El Govern ha aprovat posar en marxa el Pla de Justícia de Pau i de Proximitat, que permetrà la creació de les noves oficines de justícia dels municipis previstes a la nova Llei orgànica 1/2025 de mesures d’eficiència del servei públic de Justícia. El jutge de pau és una figura arrelada a Catalunya i la Generalitat en té les competències, segons l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, però amb la Llei 1/2025 se’n proposa una modernització.

La missió d’aquest pla 2025-2028, que abasta 898 municipis i és el primer específic sobre la justícia de pau a Catalunya, és facilitar a la ciutadania l’accés a la justícia a través de les Oficines de Justícia dels Municipis, que donaran suport als jutges de pau. L’objectiu és aconseguir que la justícia de pau i de proximitat sigui un servei públic proper, àgil i eficaç per a la ciutadania que ajudi a prevenir i resoldre els conflictes en aquells municipis on no existeixi Tribunal d’Instància.

El Pla preveu donar servei a 3,2 milions de persones, xifra que suposa el 40,4% de la població del 92,3% del territori (898 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya). A més, el Pla preveu la transformació dels jutjats de pau en modernes oficines de justícia al municipi a través d’una sèrie de millores en àmbits com l’organitzatiu, el tecnològic, en els espais i en la formació del personal.

Organització

Actualment hi ha 72 agrupacions amb un total de 423 oficines de justícia al municipi agrupades; 88 oficines de justícia al municipi dotades amb personal de l’Administració de Justícia (AJ) i, 387 que no estan agrupades i que no estan dotades ni reben suport del personal AJ, sinó del personal contractat pels ajuntaments.

Un dels objectius del pla és garantir el suport del personal AJ en totes aquestes oficines per prestar un servei més especialitzat i uniforme. Per això, es promouran noves agrupacions d’oficines de justícia al municipi.

Formació i difusió

El Pla preveu també accions de formació al personal i difusió a la ciutadania. Per exemple, es farà formació sobre mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC), formació específica per a jutges i jutgesses de pau, creació de canals de difusió i informació específics per als jutges de pau, així com la difusió de la figura i de les seves competències entre la ciutadania, entre altres accions.

Espais

El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica farà una auditoria per radiografiar els espais i les instal·lacions que ocupen actualment els Jutjats de Pau, les necessitats de les noves Oficines de Justícia als Municipis i l’estudi de les adequacions necessàries.

Tecnologia

Finalment, es desenvoluparà l’expedient electrònic a les Oficines de Justícia dels municipis i es farà un pla per a la dotació d’equipaments i eines TIC que siguin necessàries, com per exemple sistemes de videoconferències.

Noves competències a la justícia de proximitat

La nova llei orgànica d’Eficiència del Servei Públic de Justícia preveu noves funcions els antics Jutjats de Pau, com ara la col·laboració amb les unitats de mitjans adequats de solució de conflictes (MASC); la pràctica d’actuacions processals mitjançant videoconferència; la gestió de peticions de la ciutadania; la recepció de les sol·licituds d’assistència jurídica gratuïta i l’enviament als col·legis d’advocats competents, o la prestació d’altres serveis mitjançant convenis amb diferents administracions.

Aquestes noves funcions s’incorporen a les que s’han fet fins ara: pràctica dels actes de comunicació processal –exhorts– als residents dels municipis on presten el servei i la seva funció com a oficina col·laboradora del Registre Civil.

Arrelament a Catalunya

La Justícia de pau a Catalunya està fortament arrelada i va ser creada per Reial decret de 22 d’octubre de 1855. A la primera llei d’enjudiciament civil (LECI) els va atribuir competències jurisdiccionals que, fins aquell moment, desenvolupaven els alcaldes. Actualment, la Justícia de Pau està regulada a l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Els jutjats de pau són òrgans judicials unipersonals implantats en aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància instrucció (tribunals d’instància, d’acord amb la LO 1/2025) i desenvolupen un servei públic de millora de les relacions veïnals.

A més de la Llei d’enjudiciament civil i l’Estatut d’Autonomia, hi ha altres normatives que regulen els Jutjats de Pau: la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de Demarcació i Planta Judicial, que determina aspectes de l’organització interna i del personal dels jutjats de pau. Ara és la nova Llei orgànica 1/2025 de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia reconverteix els jutjats de pau en modernes oficines de justícia als municipis, per facilitar l’accés a la ciutadania a l’Administració de justícia i disposar de serveis a tot el territori.