El primer tram que farà aquesta tuneladora és de Gorg a Sagrera, que es preveu que sobre el 2005 pugui entrar en funcionament. Posteriorment, la tuneladora es desmuntarà i es tornarà a muntar a la Zona Franca des d’on arribarà a la zona universitària, aproximadament el 2007.

El conseller Puig, que ha estat acompanyat en la visita per l’alcaldessa de Badalona, Maite Arqué, ha volgut destacar que aquesta obra “simbolitza l’esforç conjunt de les administracions locals i el Govern de Catalunya per construir una de les línies de metro més modernes d’Europa”.

Així mateix, el conseller ha demanat disculpes als veïns que durant un temps puguin patir les molèsties d’unes obres de tanta envergadura però ha volgut remarcar que “aquestes obres significaran per al dia de demà una millora molt important i estic convençut que, quan això funcioni, tothom en sortirà beneficiat”.

Característiques de la tuneladora

Diàmetre d’excavació: 12,07 metres

Longitud total: 95 metres

Pes total:  1.376 (EPB) +  662 (Back-up)=2.038 Tones

Velocitat rotació cap de tall: 2,6 rev/minut

Velocitat d’avançament: 10 metres diaris (aproximadament)

Aquesta tuneladora permet perforar els sòls compostos majoritàriament per sorres i materials tous. Es tracta d’un dels mecanismes més innovadors i avançats amb què es pot treballar avui dia en la construcció d’infraestructures de subsòl.

La tecnologia que utilitzen les tuneladores de la L9 permeten excavar i revestir el túnel a la vegada. Mentre la roda frontal (cap de tall) gira, el material que s’extreu surt a l’exterior (boca del túnel) mitjançant una cinta transportadora. En el cas de la tuneladora de Badalona, un cargol sense fi porta la sorra fins a la cinta, permetent així que es mantingui la pressió del frontal d’excavació. A mida que va avançant, la tuneladora va col·locant les peces que recobreixen el túnel, les dovelles, i va formigonant. La utilització d’aquest tipus de procediment redueix molt el temps d’execució dels treballs, a la vegada que minimitza els assentaments i les sobreexcavacions ja que té molt limitada l’àrea de treball.

D’Alemanya a Barcelona

La tuneladora Llobri va ser contractada a l’empresa alemanya Herrenknecht situada a Schwanau, on es va fer l’acte de lliurament al Govern català i la UTE que fa les obres el 20 de desembre passat. Posteriorment, va venir a Catalunya desmuntada en peces transportables per carretera o, les més grans, per via fluvial i marítima. Així, van ser carregades a un vaixell al port fluvial del Rhin a Khel. Des d’allà va arribar a Rotterdam on va continuar per mar vorejant Holanda, França, Portugal i el litoral mediterrani fins a arribar al Port de Barcelona.

Un cop descarregada, va fer el trajecte per carretera fins a la zona del Gorg, a Badalona, amb un transport especial que va obligar a prendre mesures extraordinàries de seguretat i desplaçament.

Concurs per trobar la mascota

El departament de Política Territorial i Obres Públiques va convocar un concurs entre els estudiants de les escoles de disseny de Catalunya per trobar la mascota de la Línia 9. El jurat estava integrat per representants de les federacions d’associacions de veïns de Badalona i L’Hospitalet de Llobregat, el president del FAD, Juli Capella, publicistes, dissenyadors i dos representants de la Generalitat. S’hi van presentar 52 candidatures que optaven a dos primers premis de 1.500 € i cinc càmeres digitals per als cinc finalistes  Finalment, el premi va anar per al jove dissenyador, Gorka Aizpurua, estudiant de l’Escola Eina. El jurat va valorar la idea d’unió de les persones dels dos extrems de la línia, el Besòs i el Llobregat, i el seu aspecte modern i innovador.

Els noms de les dues grans tuneladores de la L9 fan referència a aquesta connexió entre els dos extrems de la regió metropolitana de Barcelona. Així, la tuneladora que va entrar en funcionament a finals de juny es va batejar amb el nom de Besi, diminutiu de Besòs, que és la zona on començava a tunelar. La tuneladora situada a Badalona ha rebut el nom de Llobri, diminutiu de Llobregat

La línia més llarga d’Europa

La nova línia 9 que està construint la Generalitat de Catalunya serà la línia de metro més llarga d’Europa amb gairebé 43 quilòmetres. Tindrà un tronc comú i dos ramals a cada extrem. Constarà d’un total de 46 estacions, de les quals 16 seran punts de correspondència amb altres modalitats de transport, les línies de TMB, FGC i els serveis de rodalies de RENFE. Al llarg del recorregut també connectarà amb la futura línia d’alta velocitat, la Fira de Barcelona i la futura ciutat judicial.

D’extrem a extrem, la L9 permetrà unir amb metro Badalona i l’aeroport d’El Prat i Santa Coloma de Gramenet amb la Zona Franca.

La demanda prevista s’ha calculat en uns 90 milions de passatgers anuals. La inversió total se situa prop dels 2.248 MEUR. Es preveu que s’acabi el 2007.

La L9 cobrirà les necessitats de transport públic de zones d’alta densitat amb importants deficiències de servei, com és el cas dels barris de Badalona i Santa Coloma, la part alta de Barcelona (els barris de Sarrià i Pedralbes), l’Hospitalet de Llobregat, la Zona Franca, el Prat de Llobregat  i l’aeroport.

Dades L9

4 Longitud: 42,600 km

4 Nombre d’estacions: 46

4 Inversió total:2.248 MEUR

4 Tràfic de viatgers: 90 milions de viatgers/any

4 Període de construcció: 2002-2007

.