Intervenció del Molt Hble. Sr. Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, a l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi 2004
Auditori de Barcelona, 14 de desembre 2004
Consellers, autoritats, guardonats, amigues i amics, bona nit a tothom i gràcies novament per ser avui aquí a l’Auditori per completar, amb el vostre escalf, el reconeixement que el Govern de la Generalitat ha volgut fer a diverses trajectòries vitals, individuals i col•lectives, de la nostra societat.
Aquest acte és el reconeixement que Catalunya es fa a si mateixa.
Els qui tenim la responsabilitat de regir la governació del país tenim l’oportunitat de triar cada any uns quants homes i dones d’entre tots els qui són mereixedors per atorgar-los la Creu de Sant Jordi.
Tot cos civil ben constituït ha de guardar l’equilibri entre drets i deures, entre llibertat i igualtat, entre interessos i altruisme ,entre oportunitats i mèrits...
Les societats contemporànies busquen camins per conciliar tradició i modernitat, per preservar un patrimoni valuós i compartit, per reconèixer i premiar les actituds exemplars en els camps i disciplines més diverses.
D’aquesta recerca, d’aquest equilibri en surt un cos civil, travat, sòlid i en progrés continu.
Però quan la societat decideix atorgar una distinció a uns ciutadans o institucions, es posa en risc intencionadament aquests equilibris que existien.
Per això avui enaltim el sentit del deure, la llibertat l’altruisme, el mèrit, l’excel•lència.
És a dir: estem distingint la virtut cívica més que l’èxit enlluernador.
Estem assenyalant i distingit els virtuosos.
I vet aquí que aquests virtuosos conformen, si m’ho deixeu dir així, una mena d’aristocràcia dels mèrits i les virtuts cíviques.
El contrapès de l’herència i la història. Entre passat i present.
És el que ens permet d’equilibrar la balança.
Equilibrar el que és el nostre país per tot allò que en conforma el substrat, amb el que, dia a dia, hi aporten aquestes trajectòries vitals que volem enaltir i reconèixer.
Les Creus de Sant Jordi, essent la màxima distinció civil que el Govern de la Generalitat concedeix, no fan distinció entre homes, dones, artistes, científics, lluitadors sindicals, pedagogs o investigadors. Els vol a tots.
Com tampoc no ho fan entre les entitats que treballen per la difusió dels valors o per la concòrdia, o per la igualtat, o per la preservació de la memòria col•lectiva.
No prioritzen ni distingeixen entre universitaris i obrers, entre cosmopolitisme i localisme, entre excel•lència científica i lluita veïnal, entre recerca i difusió.
És el mèrit cívic, és l’aportació als diversos registres de la complexa respiració del nostre país, allò que premiem.
D’ençà de la seva instauració, aquests premis han estat atorgats a més de 800 homes i dones i prop de 300 entitats i col•lectius.
Del conjunt de totes aquestes aportacions se’n desprèn una imatge precisa de la realitat rica i plural que és Catalunya.
Aquest miler llarg de guardons conformen una paleta de colors que defineix i il•lustra, amb tots els seus matisos, la nostra realitat.
Més enllà del sentiment de pàtria hi ha una imatge de pàtria que conformen i confirmen les obres, els anhels, el treball, el progrés, la creació, la reflexió i el mestratge dels homes i dones que avui hem distingit i premiat.
Catalunya viu un moment extraordinari, esperançador.
No deixem que ens segueixi dominant la temptació de la derrota que ens uneix més que no pas els petits èxits que ens permeten anar endavant.
És un moment que, cadascun de nosaltres i tots col•lectivament, hem de saber aprofitar, aportant-hi el millor de nosaltres mateixos.
Aportar-hi tot allò que ens ajudi al progrés dels ciutadans i ciutadanes, dels vells i els nous, i els novíssims catalans.
Aquest és l’alt valor que uneix i identifica totes les persones que aquest vespre hem reconegut i premiat.
A tots l’enhorabona i, una vegada més, moltes gràcies per la vostra obra, per les vostres vides.
