR ELS CENTRES QUE REALITZEN ACTIVITATS RELACIONADES AMB LA MEDICINA ESTÈTICA”
Definició de centre de medicina estètica
Tindran aquesta consideració les unitats assistencials en les quals un metge és responsable de realitzar tractaments no quirúrgics, amb la finalitat de millorar l’estètica corporal o facial.
La medicina estètica inclou un conjunt d’actes, tècniques i procediments mèdics no quirúrgics, adreçats a millorar totalment o parcial els aspectes inestètics o jutjats així pel mateix pacient, tant si són constitucionals o adquirits per qualsevol causa, com els estats de disconfort general que són conseqüència de l’envelliment fisiològic, amb la finalitat d’aconseguir millorar la qualitat de vida i el benestar físic i psíquic que han de configurar un estat òptim de salut.
Relació de procediments classificats dins la medicina estètica
Totes aquelles actuacions incloses en l’àmbit de la medicina estètica que requereixin algun tipus d’anestèsia, aquesta podrà ser tòpica o local, exclusivament per als procediments relacionats a continuació.
Tots aquells procediments que requereixin la utilització d’algun tipus d’aparell, aquest haurà d’estar degudament autoritzat i homologat.
Tots els procediments en l’àmbit de la medicina estètica han d’estar validats per la comunitat científica.
Nutrició, dietètica i dietoteràpia
Tractaments dietètics amb fonament científic.
Tractament de la patologia estètica del teixit gras -
Teràpia intradèrmica per via percutània: mesoteràpia, sonoforesi, hidroelectroforesi, electroforesi, iontoforesi, crioelectroforesi.
- Teràpies amb gasos medicinals: oxigen, ozó, anhídrid carbònic.
- Electroteràpia.
- Mecanoteràpia: quiromassatge, drenatge limfàtic manual, amassament mecanitzat, pressoteràpia.
- Hidroteràpia.
Tractament de la patologia estètica de la pell i els annexos
- Peelings mitjançant agents físics, químics, lumínics (làser) i radiofreqüència.
- Implants de farciment.
- Microdenervació supraselectiva per arrugues d’expressió.
- Microdenervación supraselectiva per hiperhidrosi.
- Mesoteràpia.
- Làser no ablatiu i ablatiu.
- Fotodepilació mèdica (làser IIIb, IV i sistemes de llum pulsada intensa –IPL-).
- Dermopigmentació: tatuatge mèdic (ex. mugrons en dones mastectomitzades...).
Tractaments facials
- Remodelació labial.
- Blanquejat dental cosmètic i tractament de l’halitosi.
Tractaments corporals
- Implants de farciment.
Tractament de la patologia estètica vascular
- Esclerosi de varius: química, elèctrica.
- Fotosclerosi.
Medicina antienvelliment
- Tractaments orals o tòpics.
Titulacions acadèmiques dels professionals implicats. Titulació exigible al responsable de l’activitat
La titulació acadèmica mínima que ha de tenir el responsable de portar a terme l’activitat realitzada en els centres de medicina estètica és la de llicenciat en medicina i cirurgia.
Tot centre hospitalari o extrahospitalari, que disposi entre el seu equipament mèdic d’un aparell làser tipus IIIb, IV o IPL, ha de tenir com a requisit imprescindible l’existència d’un comitè de seguretat del làser. En els centres extrahospitalaris les funcions del comitè recauran en el seu responsable.
En el cas que l’activitat de medicina estètica impliqui la utilització d’aparells làser, atès que l’ús de sistemes de les classes IIIb, IV i IPL pot representar un risc no només per a l’usuari, sinó també per a altres persones situades a una distància considerable dels equips emissors, al capdavant d’aquests equips només podran estar professionals sanitaris que hagin rebut un nivell de formació adequat i sempre sota la supervisió d’un llicenciat en medicina. La formació podrà realitzar-la el responsable de seguretat làser del centre, una organització externa acreditada o el mateix fabricant.
Requisits físics
Els centres de medicina estètica que fan servir tecnologia làser cal que tinguin en compte que el d’ús mèdic (tipus IIIb, IV i IPL) només podrà utilitzar-se en àrees controlades. Han de ser espais delimitats, perfectament identificats, d’accés exclusivament restringit al personal autoritzat i amb sistemes de bloqueig que impedeixin l’accés accidental a la zona controlada en el moment de l’emissió làser.
Medicaments i productes sanitaris autoritzats en la medicina estètica
Els centres de medicina estètica poden disposar de medicaments, sempre que tinguin autoritzat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social un dipòsit de medicaments subministrat per una oficina o servei de farmàcia. En el cas que es tracti d’una unitat de medicina estètica integrada en un centre sanitari que ja disposi d’un dipòsit de medicaments o servei de farmàcia, aquest ha de ser qui subministri els medicaments a aquesta unitat com un servei més del centre.
La utilització dels medicaments en aquests centres s’ha de fer en les indicacions i en les condicions d’ús autoritzades per l’Agència Espanyola del Medicament.
En els cas que s’utilitzin productes cosmètics, aquests han de complir els requisits que s’estableixen en la reglamentació tecnicosanitària de productes cosmètics aprovada pel Reial decret 1599/97 i les posteriors revisions. Cal tenir en compte que els cosmètics són d’aplicació tòpica i el seu efecte ha de ser local. No obstant això, hi ha una sèrie de productes cosmètics especials que no s’ajusten a la definició pròpia de cosmètic, com poden ser els pigments per a tatuatges permanents o per a micropigmentació, que tot i que tenen una finalitat cosmètica, la forma d’aplicació o d’acció no es la pròpia d’aquest tipus de productes. En aquests casos i per tal de poder-los comercialitzar, s’han d’acollir a la disposició transitòria segona de la reglamentació tecnicosanitària de productes cosmètics i no es poden posar al mercat si no han estat autoritzats prèviament pel Ministeri de Sanitat i Consum.
En aquestes consultes també poden utilitzar-se aparells amb finalitats terapèutiques o de tractament de patologies, és a dir, productes sanitaris. Quan s’utilitzin productes sanitaris, aquests han de disposar de marcatge CE i complir els requisits que s’estableixen en el Reial decret 414/97 i posteriors modificacions. Cal tenir en compte que actualment no es pot utilitzar cap producte sanitari que no disposi d’aquest marcatge i el seu ús s’ha d’ajustar a les condicions definides pel fabricant, les quals han estat la base perquè se’ls pogués atorgar el marcatge CE.
Història clínica i consentiment informat
Tots els centres de medicina estètica han d’emplenar la història clínica del pacient, segons el que preveu la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernents a la salut i a l’autonomia del pacient, i la documentació clínica.
Qualsevol actuació en l’àmbit de la salut requereix que la persona afectada hi hagi donat el seu consentiment específic i lliure, i n’hagi estat informada prèviament. En cas que els procediments comportin algun risc o inconvenient per al pacient, s’han de formalitzar per escrit i han de ser específics per a cada supòsit. Aquests documents han de contenir informació suficient sobre el procediment de què es tracta i sobre els seus riscos.
Podeu trobar el document “Medicina estètica. Requisits mínims que han de complir els centres que realitzen activitats relacionades amb la medicina estètica” a la web del Departament: www.gencat.net/sanitat.