Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia de la Constitució
Girona, 5 de desembre de 2004
Estimats conciutadans,
Avui ens podem preguntar: Què representava la Constitució espanyola fa 26 anys?.
Ara ho sabem: representava l’oportunitat d’obrir una llarga etapa de pau, democràcia i autonomia, desprès de l’intent dramàtic de la 2ª República.
La victòria de les esquerres a Catalunya en les primeres eleccions, les constituents de 1977, havia permès el retorn del president Tarradellas, la recuperació d’un sistema autonòmic semblant al vigent durant la segona República.
Però la Constitució del 78 era la suma d’una colla de pactes. Acceptava la forma monàrquica de govern. La Constitució va proposar la generalització del sistema autonòmic no solament a les tres nacionalitats històriques que el van plebiscitar durant la República sinó a totes les regions espanyoles
Ara, un quart de segle més tard, que hem de fer ?. Ara hem de crear el Senat de les autonomies, posar en la Constitució el que hem fet en aquest quart de segle i introduir-hi Europa, perquè vam entrar a la Unió 8 anys desprès d’aprovar la Constitució espanyola.
Hem d’aconseguir que l’esperit inicial de la Constitució sigui respectat. Que les nacionalitats siguin nacionalitats i les regions, regions. Que cada nacionalitat històrica sigui considerada com a tal, com a comunitat nacional.
Ara és l’hora del reconeixement constitucional de les Autonomies i de donar cabuda a les diverses realitats que volen conviure en la nació de nacions que és Espanya.
La lectura proposada per l’anterior Govern espanyol era restrictiva i contrària a la direcció i la dinàmica que la Constitució del 78 assenyalava. Això ens ha fet perdre uns anys. En comptes de seguir avançant es va oblidar aquell pacte fundacional i es congelava un statu quo incomplet.
Ara anirem endavant. Catalunya no fa trampes. Espanya pot confiar en Catalunya, perquè Catalunya juga i jugarà net. Espanya hi sortirà guanyant. Una Catalunya a la defensiva no convé a ningú. I una Espanya a la defensiva, desconfiada, tampoc no convé a Catalunya
Ciutadans de Catalunya,
A Miravet totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya vam acordar un calendari i unes formes d’actuar per a obtenir el consens en la reforma de l’Estatut
L’esperit de Miravet s’ha de respectar. El respectarem tots. És més: estic convençut que Espanya necessita un acord com el de Miravet, que recentment s’ha aconseguit a Catalunya. Sense això no hi haurà reforma constitucional.
Quan la Conferència de presidents autonòmics ens reunirà a la primavera, en nom del nou govern català explicaré l’Estatut aprovat pels catalans. Quan Catalunya s’explica, convenç.
El millor temps encara no ha arribat; però el millor temps s’acosta. Que ningú no l’esguerri per interessos de partit. Catalunya i Espanya no s’ho mereixerien.
No hem de caure en cap provocació ni hem de decidir, davant les dificultats que ens trobarem, que Espanya no té solució.
Ara tenim un nou Govern espanyol disposat a reprendre el camí de l’avenç cap a l’Espanya diversa i plural prefigurada en la Constitució. El president Zapatero està demostrant determinació i coratge polític per dur endavant les reformes institucionals necessàries. Ha proposat dues coses: una revisió del concepte de nació espanyola i més respecte pel concepte de nació catalana.
Poc que ho havíem vist això abans...
Amb el president Zapatero compartim la convicció que ha estat justament l’èxit de la Constitució el que ha obert la possibilitat de la seva reforma raonada i raonable.
Estem començant a anar més lluny. Tots junts, Catalunya, Andalusia, Euskadi, València, Galícia ...: tots. Espanya sencera entesa com la lliure unió dels seus pobles.
Fóra un error negar-se ara a la necessària i convenient adequació estatutària i constitucional. La Catalunya del segle XXI, l’Espanya plurinacional i l’Europa unida, que també s’ha dotat d’un Tractat Constitucional, han de trobar camins legals viables.Camins que puguin ser compartits amb comoditat per la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes dels pobles d’Espanya.
Us en adoneu? Estem davant la cruïlla que sempre havíem somiat. Europa ha integrat dins els 450 milions de persones que des del segle XIX s’estaven fent mútuament la guitza .. i la guerra; Espanya es reconeix diversa i dóna llibertat i confiança als seus pobles; Catalunya s’afirma, creix lliure i potent, retorna implicació i solidaritat, afecte per afecte. Espanya, per fi, s’expressa tal com és: plurinacional i més europea que mai.
Ara ja no és l’horitzó que tenim al davant. És una realitat. Abordem-la amb decisió, serenitat i fermesa. El millor temps és a tocar de dits.
Com a president de la Generalitat faré el que calgui per assolir-lo. Estic convençut que així interpreto el desig majoritari del poble de Catalunya.
