- El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica ha repassat aquest matí al Parlament de Catalunya totes les accions que el Departament està duent a terme per “tenir la justícia que ens mereixem”
- L’1 de juliol entraran en funcionament les oficines judicials, les oficines del registre civil i les oficines de justícia al municipi als primers 33 partits judicials previstos a la mateixa llei
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha donat resposta a una interpel·lació al Parlament sobre l’entrada en vigor de la Llei orgànica d’eficiència del servei públic de justícia a Catalunya. Segons Espadaler “Catalunya està plenament compromesa a ser punta de llança d’aquesta llei que ha de ser plenament transformadora”. El conseller, però, ha assegurat que “no podem entomar aquest repte sols” i ha fet una crida a la col·laboració de totes les institucions, operadors jurídics, col·legis professionals, organitzacions sindicals i món local.
El titular de Justícia ha repassat les diferents actuacions que s’estan duent a terme des del Departament que dirigeix i que se centra en cinc àmbits: aspectes normatius i de personal; adequacions tecnològiques; adequacions de les seus judicials; formació, difusió i gestió del canvi, i mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC).
En matèria de personal, el més rellevant és la signatura d’un acord amb el 80 % de representació de la mesa sindical per a l’aplicació de la llei. També s’han aprovat les 33 relacions de llocs de treball (RLT) de les oficines judicials i del registre civil que entren en vigor l’1 de juliol, i les 82 RLT de les oficines de justícia de municipi de la primera fase d’implantació; i s’ha consensuat amb el TSJC i el Ministeri, les RLT dels lletrats de l’Administració de justícia a Catalunya.
Pla pilot d’immediació digital
Pel que fa a les adequacions tecnològiques, Espadaler ha explicat que hi ha previst un pla pilot d’immediació digital entre una oficina de Registre Civil de Tarragona i una oficina de justícia al municipi amb l’objectiu de garantir la informació sobre l’expedient digital i l’obtenció de còpies pels ciutadans. També es garantirà la possibilitat de fer videoconferències des de les oficines de justícia al municipi i s’està elaborant una auditoria dels espais que ocupen els actuals jutjats de pau —futures oficines de justícia al municipi— perquè siguin punts d’accés segur.
Un altre pla pilot que també s’està duent a terme aquesta setmana és el de la senyalització i canvi de nomenclatura que s’ha posat en marxa a la seu judicial de Santa Coloma de Gramenet per visibilitzar el canvi organitzatiu entre els ciutadans.
El Departament també té en marxa un Pla de formació per a l’oficina judicial i per a les oficines de justícia als municipis perquè “la formació, la difusió i la gestió del canvi són elements essencials” ha remarcat Espadaler.
Mitjans alternatius de resolució de conflictes (MASC)
En l’àmbit dels MASC, el conseller ha explicat que s’ha treballat amb “el doble objectiu d’evitar la judicialització innecessària i de fomentar una cultura de l’acord que pugui oferir solucions més satisfactòries i acceptades per totes les parts implicades”. En aquest sentit, Espadaler ha destacat el conveni signat amb el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) per facilitar a l’àmbit de la justícia gratuïta un servei de MASC on intervingui un tercer que quedarà cobert amb recursos públics, i ha remarcat que “podem afirmar que des del primer dia estem garantint un servei de MASC per a tots els ciutadans, també per a aquells amb menys recursos”.
Pla de justícia de pau i de proximitat 2025-2028
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica també ha explicat en seu parlamentària la posada en marxa del Pla de justícia de pau i de proximitat que “preveu la transformació dels jutjats de pau en modernes oficines de justícia als municipis” amb millores en els àmbits d’organització, formació, espais i tecnologia. Segons Espadaler, “la missió d’aquest pla 2025-2028 és facilitar a la ciutadania l’accés a la justícia a través de les oficines de justícia dels municipis, que donaran suport als jutges de pau”.
Aquest pla abasta 898 municipis i és el primer específic sobre la justícia de pau a Catalunya, una figura arrelada a Catalunya i amb competències de la Generalitat recollides a l’Estatut de Catalunya.
L’objectiu d’aquest pla “és aconseguir un servei públic, proper, àgil i eficaç per a les persones, que ajudi a prevenir i resoldre els conflictes en aquells municipis on no existeixi tribunal d’instància”, segons ha explicat el conseller.
Finalment, el titular de Justícia ha assegurat que “Catalunya està complint amb el calendari planificat per poder garantir l’entrada en funcionament de les oficines judicials, les oficines del registre civil i les oficines de justícia al municipi” als primers 33 partits judicials que entren en vigor l’1 de juliol, i ha remarcat que “estem conjurats a continuar treballant de valent, amb voluntat de servei i lleialtat institucional, per implementar el calendari de la resta de fases i poder tenir, d’una vegada, la justícia que ens mereixem”.
Els 33 partits judicials als quals entra en vigor la Llei d’eficiència judicial l’1 de juliol són: Amposta, Balaguer, Berga, Blanes, Cerdanyola del Vallès, Cervera, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, el Vendrell, Esplugues de Llobregat, Falset, Gandesa, Gavà, Igualada, la Bisbal de l’Empordà, la Seu d’Urgell, Martorell, Mollet del Vallès, Olot, Puigcerdà, Ripoll, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Farners, Santa Coloma de Gramenet, Solsona, Tremp, Valls, Vic, Vielha e Mijaran i Vilafranca del Penedès.