El castell de Cardona, un dels conjunts històrics i arquitectònics de més valor patrimonial de Catalunya, serà objecte durant els pròxims anys d’una completa actuació de reforma arquitectònica i recuperació social i cultural, per mitjà d’una iniciativa de la Generalitat.

El conseller en cap, Artur Mas, acompanyat del conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, ha presentat aquest migdia el pla director que marca les actuacions de reforma de l’edifici i la seva reordenació amb el conjunt urbanístic de la població i el seu entorn natural, i ha inaugurat la recuperació de l’antic camí d’accés al castell. En l’acte, també hi eren presents l’alcalde de Cardona, Josep Maria Sala; el director general del Patrimoni Cultural, Marc Mayer; el cap de servei de Patrimoni Arquitectònic, Antoni Navarro, i l’arquitecte responsable del projecte, Xavier Guitart.

El pla director avalua la diagnosi del conjunt del castell; és a dir, el mateix edifici històric i la canònica romànica de Sant Vicenç, un conjunt que està considerat la fortalesa medieval més notable de Catalunya. El document efectua un detallat estudi de les mancances i necessitats de caràcter estructural i arquitectònic i, alhora, exposa les iniciatives destinades a ordenar els seus usos. L’estudi ressalta la necessitat que el conjunt històric reforci els seus vincles amb la població i s’integri en la seva realitat urbanística, amb l’objectiu de garantir la seva conservació patrimonial i potenciar la seva projecció de futur.

En aquest sentit, el pla proposa una revisió dels seus usos i l’assoliment d’una plena sintonia social i urbanística amb la localitat. El castell de Cardona presenta en l’actualitat nombroses mancances acumulades amb el pas del temps, segons puntualitza el pla director presentat avui. El document referencia la degradació d’elements, l’execució d’antigues actuacions poc encertades i el delicat estat dels recintes fortificats, entre d’altres mancances. En aquest sentit, el pla exposa una línia d’actuació dividida en 10 etapes. La inversió prevista en totes les etapes és 15,2 M€.

 Torre de la Minyona

La primera actuació que detalla el pla és la recuperació de la torre de la Minyona -del segle XI i integrada en el mateix conjunt-, que començarà a executar-se durant aquest 2003 amb una inversió de 238.766 euros.

 El castell de Cardona conserva vestigis dels segles XII i XIII, tot i que la seva construcció inicial és molt anterior. Al segle XVII es va transformar en una gran fortificació, que va ser parcialment devastada en la guerra del 1714 i es va aconseguir reconstruir a final del segle XVIII i començament del XIX. L’església de Sant Vicenç, per la seva banda, data de l’any 1040. Té tres naus, tres absis i una cúpula sobre el creuer.

Durant la visita a Cardona, Artur Mas i Jordi Vilajoana han inaugurat la recuperació de l’antic camí d’accés al castell, que ha estat rehabilitat gràcies a una iniciativa conjunta del Departament de Cultura de la Generalitat, l’Ajuntament de Cardona i la Fundació Vila de Cardona, amb una inversió de 228.384,60 euros.

 El camí es trobava en un estat de conservació deplorable i havia perdut, en molt bona part, les traces de les marques del paviment original. L’actuació ha permès, precisament, recuperar la pavimentació original, construïda amb pedra irregular del país i amb esglaons suaus que formaven una escala o rampa amb grans replans. L’obra també ha contemplat la recuperació de la canal de desguàs i les filades de pedra transversal que geometritzen i contenen la superfície del camí.

L’actuació també s’ha centrat en la realització de diverses obres complementàries orientades a la dignificació del recorregut: la recuperació de setze espitlleres (obertures per a disparar fletxes) en un sector de la muralla, col•locació en valor d’elements arquitectònics d’interès a les esplanades adjacents o la instal•lació de 60 punts d’enllumenat, entre d’altres. L’accés al castell de Cardona a través de l’antic camí ajuda a comprendre millor l’estructura del recinte emmurallat i permet observar unes magnífiques vistes, tant de l’edifici com de l’entorn.

 Barcelona, 31 de març de 2003