Sant Just Desvern, amb 30.352 euros, és el municipi amb més renda per càpita, seguit de Matadepera i Tiana
La renda per habitant a Catalunya és de 19.140 euros l’any 2022, xifra que suposa un creixement anual del 2,7%. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’increment de la renda afecta totes les comarques, però de forma significativa afecta l’Aran, amb un augment del 8,2%, respecte a l’any anterior. El segueixen un grup de 12 comarques amb increments de renda entre el 3 i el 4%, entre les quals hi ha el Barcelonès i el Baix Llobregat, totes dues amb les rendes per habitant més altes (21.297 euros i 19.933 euros, respectivament). Els increments més moderats se situen a l’Alt Penedès, el Priorat, l’Alt Camp i el Berguedà, amb augments de la renda inferiors a l’1%.
El 87% dels 468 municipis de més de 1.000 habitants mostren un creixement positiu de la renda per habitant l’any 2022. Els creixements més elevats es donen a Mont-Ras (26,0%), Navata (17,0%), Corbera d’Ebre (14,2%), Almacelles (13,7%), Golmés (11,8%), Teià (11,4%) i Tossa de Mar (10,0%).
Sant Just Desvern, amb 30.352 euros per habitant, ha incrementat la renda un 8,2% i se situa l’any 2022 com el municipi amb el nivell de renda per habitant més elevat, i supera Matadepera (29.265 euros).Tots dos presenten una renda per habitant superior en més d’un 50% a la mitjana catalana, concretament un 58,6% i 52,9%, respectivament. Els segueixen Tiana (26.539 euros), Alella (26.404 euros) i Teià (26.046 euros), tots tres del Maresme, i Sant Cugat del Vallès (26.038 euros) del Vallès Occidental, igual que Matadepera. A l’altre extrem, se situen un grup de set municipis amb una renda per habitant com a mínim un 30% inferior a la mitjana catalana: Castelló d’Empúries, el Perelló, la Jonquera, Salt, Riba-roja d'Ebre, Lloret de Mar i Montferrer i Castellbò.
Per comarques, l’any 2022 el Barcelonès continua sent la comarca catalana amb la renda per habitant més elevada (21.297 euros) i supera la mitjana catalana en un 11,3%. El segueixen les comarques del Baix Llobregat (19.933 euros), el Vallès Occidental (19.778 euros), el Garraf (19.432 euros), el Maresme (19.325 euros) i el Vallès Oriental (19.232 euros). En canvi, la resta de comarques se situen amb una renda inferior a la mitjana catalana, i n’hi ha 5 amb una renda un 20% inferior a aquesta mitjana: el Montsià (14.415 euros), l’Alt Urgell (14.757 euros), l’Alt Empordà (14.954 euros) i la Terra Alta (14.969 euros).
Principals components de la renda
L’increment de la renda de les famílies a Catalunya l’any 2022 s’explica pel creixement elevat de la remuneració d’assalariats (8,3%) i de l’excedent brut d’explotació (3,9%), mentre que les prestacions socials han disminuït un 2,8%. Respecte als usos, les cotitzacions socials han incrementat un 5,0% i els impostos un 17,4%.
La remuneració d’assalariats representa el 60,5% dels principals recursos de les famílies i és el principal component de renda a totes les comarques. El Gironès i el Pla de l’Estany són les comarques amb una proporció més alta de rendes salarials, amb un 63,8% i un 63,0%, respectivament. En l’àmbit municipal, hi ha vuit municipis amb un percentatge superior al 70% d’ingressos procedents de la remuneració d’assalariats: Perafort (72,3%), els Pallaresos (72,1%), Guissona (71,3%), Sant Just Desvern (70,9%), Fornells de la Selva i la Pobla de Mafumet (tots dos amb el 70,5%), Torrefarrera (70,4%) i Sant Cugat del Vallès (70,2%).
Els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació representen per al conjunt de Catalunya el 19,3% dels principals recursos. La Cerdanya és la comarca que mostra una proporció més elevada d’ingressos per aquest component (31,2%), seguida del Pallars Sobirà (28,8%). Per municipis, la Vall de Boí (41,1%) és el municipi on aquest component de la renda té major pes respecte dels principals recursos i, en sentit contrari, se situen la Pobla de Claramunt i Guissona, tots dos amb un 13,8%.
Finalment, els ingressos derivats de les prestacions socials al conjunt de Catalunya representen el 20,2% dels principals recursos. El Berguedà és la comarca que presenta un major pes d’aquest component (30,0%), seguida de la Terra Alta (27,6%). Per municipis, la Pobla de Lillet és el municipi on els ingressos procedents de les prestacions socials són més elevats (38,6%), seguida de Cercs (36,5%).
Podeu consultar també la INFOGRAFIA RFDBC2022
2
Fitxers adjunts
