El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Antoni Mir, es reuneix aquesta tarda a Madrid amb el Comitè d’Experts de la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries. Es tracta d’un document ratificat per Espanya l’abril del 2001 i que va establir una diversitat d’opcions de compromís per part dels estats membres respecte aquestes llengües. Després de conèixer l’informe d’aplicació de la Carta a Espanya, un Comitè d’Experts ha viatjat fins a Madrid per conèixer l’opinió de les administracions i associacions vinculades amb la llengua.

Aquesta tarda el Comitè d’Experts es reuneix amb els representants de polítiques lingüístiques de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià a la seu de la Representació de la Comissió Europea a Espanya. Així doncs, a més d’Antoni Mir, a la reunió hi han assistit el director general de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, David Serra, i el director general de Política Lingüística del Govern Balear, Miquel Melià.

En relació a l’informe presentat per l’Estat espanyol sobre el compliment dels seus compromisos de la Carta, la Secretaria de Política Lingüística considera que en els últims anys des del Govern espanyol, enlloc de fomentar la diversitat lingüística, es va combatre, i fins i tot s’hi van posar entrebancs per reforçar el predomini monopolític de la llengua castellana.

Antoni Mir traslladarà al Comitè d’Experts els principals incompliments de la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries per part del Govern espanyol, que són els següents:

Absència de decisions i inversions estatals, favorables a la protecció i foment de les llengües estatals no castellanes. Foment d’una política que —a l’empara de l’existència de fronteres administratives rígides en l’interior dels territoris on es parla la llengua catalana— ha promogut el secessionisme lingüístic (especialment en el cas del “valencià”), com una mesura per afeblir la vitalitat i les expectatives de futur de la llengua catalana. Excepcionalitat de l’ús de les llengües no castellanes en l’àmbit judicial, agreujada per la manca de validesa d’alguns documents jurídics en llengua catalana, fora del seu territori,  i per les dificultats a l’hora de disposar de textos legals redactats en català. Absència gairebé total de la diversitat lingüística estatal en l’àmbit de les televisions públiques i privades d’àmbit estatal.

Cal recordar que l’Estat espanyol és, entre els països desenvolupats – excepte la Federació Russa-, el que presenta una diversitat lingüística i cultural més elevada. La Generalitat confia que el nou Govern espanyol obri noves expectatives per al reconeixement i la promoció de la diversitat de l’Estat.