- “Aquesta mostra marca un punt d’inflexió posant a les dones com a protagonistes i narradores d’una memòria sovint invisibilitzada”, ha assegurat el conseller
- La mostra, que reuneix 26 arpilleres originals del Museu de la Memòria i els Drets Humans de Santiago de Xile, s’exhibirà al Palau Robert fins a finals d’agost
- L’acte inaugural ha comptat amb la presència de quatre dones xilenes directament vinculades a la confecció de les arpilleres
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha participat aquest matí en la inauguració de l’exposició “Relats de dictadura” al Palau Robert de Barcelona. “Aquesta mostra marca un punt d’inflexió posant a les dones com a protagonistes i narradores d’una memòria sovint invisibilitzada”, ha afirmat el conseller.
La mostra reuneix una col·lecció de 26 peces originals cedides pel Museu de la Memòria i els Drets Humans de Santiago de Xile. Aquestes arpilleres ofereixen un relat visual i colpidor de la repressió viscuda durant la dictadura de Pinochet, a través d’un art popular creat majoritàriament per dones.
En paraules d’Espadaler, “la democràcia no és un bé garantit: cal cuidar-la, transmetre-la i defensar-la activament”. A més, ha subratllat la importància de reivindicar la implicació de les institucions governamentals en la divulgació de la memòria democràtica: “ha de ser una política pública per exigència ètica i per responsabilitat amb les futures generacions”.
En el marc de la inauguració, s’ha organitzat una taula rodona centrada en la rellevància de les polítiques de memòria per a la consolidació de les democràcies. Hi han intervingut, a més del conseller Espadaler, el secretari d’Estat de Memòria Democràtica del Govern d’Espanya, Fernando Martínez López, i la subsecretària de Drets Humans del Govern de Xile, Daniela Quintanilla Mateff, moderats per Carmina Gustrán, comissionada per a la commemoració dels 50 anys d’España en libertad.
A més, l’acte inaugural, presentat per Germán Berger-Hertz, agregat cultural de Xile a Espanya, ha comptat amb la presència de quatre dones xilenes directament vinculades a la confecció de les arpilleres, així com de la directora del Museu de la Memòria i els Drets Humans, María Fernanda García Iribarren. Tal com ha apuntat Berger-Hertz, el d’avui és “un exercici de memòria imprescindible, en un context on el negacionisme irromp amb força arreu del món”.
També hi han assistit l’ambaixador de Xile a Espanya, Javier Velasco, i el secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió de la Generalitat, Carles Escolà Rivas, qui ha destacat els lligams històrics entre Xile i Espanya, sobretot durant el període de la memòria democràtica: “amb aquesta mostra fem pales el compromís del Palau Robert per preservar la memòria, divulgar i difondre, com ja ho vam fer amb l’exposició Los viajeros del Winnipeg”. Per la seva banda, l’ambaixador ha asseverat que “les arpilleres son una eina resistència i expressió nascuda de la quotidianitat, i alhora un sinònim de cultura, llibertat i germanor”.
Les arpilleres són tapissos fets amb teles, llanes i brodats sorgits de l’experiència col·lectiva de les dones xilenes que van transformar l’art tèxtil en una eina de resistència i denúncia. En aquest sentit, les peces exposen històries de desaparicions forçades, violència i opressió, fet que ha consolidat les arpilleres com a testimonis clau de la memòria democràtica a Xile.
L’exposició es complementa amb un cicle d’activitats organitzat per la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, el Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, la Casa Amèrica i la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica del govern central.
Aquest programa d’activitats s’estendrà durant la primera setmana d’exhibició, amb taules rodones i tallers oberts al públic. Les sessions abordaran qüestions com el paper de les dones en els moviments de resistència, la repressió política i la necessitat de preservar espais de memòria per garantir els drets a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició.
Finalment, la inauguració ha clos amb un minut de silenci en record Pepe Mujica, expresident de l'Uruguai.
