El Govern ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, com a col·lecció, dos plafons de Carl Nesjar, elaborats segons els esbossos de Pablo Picasso. En concret, es tracta dels plafons de la Sardana i el dels Arcs, esgrafiats que es troben al vestíbul de la sala d’actes de la primera planta de la seu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, a la Plaça Nova de Barcelona.
L’any 1959, es van encarregar a Pablo Picasso uns esbossos per a decorar aquest espai. La tècnica artística utilitzada per executar-los va ser l’esgrafiat, metodologiaque va tenir una repercussió àmplia a Catalunya a partir del segle XVIII per revestir i decorar les façanes dels edificis, i que va ser utilitzada àmpliament durant el modernisme i el noucentisme.
L’artista escollit per executar els esgrafiats segons el traç de Picasso, va ser Carl Nesjar, pintor, escultor, fotògraf i artista gràfic noruec, col·laborador habitual de Picasso des de l’any 1957.
Nesjar va emprar la tècnica de l’esgrafiat al doll de sorra amb l’objectiu de convertir els dibuixos de Picasso a escala en grans escultures públiques. Els dos esgrafiats interiors formen part del vestíbul de la sala principal del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, un espai que destaca per la seva singularitat arquitectònica i artística i que ha estat, al llarg de tot el segle XX, la seu de nombroses conferències impartides per personalitats del món cultural i de l’arquitectura d’aquest país.
L’execució tècnica d’aquestes dues obres es va fer en dues fases diferents. En primer lloc, es van reproduir els esbossos originals de Picasso en paper, amb la finalitat d’obtenir-ne la mida real definitiva. Tot seguit, es van pintar i fixar sobre les plaques de formigó acabades de desencofrar, i es va marcar el traç previst amb llapis sobre el formigó. Finalment, abans d’aplicar el raig de sorra a partir de les marques de l’artista, es van posar al descobert les pedres negres de formigó, que s’anaven descarnant progressivament, i se’n va adequar al màxim el traç.
La importància d’aquestes dues obres rau en el fet que són les úniques que Pablo Picasso va executar després de 1936 a l’Estat espanyol, en què deixa de banda el seu ideari polític en favor de la participació d’aquest projecte artístic innovador.
