Commemorem avui el 64è aniversari de la mort del President Lluís Companys, condemnat per les autoritats franquistes i executat a Montjuïc per la seva condició de President de Catalunya. En la convulsa història d’Europa dels anys quaranta, és aquest l’únic cas de l’afusellament d’un president elegit democràticament. Afusellament amb pretensions de legalitat, encara no anul•lades, que encara el fan més rebutjable.

Lluís Companys fou mort per tot allò que, com a President democràtic de la Generalitat republicana, representava en la seva identificació i defensa dels valors associats a l’autogovern de Catalunya, la justícia, la democràcia i la llibertat. 

Aquest Govern de la Generalitat és el legítim i directe successor de Lluís Companys, en una continuïtat ininterrompuda, a l’exili i novament a Catalunya, amb els presidents Josep Irla, Josep Tarradellas i Jordi Pujol.

És aquesta continuïtat -que entronca amb cent presidents més al llarg de quatre-cents anys- la que fa que ens considerem també hereus d’aquesta voluntat de defensa i d’exercici de l’autogovern de Catalunya, d’una Catalunya cada cop més plena, de dones i homes més lliures i més solidaris.

Les institucions d’autogovern de Catalunya se senten indissociablement lligades a la voluntat popular, no només pel seu origen democràtic, sinó també perquè fou la voluntat popular la que en reclamà el restabliment al 1931 i al 1977. La mort del President Companys tingué un fort contingut simbòlic: fou l’intent de fer desaparèixer aquesta voluntat popular i de les llibertats de Catalunya.

El fet que avui siguem aquí, com a Govern de Catalunya, recordant la figura del president Companys és la prova que els ideals i les conviccions que van donar sentit a la seva trajectòria vital i política són avui ben vius.

Avui ens volem fer ressò de la generositat amb la qual el President Companys va afrontar el seu destí fatal. Generositat que fa més sòlid el compromís del govern de Catalunya amb la memòria històrica. La nostra memòria i la nostra dignitat. La de tot un poble.

I és a aquest poble, a les seves institucions i, també, a la família del President que cal elevar els necessaris actes de restitució pública de l’honorabilitat plena de la figura de Lluís Companys, tot refusant la pretesa legalitat del procés que el va dur a la mort i expressant les necessàries accions de restitució pública, de les quals, l’acte d’avui és només un primer pas.