Les idees més destacades de la conferència han estat les següents:

1.- La realitat de la globalització i l’experiència positiva que ens aporta la trajectòria de Catalunya i la seva economia

 La globalització és inevitable i ens hi hem d’adaptar. Suposa un canvi d’escala entre la gent i les empreses.

 Ara bé, no hem de tenir por a la globalització: Catalunya està preparada per guanyar per al conjunt dels seus ciutadans el nou repte d’un món obert.

 En els últims 2 segles Catalunya sempre ha sabut superar els reptes que se li han presentat:

- Hem guanyat el repte de la industrialització. Catalunya és la fàbrica d’Espanya.

- Hem guanyat el repte de construir entre tots un estat espanyol madur, democràtic i europeu. El catalanisme polític hi ha tingut una aportació clau en tot aquest procés.

- Estem en el camí de guanyar el repte de més autogovern per al nostre país. “Si els catalans m’escullen com a president em proposo aconseguir més autogovern per Catalunya”.

- Hem guanyat el repte de ser europeus. I ara hem d’aconseguir que Europa no tanqui els ulls a la Mediterrània i, especialment, a realitats com la catalana.

- L’economia catalana ha aconseguit superar el repte de la internacionalització. Catalunya era una economia força tancada però ha passat d’un 19% de grau d’obertura el 1986 al 33% el 2002, superior a la mitjana UE-15 (que és del 28,6%). A més, les vendes a l’exterior el 2002 (36.206,9 M€) són cinc vegades majors que el pes de la població catalana en el món. I el creixement de les exportacions en el període 1986-2002 ha estat tant important (creixement mitjà anual del 13,4%, mentre que la mitjana mundial ha estat del 8,2%), que ha situat Catalunya entre les regions més dinàmiques a Europa. Tot això suposa que Catalunya seria el 2002, el 32è exportador mundial (només considerant les vendes a l’estranger) i el 5è més gran exportador d’Amèrica, després dels EEUU, Canadà, Mèxic i Brasil.

2.- Estratègies a seguir per guanyar la globalització a Catalunya

o Catalunya ha de ser el motor i l’altaveu de la petita i mitjana empresa. La fusió de les patronals FEPIME i Pimec-Sefes és un clar pas endavant en aquesta direcció.

o Defenso la necessitat d’ampliar la dimensió de les empreses catalanes i em plantejo com a objectiu a assolir arribar a les 300 multinacionals catalanes, el doble del que actualment tenim.

o Hem de situar a Catalunya grans centres de decisió. No ha sortit bé en el cas de Gas Natural, però en canvi sí que han fructificat el cas de la compra d’Antena 3TV, de la fusió de les autopistes i, més recentment, el cas d’Abertis.

o Aposta per la innovació: Catalunya ha de desenvolupar sectors d’alt valor afegit en l’ús del coneixement. La innovació ha d’estar present en tots els plantejaments. Per això, demano a les empreses multinacionals que prioritzin la instal•lació de centres d’innovació i no tan sols la construcció de noves fàbriques.

o Formació dels treballadors: els catalans hem d’estar ben formats per assimilar la globalització, s’han d’adaptar els currículums a les noves realitats i hem d’avançar clarament cap a una societat trilingüe on els nostres fills surtin de l’escola parlant correctament fins a 3 llengües.

o Cal una bona política d’immigració entesa com una nova oportunitat: la immigració és necessària per cobrir la demanda laboral però alhora hem de poder gestionar els fluxos d’immigració que tenen com a destinació Catalunya. L’aposta del Govern passa per la contractació en origen a través de les oficines de la XILA.

o Plantejar una política familiar basada en ajudes universals que asseguri una bona estructura demogràfica per al país.