La comissió executiva del patronat de la Muntanya de Montserrat, òrgan gestor del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, ha acollit avui una sèrie de xerrades de diversos cossos de seguretat i emergències de la Generalitat sobre el pla INFOCAT i el risc d’incendi. La reunió, impulsada per la directora de serveis territorials d’Interior a la Catalunya Central, Elena Roca, ha servit perquè els membres de la comissió executiva coneguin detalls de la planificació d’emergències, de les diferents funcions i competències dels cossos d’emergències, i com es coordinen en cas d’emergència.

A la sessió hi han assistit els alcaldes de Monistrol de Montserrat, Collbató i el Bruc; el president del Patronat, Vicenç Pedret, el gerent del Patronat, Xavier Aparicio; i representants del municipi de Marganell; dels serveis territorials dels departaments de Territori i Habitatge; d’Empresa i Treball; d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; Interior i Seguretat Pública; Cultura; de la Diputació de Barcelona, així com de l’Abadia de Montserrat i del Monestir de Sant Benet, tots ells membres de la comissió executiva del Patronat. A més, han assistit, convidats a la sessió monogràfica, representants de l’Aeri de Montserrat, del cremallera, de Seguretat de l’Abadia, de Protecció Civil de Monistrol de Montserrat, i efectius de les policies locals de Monistrol de Montserrat i de Collbató.

Les xerrades han anat a càrrec de representants de cossos de seguretat i emergències de la Generalitat, que han dut a terme avui una presentació del pla INFOCAT als membres del Patronat de la muntanya de Montserrat i entitats del seu entorn. A la sessió hi ha intervingut personal tècnic de Protecció Civil, Bombers de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, Agents Rurals i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

La sessió s’ha centrat en l’explicació del pla especial per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT) i la seva integració en el Procediment de resposta per a emergències a Montserrat (PEMONT), així com en les diferents accions que desenvolupen en un incendi els cossos d’emergències i seguretat.

Els Bombers de la Generalitat hi han participat amb un parell de ponències a càrrec de l'inspector Santi Lleonart, cap de la Regió d'Emergències Centre, i el sotsinspector del GRAF, Asier Larrañaga. Lleonart ha explicat les dinàmiques de treball en un centre de comandament en cas d'un gran incendi, en què tots els cossos operatius comparteixen informació i consensuen estratègies. Per la seva banda, i segons l'anàlisi que ha fet el GRAF dels greus episodis de foc que ha viscut la zona en el passat, Larrañaga ha comentat els tipus foc forestal que podria patir el massís de Montserrat en l'actual règim de sequera i l'estat de la vegetació. També ha explicat com es determinen i localitzen les àrees estratègiques a treballar amb gestió forestal per evitar els grans incendis forestals que poden afectar el massís.

Per part de Protecció Civil de la Generalitat, hi ha participat la responsable dels Serveis Territorials a la Catalunya Central, Agnès Centellas, que ha parlat sobre el pla INFOCAT i la seva integració al PEMONT, així com del Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM) que elaboren els municipis propers a Montserrat i el Pla d’Autoprotecció (PAU) del monestir. Centellas ha recordat l’estructura i organització d’aquests plans; les fases del pla INFOCAT i les seves implicacions; i també les mesures de protecció en cas d’incendi (preventives i d’emergència). La responsable de Protecció Civil ha valorat tenir una bona estructura de coordinació entre totes les entitats implicades en cas d’incendi a Montserrat, i sobretot en aplicar mesures de protecció i informació de la població (sistemes d’avís, atenció i acollida,...)

Per part seva, el Cos d’Agents Rurals ha posat en valor les accions de prevenció d’incendis forestals que duu a terme el cos operatiu i ha explicat les implicacions que té l’activació del nivell 4 del Pla Alfa davant situacions de perill extrem d’incendi forestal. En aquest sentit, el sotsinspector Jaume Bosch, cap de l’àrea regional de la Catalunya Central, ha recordat que l’activació d’aquest nivell implica l’activació del pla INFOCAT en fase d’alerta i pot comportar la restricció preventiva dels accessos a espais naturals de caràcter forestal amb els objectius de protegir la ciutadania, evitar haver de fer evacuacions i prevenir els incendis forestals.

Bosch ha recordat que 9 de cada 10 incendis forestals tenen el seu origen en causes en què darrere hi ha la mà humana. El control d’aquesta restricció correspon al Grup d’Ordre, del qual el Cos d’Agents Rurals n’és el responsable. El cap de l’àrea regional de la Catalunya Central ha posat en valor també la tasca de detecció d’incendis forestals, vigilància, control i inspecció d’activitats i infraestructures que generen risc, així com la importància de la investigació d’incendis perquè conèixer la causa dels incendis permet no només localitzar els causants sinó també ajuda a aplicar polítiques preventives.

Per part de Mossos d’Esquadra, el responsable de participar en la xerrada ha estat l'intendent Toni Milla, Sotscap de la Regió Policial Central. El grup d'ordre té encomanades les funcions de garantir la seguretat ciutadana i ordre públic a la zona de l'emergència, així com realitzar els controls d'accessos a les zones afectades. Els efectius policials també col·laboren en les tasques d'avís a la població, especialment en el cas que s'hagi determinat el confinament, i executar l'evacuació dels ciutadans de la zona afectada en el cas que sigui necessari. Per finalitzar, els Mossos porten a terme la investigació dels fets. 

Per acabar, Jordi Calafell, cap territorial del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) a la Catalunya Central, ha posat especial èmfasi en l’atenció presencial i no presencial que ofereix el SEM davant incendis forestals. Durant la seva intervenció, Calafell ha remarcat que des del 061 Salut Respon s’ofereix assistència sanitària i psicològica a les persones afectades. En el cas dels incendis forestals, el suport emocional de forma no presencial està enfocat a les persones que estan confinades i que han de gestionar una situació d’angoixa. D’altra banda, a través de l’equip de psicòlegs ubicats arreu del territori, també s’ofereix assistència psicològica a la població que es troba desplaçada a centres d’acollida.

A banda, Calafell també ha destacat que el SEM és l’encarregat de liderar els diferents actors sanitaris i coordinar els múltiples agents de Salut: tant l’atenció primària com hospitalària. D’aquesta manera, en cas que les persones afectades requereixin un trasllat sanitari, podran ser derivades al centre més adient amb funció de la patologia que presentin.

Plans d’emergència en cas d’incendi forestal

El Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT), aprovat el 1994, ha estat revisat el 2024, amb l’objectiu de reforçar la capacitat de tot el sistema de protecció civil i emergències davant l’agreujament del risc d’incendi forestal a Catalunya en el marc del canvi climàtic. El nou Pla millora l’estructura interna dels grups operatius en les seves actuacions sobre el terreny, i amplia les mesures d’emergència per la protecció de la població i millora el flux de presa de decisions. A més, amplia el nombre de municipis amb obligació de redactar el seu pla municipal per incendis forestals a causa d’una nova anàlisis de perill que incorpora factors de canvi climàtic.

D’altra banda, els plans d'actuació municipal (PAM) en cas d’incendi forestal s’emmarquen en els plans de protecció civil que els municipis han d’elaborar per fer front als diferents riscos. En el cas de la zona de la muntanya de Montserrat, els municipis amb PAM per incendi forestal són el Bruc (aprovat el 2019 i actualment en revisió), Monistrol de Montserrat (vigent des del 2022) i Marganell (vigent des del 2023). El de Collbató està pendent de fer.

Finalment, el PEMONT: Procediments de resposta per a emergències a Montserrat és un dels altres procediments per gestionar les emergències, homologat per Protecció Civil el 2009. Per la seva part, el Recinte del Monestir de Montserrat té el seu propi Pla d’autoprotecció (PAU), homologat el 2022.