El Govern de la Generalitat sempre ha pensat i defensat que la guerra de l’Iraq es podia evitar. I ho seguim pensant. Sempre hem dit que, en qualsevol cas, calia preservar la funció de les Nacions Unides i que per tant qualsevol acció sobre l’Iraq havia de comptar amb l’aval previ del Consell de Seguretat. Durant les darreres setmanes les Nacions Unides han estat sotmeses a una dura prova, la de cercar el consens sobre la manera més eficaç de desarmar l’Iraq. Una prova que dissortadament no s’ha aconseguit superar. Aquest fet comporta una alteració greu de l’ordre internacional, del sistema que el món s’havia donat per garantir la seva pròpia seguretat.

Es cert que en altres ocasions - Kosovo – s’han produït intervencions armades sense l’aval del Consell de Seguretat, però també es cert que les circumstàncies i el clima polític eren ben diferents.

El Govern de la Generalitat ha compartit sempre la necessitat de desarmar l’Iraq i el règim de Saddam Hussein. Ho compartim per raons de seguretat a nivell mundial, però també com a resposta a la brutalitat d’un sistema dictatorial que sovint ha vulnerat els drets més elementals individuals i col·lectius – dels iraquians i en particular del poble Kurd.

Però creiem que l’objectiu del desarmament, malgrat els reiterats enganys i menyspreus de Saddam Hussein a la comunitat internacional, es podia assolir sense recórrer a l’acció bèlica directa.

La guerra, però, ha començat. Ho lamentem, perquè tota guerra comporta destrucció i pèrdua de vides humanes. I lamentem també que tots els que l’hem volguda evitar no haguem aconseguit el fi que perseguíem.

Difícilment hi haurà marxa enrere; ningú sap amb precisió com evolucionaran els esdeveniments, ni quin final hi haurà ni quan es produirà. Però el que sí sabem es que caldrà fer esforços grans per recuperar relacions de tota mena que han quedat molt malmeses. En aquest terreny de reconstrucció i de recuperació Catalunya hi té un paper a desenvolupar, que haurem d’exercir amb convicció i determinació. Caldrà tornar a teixir fils d’entesa a nivell de la comunitat internacional. De tot aquest greu conflicte n’hauria de poder sortir un nou ordre internacional més eficaç que l’actual. Caldrà també refer la unitat d’acció de la Unió Europea. Poques vegades la Unió Europea s’ha mostrat cohesionada i ferma en temes bàsics de política exterior; però en aquesta ocasió la fractura i la ferida són molt fondes, i haurem de fer tots plegats – cadascú al seu nivell – una acció intensa de nova i millor entesa. En aquest sentit, la nova arquitectura de les institucions europees, que confereixi poders reals a la Unió per desenvolupar una funció real en el món, esdevé cada cop més imprescindible i urgent.

Caldrà finalment ajudar a trobar una solució definitiva per l’Orient Mitjà. Acabar d’una vegada per totes amb el conflicte palestino-israelí, i posar d’aquesta manera una llavor definitiva de pau en un àrea del nostre Mediterrani adolorida pel conflicte permanent i el patiment de molta gent.

El Govern de la Generalitat i les forces polítiques que li donen suport, han actuat amb tota coherència i convicció per evitar una guerra que no era l’únic camí per aconseguir uns objectius que molts compartim. Seguirem actuant amb la mateixa fermesa per assolir la pau que el nostre poble, manifesta, anhela i desitja.

Barcelona, 21 de març de 2003