• Aquesta intervenció artística es fa en el marc del cicle ‘Passat/Present’ impulsat pel Departament de Cultura i comissariat per Frederic Montornès
• Vuit artistes contemporanis participen del cicle i rellegiran vuit espais patrimonials de tot Catalunya, un per cada vegueria
Aquest dissabte 24 de maig s’ha presentat al castell de Miravet la intervenció d’art contemporani ‘Una pedra fa castell’, del col·lectiu d’artistes Cabosanroque, duet artístic format per Laia Torrents i Roger Aixut, en el marc del Cicle d’art contemporani i Patrimoni 'Passat/Present', impulsat pel Departament de Cultura.
El castell de Miravet és una fortalesa templera que va ser construïda sobre un poblat iber datat del segle II aC i una antiga fortalesa musulmana immediatament després de la conquesta d’aquestes terres per part de Ramon Berenguer IV, entre els segles XII i XIII. El conjunt d’aquest castell és un dels exemples més importants d’arquitectura romànica de transició, religiosa i militar de l’orde del Temple a tot Occident.
Malgrat que el castell de Miravet ha viscut nombroses guerres —des de la guerra dels Segadors (1640-1652) fins a la batalla de l’Ebre (1938), passant per la guerra de Successió (1701-1715), la Guerra del Francès (1808-1814) i les guerres carlines (1833-1876)— i ha patit reiterats intents de demolició, la fortalesa de Miravet es troba actualment en molt bon estat de conservació i manté dempeus la majestuositat que sempre ha mostrat i que ha convertit aquest indret en un dels millors exemples de l’arquitectura militar catalana dels segles XII-XIII.
La gran uniformitat en la construcció de la muralla que es pot observar des de l’exterior és deguda al poc temps en què es va aixecar l’edificació. Quan els templers van recobrir alguns trams de la muralla anterior —d’origen andalusí— amb carreus rectangulars, ben tallats i alineats en filades molt regulars no hi van fer gaires obertures, ja que el propòsit d’aquesta muralla era eminentment defensiu.
La pedra és un material que dota el conjunt monumental del castell de Miravet d’una solemnitat difícil d’oblidar. Si bé la procedència d’aquest material pot ser molt variada, és probable que bona part dels carreus isodòmics de pedra calcària dura s’haguessin extret d’alguna de les pedreres ubicades prop de Miravet.
‘Una pedra fa castell (2025)’
Cabosanroque és un col·lectiu d’artistes multidisciplinaris que sorgeix a Barcelona l’any 2001 de l’escissió d’un col·lectiu musical més nombrós i que avui està format per Laia Torrents Carulla (1976) i Roger Aixut Sampietro (1975).
Amb la voluntat d’experimentar des d’una perspectiva lúdica i evocar, mitjançant instruments inventats o sorgits d’objectes quotidians —com màquines de cosir, rentadores, Scalextric, grapadores, telèfons, semàfors, peces de mobiliari en desús, etc.—, l’existència de realitats paral·leles i autònomes a la manera d’instal·lacions visuals i lumíniques amb components cinètics i escènics prou importants, Cabosanroque és l’artífex d’una mena de paisatges sonors pels quals l’espectador és convidat a transitar seguint el ritme que li marquen les peces d’allò que, a primer cop d’ull, es pot interpretar com una màquina gegant, un organisme viu i articulat o robots autònoms amb vida pròpia. Màquines de llum, de so i color enteses com a escenaris que acullen les accions artístiques realitzades en solitari o en col·laboració d’altres artistes, músics, pensadors o escriptors.
El treball de Cabosanroque qüestiona els espais d’exhibició, els formats expositius, però també —i sobretot— l’espectador a l’hora d’habitar aquest espai des del punt de vista físic, temporal, conceptual, sonor o visual.
A ‘Una pedra fa castell’, el duet d’artistes ha col·locat a la Capella del Castell una roca calcària procedent d’una gravera en desús ubicada als peus del castell, prop de l’Ebre, que els artistes han perforat amb l’ànim d’enregistrar el so d’aquesta transformació. Cabosanorque parteix de la idea que el so és una manifestació de les transformacions dels temps.
La intervenció de Cabosanroque es podrà veure al Castell de Miravet fins al 12 d’octubre.
