Felip Puig ha explicat que en la reunió d’avui “"el govern central ha renunciat a proposar la liberalització del sòl no urbanitzable, postura que s’havia insinuat prèviament. Sí el govern central hagués presentat aquesta proposta, la Generalitat de Catalunya s’’hi hagués oposat”". Les propostes presentades pel Ministeri reconeixen que el principal problema de l’encariment de l’habitatge no és la manca de sòl urbanitzable sinó les dificultats per a urbanitzar i construir en el sòl que ja és apte per a fer-ho. El Ministeri de Foment coincideix amb la tesi que sempre ha defensat la Generalitat de Catalunya i que s’ha plasmat de manera clara a la Llei d’Urbanisme de la Generalitat que va entrar en vigor el 21 de juny.

En aquest sentit, la Generalitat està disposada a donar suport a les mesures proposades al pacte excepte aquelles que preveuen la possibilitat de subhastar sòls públics de l’estat, atès que aquesta mesura és contrària a la legislació catalana. D’altra banda, representa un mecanisme d’encariment de preu del sòl i una retallada en les possibilitats de fer habitatge assequible.

Aquestes mesures, de tota manera, són insuficients per facilitar realment una política d’habitatge que el faci més accessible i més assequible a aquells sectors de la societat que ho necessiten. Per aquest motiu, el conseller Felip Puig, ha presentat a la Conferència Sectorial un conjunt de propostes en matèries que són competència de l’Administració central. Aquestes propostes poden classificar-se en 3 grups:

- Mesures sobre sòl

- Mesures sobre l’habitatge de protecció oficial

- Mesures sobre fiscalitat

Mesures sobre sòl

Augment estratègic de les cessions de sòl a l’’administració, d’un 10% a un 25%, en els sòls urbanitzables

En el desenvolupament dels sòls urbanitzables es fan cessions gratuïtes de sòl a les administracions. En el cas de Catalunya, aquest sòl s’ha de destinar a construir-hi habitatges de protecció oficial. Actualment, les cessions tenen fixat, per normativa de l’Estat, un límit màxim d’un 10%. La Generalitat proposa que, de manera temporal, i per a determinades zones fixades per les comunitats autònomes, les cessions puguin arribar fins a un 25% en sòls urbanitzables i fins a un 15% en sòls urbans encara no consolidats. Així, les administracions podran incrementar el seu patrimoni de sòl i es podrà construir més habitatge assequible en aquelles àrees en què pugui haver-hi més necessitats sense cobrir i durant el temps que es doni aquest problema.

Traspàs del Cadastre a la Generalitat de Catalunya

Per a evitar l’encariment accelerat del preu de l’habitatge, s’ha de garantir que el seu valor reconegut no sigui fictici. La Generalitat creu que el valor cadastral ha de ser un valor real, i que s’han de vincular normativament les operacions econòmiques (compra-vendes, hipoteques) al valor cadastral. Això significa que el cadastre no és només un instrument fiscal, sinó un instrument al servei de la política urbanística. Aquest nou enfocament implica la necessària transferència del cadastre a les comunitats autònomes i un mecanisme d’actualització progressiva dels valors cadastrals.

Venda, i no subhasta, de terrenys patrimoni de l’’Estat

El conseller Puig ha recordat que, a Catalunya, des de l’entrada en vigor de la nova Llei 2/2002 d’Urbanisme, no es permet l’alienació de sòl públic pel sistema de subhasta, per evitar l’increment dels preus del sòl per l’acció de les administracions. En aquest sentit, el conseller ha plantejat que "tots els terrenys que l’’Estat i les seves empreses públiques vulguin vendre, s’’ofereixi en primera instància a les Comunitats Autònomes a preu valorat objectivament”".

D’aquesta manera, La Generalitat de Catalunya podria construir habitatge protegit en els terrenys que actualment el Ministeri d’Interior (antigues casernes de la Guàrdia Civil), el Ministeri de Defensa (antigues instal·lacions militars) o RENFE (sobrants d’instal·lacions ferroviàries), estan venent a promotors privats al millor postor.

Mesures sobre l’’habitatge de protecció oficial

Augment del preu màxim dels habitatges de protecció oficial (HPO)

Pel que fa a les propostes d’habitatge, el Ministeri no aporta cap mesura nova que en faciliti l’accés allà on és més necessari, com són les zones amb major densitat de població. Cal recordar que els límits de preu perquè un habitatge pugui rebre ajudes públiques queda, en aquests moments, molt per sota del preu dels habitatges que es poden trobar o construir a la conurbació de Barcelona.

Per això cal augmentar el preu en tots els règims de l’HPO en determinades zones, fixades per les comunitats autònomes: lloguer, compra-venda, ajudes a la compra d’habitatges de segona mà i ajudes en la creació de borses d’habitatge social per part d’entitats sense ànim de lucre.

Aquest preu s’hauria d’augmentar entre un 25% i un 50% segons les zones. Encara que això podria representar, teòricament, un nombre més baix  d’habitatges subvencionats, la realitat és exactament la contrària: això permetria que no quedessin sense atorgar diners destinats a aquestes ajudes perquè no es troben habitatges que se’n puguin beneficiar.

Així mateix, i per tal de pal·liar el greu dèficit d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer, la Generalitat demana més ajudes per als operadors públics o privats que en construeixin.

Mesures sobre fiscalitat

Reducció de la pressió fiscal als habitatges assequibles

Pel que fa a la fiscalitat de competència estatal sobre l’habitatge, la Generalitat proposa un conjunt de mesures que afavoreixin la protecció oficial, el lloguer i les operacions de renovació urbana, i, d’altra banda, mesures que penalitzin la tinença d’habitatges buits.

En concret, la Generalitat proposarà a l’Estat la introducció del tipus d’IVA més baix possible, un 4%, per a tots els HPO.

També proposarà l’establiment de bonificacions fiscals a les actuacions de creació d’habitatge en operacions de renovació urbana, és a dir, operacions que no consumeixin més sòl, sempre que es facin en determinades zones fixades per les comunitats autònomes.

Així mateix, la Generalitat proposarà la introducció de diverses mesures d’incentivació fiscal a empreses i usuaris, destinades a afavorir la construcció, la tinença i l’ús d’habitatges de lloguer. Aquestes mesures afectarien l’IVA, l’Impost de Societats, el Règim fiscal dels fons immobiliaris i en l’IRPF.

Finalment, la Generalitat proposarà que l’Estat reguli a l’alça la capacitat dels ajuntaments per gravar mitjançant l’Impost de Béns Immobles els habitatges buits.

PACTE A CATALUNYA

La Generalitat proposa un pacte amb els ajuntaments per a generar més sòl destinat a l’’habitatge social.

En un ordre més intern i no referit a l’Estat, el conseller Felip Puig ha anunciat que la Generalitat ha proposat un pacte a les entitats municipalistes de Catalunya per a desenvolupar les mesures compreses a la Llei d’Urbanisme que possibiliten la creació de més habitatge assequible al nostre país.

Aquestes mesures són les que fan referència a l’acceleració en la creació de sòl urbà, la substitució en el planejament urbanístic dels sectors urbanitzables que tenen dificultats de desenvolupament i, finalment, la intervenció en el mercat d’habitatges mitjançant les definició d’àrees on localitzar solars sense construir i habitatges a rehabilitar o habitatges buits.

Aquests processos, acompanyats de mesures posteriors de mediació immobiliària entre particulars o entre l’Administració i particulars, poden facilitar molt l’accés a l’habitatge de determinats col·lectius en algunes àrees amb preus elevats, ja que crearan més habitatge assequible.