La Generalitat de Catalunya ha iniciat avui al port de Vilanova i la Geltrú l’assaig d’un sistema per combatre les contaminacions d’aigües marítimes per hidrocarburs amb la utilització de microorganismes. Aquesta prova pilot, que tindrà els resultats definitius d’aquí a dues setmanes, s’emmarca dins el Pla Especial d’Emergències per Contaminació Accidental d’Aigües Marines a Catalunya (CAMCAT) i té l’objectiu de demostrar la viabilitat i bon funcionament d’aquesta tècnica que es coneix amb el nom de biorremediació. Posteriorment, es valorarà la possibilitat d’incorporar aquest sistema als recursos del CAMCAT.
La biorremediació consisteix en la introducció de microorganismes que es troben en el medi de forma natural i que són capaços de descompondre hidrocarburs. Així , mitjançant processos biològics, s’estimula la biodegradació dels contaminants i es potencia la recuperació de l’ecosistema.
Avui s’ha utilitzat un sistema de biorremediació d’origen rus provat des de principis dels 80 que s’ha provat en casos com l’accident de l’Aegean Sea o el del Prestige, on va ser utilitzat i analitzat per l’Instituto de Investigacións Mariñas del CSIC a Vigo amb resultats positius.
L’assaig ha consistit en tancar, entre els murs del moll i una barrera amb faldó, uns 250 m2 de làmina d’aigua. La superfície s’ha contaminat abocant gas-oil de l’estació de subministrament del mateix port, i un cop la taca s’ha estès, s’ha dispersat el producte amb microorganismes. Aquest producte s’havia generat prèviament en un bidó de 600 litres a partir d’aproximadament 1 kg de Putidoil (nom comercial de la bactèria Pseudomona putida-36) i els nitrofosfats necessaris com a caldo de cultiu.
Per poder fer un bon control i seguiment per a la posterior valoració del comportament d’aquestes bactèries, es fan diferents analítiques de concentració d’hidrocarburs tant abans, com durant i després de l’abocament del gas-oil. Alhora, s’han pres mostres d’un bidó amb la mateixa aigua de la dàrsena i la mateixa concentració d’hidrocarburs inicial, per poder comparar l’evolució de la degradació natural amb la potenciada per les bactèries. Quan es doni per normalitzada la situació de l’aigua contaminada (d’aquí a 12-14 dies aproximadament), també es farà una anàlisi bacteriològica i de toxicitat de l’aigua.
Com funciona la biorremediació
Els hidrocarburs es degraden de manera natural, però segons els seus components i característiques, aquest procés pot ser més o menys lent i resistent. En general, les parts més lleugeres es descomponen fàcilment mentre que les més pesades poden fins i tot no arribar a descompondre’s. Per tal d’accelerar aquest procés, es poden introduir microorganismes petroleolítics (que tenen capacitat de descomposar hidrocarburs) juntament amb nutrients auxiliars que n’afavoreixen el seu desenvolupament. Aquests microorganismes són no fotosintètics (és a dir, que no utilitzen la llum del sol per viure), i treuen dels hidrocarburs el carboni orgànic que necessiten per viure.
Els microorganismes, van biodegradant-se progressivament a mida que es va acabant el seu aliment i van quedant com un residu orgànic proteic que entra a la cadena tròfica de la zona
CAMCAT
Des del CAMCAT es considera la biorremediació com una tècnica especialment indicada per a la neteja de costes, sobretot en la seva etapa final, ja que potencia la fragmentació dels romanents fins a aconseguir un nivell acceptable que permeti la restauració de l’hàbitat. Així mateix, es tracta d’un sistema vàlid per a la neteja sistemàtica de les aigües portuàries contínuament afectades per petites pèrdues i abocaments accidentals d’hidrocarburs.
El CAMCAT, aprovat l’1 d’agost de 2003 pel Govern de la Generalitat de Catalunya és el pla que defineix i coordina l’actuació dels diferents mitjans involucrats en el cas de lluita contra la contaminació marina derivada d’un accident. Aquest es va redactar gràcies a la col·laboració i participació, sota el comandament de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil, de totes les parts implicades en la protecció del litoral i el salvament marítim. En concret, la Direcció General de Ports i Transports que conjuntament amb Ports de la Generalitat ara impulsa aquesta demostració, va tenir un paper important en la definició dels requisits tècnics i està treballant i invertint per la implantació dels nous recursos necessaris pel desplegament del pla.
