El Govern de la Generalitat, amb motiu de l’Onze de Setembre, ha publicat el llibre Textos per la llibertat de Catalunya, un recull dels quatre estatuts d’autonomia proposats o aprovats al llarg del segle XX, comentats cadascun d’ells per diferents especialistes en Dret o en Història Contemporània. L’edició d’aquest volum del qual se’n distribuiran 8.500 exemplars ha anat a càrrec de la Secretaria de Coordinació Interdepartamental del Departament de la Presidència i n’ha fet el pròleg el Conseller en cap, Josep Bargalló.

La publicació d’aquest volum es produeix en ple procés d’elaboració i debat d’un nou text estatutari que haurà de regir en el futur les relacions de Catalunya amb l’Estat espanyol. Sembla, per tant, oportú recollir en un sol llibre els diferents textos que han regulat aquestes relacions en el passat, perquè els ciutadans i ciutadanes interessats els puguin consultar i comparar amb facilitat. Aquests textos són l’Estatut d’Autonomia aprovat per la Mancomunitat el 1919, el Projecte de Constitució Provisional de la República Catalana de 1928, el Projecte de l’Estatut de Catalunya de 1931 (l’”Estatut de Núria”), l’Estatut de 1932 i l’Estatut d’Autonomia de 1979, actualment vigent. Els autors dels comentaris, fets tant des del punt de vista històric com del dret o la política, són Albert Balcells, Jaume Renyer, Jordi Casassas i Jaume Vernet.

En el pròleg de Textos per la llibertat de Catalunya, el Conseller en cap, Josep Bargalló, fa un repàs al progrés nacional de Catalunya des del segle XIII i fins a la Guerra Civil, “en què la victòria franquista va suposar l’anorreament de les petites llibertats recuperades en el temps de la república”. Bargalló també remarca la necessitat de reformar l’Estatut vigent des de 1979, ja que amb aquest Estatut “Catalunya recuperà una ínfima part dels drets històrics (…) Aquest poble no s’ha sentit mai prou satisfet amb un Estatut que és molt llunyà encara de les seves justes aspiracions”.

NOTES SOBRE ELS AUTORS DELS COMENTARIS

Albert Balcells

És catedràtic d’Història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. També és president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1998. Ha escrit i participat en diverses obres sobre la història social, política i cultural de Catalunya al segle XX. El 1993 va ser guardonat amb el Premi Ramon Fuster del Col•legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Des del 1995 està en possessió de la Creu de Sant Jordi.

Jaume Renyer

Es secretari de l’Ajuntament de Reus i autor de diferents llibres com L’autodeterminació del poble català: Preguntes i respostes; Introducció al règim jurídic de la valorització dels residus municipals; Camp de Tarragona, realitat metropolitana i Un home de silenci: Jaume Cornudella i Olivé, patriotisme i resistència, 1915-1983.

Jordi Casassas

És professor d’Història contemporània a la Universitat de Barcelona. És autor d’Ateneu Barcelonès: dels seus orígens als nostres dies; Entre Escil•la i Caribdis: el catalanisme conservador a la segona meitat del segle XIX; i Jaume Bofill i Matas (1878-1933). Ha coordinat Els intel•lectuals i el poder a Catalunya i ha comissariat l’exposició “Tarradellas o la reivindicació de la memòria”.

Jaume Vernet

És catedràtic de Dret consultiu de la Universitat Rovira i Virgili. Ha coordinat el llibre Dret Lingüístic (2003) i actualment és membre del Consell Consultiu de la Generalitat.

Barcelona, 8 de setembre de 2004