ContactaEN
event_note Nota de premsa

El Govern aprova la declaració institucional amb motiu del Dia d'Europa

  1. L’Executiu vol implicar tota la societat en la construcció d’una Europa més descentralitzada i compromesa amb la diversitat cultural i lingüística


El Govern ha aprovat aquest dimarts una declaració institucional amb motiu del Dia d’Europa, que es commemora el 9 de maig.

L’executiu defensa que, davant dels reptes i amenaces actuals, Europa s’ha de mantenir com “un espai d’estabilitat i seguretat” i s’ha “d’emancipar” per exercir “un lideratge ferm” al món.

La Generalitat també reitera el seu “compromís inqüestionable” amb la Unió Europea, des de “l’esperit crític i l’exigència”, i es proposa “fer sentir la veu de Catalunya en els processos de presa de decisions que definiran el futur d’Europa”.

Els objectius del Govern són defensar els interessos de Catalunya i, alhora, contribuir a una Europa propera a la ciutadania, descentralitzada i compromesa amb la diversitat cultural i lingüística.

Per aconseguir-ho, vol implicar tothom: societat civil, universitats, agents econòmics i socials, el tercer sector, el món local, les entitats europeistes de Catalunya i, molt especialment, els joves.

Declaració institucional amb motiu del Dia d’Europa

Avui, 9 de maig, celebrem un any més el Dia d’Europa, una jornada per commemorar el projecte europeu i reivindicar els valors que el fonamenten: la pau, la democràcia, els drets humans, la llibertat, la solidaritat i l’estat de dret.

El Dia d’Europa és, sobretot, un moment per fer balanç, per mirar enrere i per extreure lliçons del camí recorregut; però també per alçar la mirada i per pensar en tot el que cal fer ―des d’avui mateix― per avançar cap a un futur millor per a la Unió Europea.

Aquest 2025 és també un any d’aniversaris significatius, que ens conviden a posar en valor el camí recorregut:

  1. Celebrem, avui, el 75è aniversari de la històrica declaració de Robert Schuman, que sacsejava les sobiranies dels dos grans enemics de la Primera i la Segona Guerra Mundial i posava les bases del que avui és la Unió Europea.
  2. I celebrem també altres fites que han anat desenvolupant aquest projecte europeu:
  3. Setanta anys de la Conferència de Messina de 1955, que va revitalitzar el procés d’integració i va culminar, dos anys més tard, amb la signatura del Tractat de Roma, origen de la Comunitat Econòmica Europea (CEE).
  4. Setanta anys de l’adopció de la bandera europea per part del Consell d’Europa i que, el 1985, es va convertir en la bandera de la CEE.
  5. Quaranta anys de l’Acord de Schengen, que va obrir el camí a la lliure circulació de persones dins la Unió.
  6. I quaranta anys de la signatura del Tractat d’adhesió d’Espanya a la CEE, un pas decisiu en la consolidació de les nostres llibertats democràtiques.

I, en aquesta trajectòria, també hi ha hagut evidentment sotracs que, un cop superats, ens han fet més forts.

La commemoració d’avui té lloc en un moment especialment complex i en un context de crisi climàtica, de disrupció tecnològica i d’increment de les desigualtats. Davant d’aquests desafiaments, reafirmem amb determinació que la resposta ha de sermés Europa.

Davant el soroll i la confusió, Europa s’ha de mantenir com un espai d’estabilitat i de seguretat. Davant la unilateralitat i l’aposta miop pels jocs de suma zero, Europa ha d’abanderar l’aposta pel diàleg, la negociació i el multilateralisme. Davant els defensors de la llei del més fort, Europa ha de defensar un ordre internacional més just, basat en el dret internacional.

Aquest és el model d’Europa que estem decidits a defensar des del Govern de Catalunya: una Europa cohesionada, ferma en la defensa dels seus valors i interessos, i capaç de donar respostes compartides a les grans crisis del nostre temps.

Aquest nou context internacional, però, requereix una Europa emancipada: una Unió Europea preparada i disposada a exercir un lideratge ferm, sense renunciar a ser coherent amb la seva pròpia naturalesa i amb el seu propi model d’economia social, al servei de la prosperitat compartida i la cohesió social.

Aquests són els reptes d’Europa, uns reptes que fem nostres.

Avui, setanta-cinc anys després de la Declaració de Schuman i quaranta anys després d’incorporar-nos a la família europea, la Generalitat de Catalunya reitera el seu compromís inqüestionable amb la Unió Europea. Aquest compromís es construeix també des de l’esperit crític i l’exigència de qui és conscient que la Unió Europea ―en tant que projecte viu, perfectible i en evolució constant― no es pot permetre caure en l’autocomplaença.

Davant d’aquests reptes, i fruit d’aquest compromís, des del Govern de la Generalitat estem decidits a contribuir i a fer sentir la nostra veu en els processos de presa de decisions que definiran el futur d’Europa.

I ho farem per defensar els nostres interessos, sens dubte, però també per defensar una determinada idea d’Europa:

  1. Una Europa que s’ha d’apropar a la ciutadania En el context actual de desafecció política creixent i d’avanç dels extremismes, no tindria sentit avançar cap a un model que accentuï la desconnexió entre la ciutadania i la Unió i les seves polítiques. Per això fem una crida a no caure en les temptacions centralitzadores que, en pro de suposats guanys en eficiència, suposin una renúncia a l’esperit de l’Europa de la subsidiarietat, de la governança i de la democràcia participativa.
  2. Una Europa compromesa amb la diversitat cultural i lingüística El Govern seguirà defensant aquesta diversitat i, en aquest sentit, seguirà treballant perquè el català esdevingui llengua oficial a les institucions europees
  3. Una Europa que, enguany que es commemora el 30è aniversari del Procés de Barcelona, reafirma el seu compromís amb la Unió per la Mediterrània,aixícom la seva profunda convicció que el futur d’Europa i el de la Mediterrània són indissociables.

El Govern té clara l’Europa que vol i volem implicar-hi a tothom.

  1. Volem comptar amb la participació activa del conjunt d’actors públics i privats: organitzacions de la societat civil, universitats, sindicats, agents econòmics i socials, el tercer sector i, molt especialment, el món local, entre d’altres.
  2. Volem treballar juntament amb la xarxa d’entitats europeistes de Catalunya, que són motor i transmissores d’aquest projecte i duen a terme una tasca imprescindible per acostar Europa a la vida quotidiana de les persones.
  3. I ho volem fer al costat dels i les joves, el futur de la democràcia europea. En un context de proliferació de la desinformació, és més important que mai fomentar-ne la participació activa i el pensament crític com a ingredients fonamentals d’una ciutadania europea compromesa.

En aquest Dia d’Europa en què els reptes i les amenaces s’acumulen, reafirmem la nostra determinació de continuar treballant plegats per un projecte europeu que avui, com fa 75 anys, segueix sent el millor projecte per avançar col·lectivament cap a un horitzó comú de pau, de progrés i de dignitat humana per a tothom. Tenim a les nostres mans convertir aquest context en una gran oportunitat per reforçar la Unió Europea en tots els àmbits: fer un salt endavant en la seva autonomia estratègica i enfortir-ne el rol com a actor internacional.

Fem, doncs, aquesta crida a totes les institucions, actors socials i ciutadania a sumar esforços, amb la convicció que només des del compromís compartit podrem preservar els valors que ens defineixen i afrontar amb èxit els reptes del nostre temps. Europa només superarà la crisi actual si és capaç de preservar i de promoure els seus valors i si és capaç de continuar defensant la justícia social, la igualtat i la cohesió entre les seves regions i la seva ciutadania.