- El conseller ha intervingut en l’acte de lliurament del Premi a la Construcció Europea, que el Cercle d’Economia ha atorgat al programa Erasmus+, a través de la comissària Roxana Mînzatu
- Duch ha destacat que aquest programa “demostra, una vegada més, que els poders públics, ben orientats, arriben tan lluny o més que qualsevol iniciativa privada”

El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha intervingut en l’acte de lliurament del Premi a la Construcció Europea que el Cercle d’Economia ha atorgat aquest dimecres al programa Erasmus+. Un premi que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha entregat a la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea Roxana Mînzatu, responsable de Drets Socials i Capacitats, Ocupació de Qualitat i Preparació.
“El que va començar com una idea focalitzada en la mobilitat universitària s'ha transformat en un símbol de què significa ser europeu al segle XXI”, ha afirmat Duch, per qui “l’Erasmus+ ha aconseguit fer més per a la creació d’un sentiment de pertinença europea que molts tractats, directives o reglaments comunitaris”.
Des de la seva creació, el 1987, més de 15 milions de ciutadans i ciutadanes europeus han participat en alguna de les seves variants. I, a Catalunya, en els darrers 10 anys, se n’han beneficiat més de 40.000 estudiants universitaris, fet que “ha contribuït significativament a reforçar la vocació europea de Catalunya i a connectar el nostre talent amb les xarxes europees d’excel·lència”, ha explicat el conseller.
També ha subratllat que, més enllà de les seves “limitacions”, el programa és “una de les eines més efectives per assegurar que aquesta Unió que anem creant a poc a poc, i no sense dificultats, no sigui només econòmica, ni tan sols només política, sinó també humana”.
A més, posant el focus en els joves, Duch ha recordat que l’Erasmus+ ha evolucionat molt, des d’un programa únicament de mobilitat estudiantil universitària, a obrir-se a la Formació Professional i, ara, a ampliar-se a les primeres experiències laborals. “L’Erasmus ha de permetre generar il·lusió i expectatives de futur per als joves”, ha defensat.
Per al conseller, en definitiva, es tracta d’una “molt bona política pública que demostra, una vegada més, que els poders públics, ben orientats, arriben tan lluny o més que qualsevol iniciativa privada, i a més gent”.
El titular d’Unió Europea i Acció Exterior ha acabat la seva intervenció amb un desig: “que aviat puguin tornar a participar-hi els milers de joves britànics als quals la mala política els va privar de l’experiència vital que suposa Erasmus+, i que aquest es pugui estendre amb força als estudiants dels països d’Europa de l’Est i dels Balcans Occidentals, que aviat haurien de formar part de la gran família de la Unió Europea”.