Recomanacions del Departament de Sanitat en relació a la utilització de fustes tractades amb creosota

query_builder   7 maig 2004 14:29

event_note Nota de premsa

Recomanacions del Departament de Sanitat en relació a la utilització de fustes tractades amb creosota

El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha fet arribar als Ajuntaments de Catalunya una carta en la que s’informa sobre la conveniència de no adquirir material per a parcs i jardins i altres instal•lacions d’ús públic dels municipis tractats amb creosota.

Aquesta recomanació és com a conseqüència de l’ordre PRE/2666/2002, de 25 d’octubre de 2002, per la qual es modifica l’annex I del Reial Decret 1406/1989, de 10 de novembre, pel qual s’imposen limitacions a la comercialització i a l’ús de certes substàncies i preparats perillosos, entre ells, la creosota.

Tot i que la fusta tractada amb creosota es pot continuar comercialitzant per a determinats usos, la norma esmentada estableix la prohibició, entre d’altres, d’utilitzar aquesta fusta tractada en terrenys de joc, parcs, jardins i instal•lacions recreatives.

La creosota és el nom amb què es designa a una varietat de productes tal com el quitrà mineral, la creosota de la fusta i de quitrà mineral i la brea de hulla i els seus compostos volàtils. Aquests productes provenen del tractaments a alta temperatura de la fusta de faig i altres espècies, del carbó mineral i de la reïna que s’obté de l’arbust de creosota. La seva utilitat més important és com a protector de la fusta.

Aquest producte s’aplicava fa uns anys en el tractament de les travesses de les vies del tren, materials que s’han utilitzat molt com a elements de construcció i de decoració en parcs i jardins, tant d’ús públic com privat.

Característiques toxicològiques i altres efectes sobre la salut

La creosota és un producte classificat com a carcinògen de categoria 2 en el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetatge de substàncies perilloses, i en el seu etiquetatge ha de constar el símbol de Nociu amb la frase de risc R45: "pot causar càncer" i les frases S de consells de prudència 53 i 45: "Eviti’s l’exposició. Mirar instruccions especials abans del seu ús".

L’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (International Agency for the Research on Cancer- IARC) classifica aquesta substància en el grup 2A: Probable carcinògen per a l’home. Normalment es classifiquen en aquest grup els compostos per als quals existeixen evidències limitades de carcinogenicitat en l’home però suficients en animals.

Els grups de l’IARC són:

- Grup 1: Carcinògens per a l’home

- Grup 2 A: Probables carcinògens per a l’home

- Grup 2 B: Possibles carcinògens per a l’home

- Grup 3: No classificables per la seva carcinogenicitat

- Grup 4: No carcinògens per a l’home.

Normativa que regula l’ús i la comercialització de la creosota

La creososta és una substància classificada com a perillosa, i per tant està subjecta a la normativa que regula les substàncies i preparats perillosos.

La normativa que regula la limitació de la comercialització i l’ús de determinades substàncies i preparats perillosos és, a nivell europeu, la Directiva 76/769/CEE i les posteriors adaptacions i modificacions, entre les quals hi ha la Directiva 2001/90/CE, de 26 d’octubre de 2001, per la qual s’adapta al progrés tècnic per setena vegada l’annex I de la Directiva 76/769/CEE, que regula específicament la creosota.

A nivell estatal la normativa vigent és el Reial decret 1406/1989, de 10 de novembre i les ordres posteriors que actualitzen o modifiquen els seus annexos, entre les quals hi ha l’Ordre 2666/2002, de 25 d’octubre, que incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2001/90/CEE, entre d’altres. Aquesta ordre fa constar en la introducció que els coneixements actuals científics i tècnics actuals han demostrat que la creosota té un poder cancerigen molt superior al que se li venia atribuint amb anterioritat. Indica també que s’ha demostrat la possibilitat de presentar risc de càncer per a les persones exposades a determinades concentracions de benzo(a)pirè i que és per tot això que s’actualitzen les limitacions d’ús de la creosota i dels productes que la continguin.

La disposició transitòria de l’esmentada ordre estableix que aquestes substàncies podien seguir comercialitzant-se i utilitzant-se segons la normativa antiga fins el 30 de juny de 2003.

Les limitacions que estableix aquesta normativa són les següents:

1. No es podrà utilitzar en el tractament de la fusta. A més, no podrà comercialitzar-se la fusta tractada d’aquesta forma.

2. No obstant, es permetran les següents excepcions:

i)  Substàncies i preparats: podran usar-se per al tractament de la fusta en instal•lacions industrials o realitzat per professionals (...) per a tractaments in situ únicament si contenen:

a) una concentració de benzopirè inferior al 0.005 % en massa  i

b) una concentració de fenols extraïbles amb aigua inferior al 3 % en massa.

En aquest cas, només es podran comercialitzar en envasos de capacitat igual o superior a 20 litres i no podran vendre’s als consumidors.

ii) Fusta tractada en instal•lacions industrials o per professionals conforme a l’apartat i) que es comercialitza per primera vegada o que es tracta in situ es permet únicament per a usos professionals i industrials, per exemple en ferrocarrils, en el transport d’energia elèctrica i telecomunicacions, per tanques, fins agrícoles i en ports i vies navegables.

iii) Fusta tractada amb aquestes substàncies amb anterioritat a l’entrada en vigor de l’ordre: la prohibició del punt 1 no s’aplicarà si es comercialitza en el mercat de segona mà per a la seva reutilització.

3. No obstant, la fusta a que fa referència les lletres ii) i iii) del punt 2 no podrà usar-se:

- En l’interior d’edificis, qualsevol que sigui la seva finalitat.

- En joguines.

- En terrenys de joc.

- En parcs, jardins i instal•lacions recreatives i de lleure a l’aire lliure en els que existeixi fel risc de contacte freqüent amb la pell.

- En la fabricació de mobles de jardí (...)

- Per a la fabricació i ús de qualsevol retractament de: contenidors per a cultius; envasos que puguin estar en contacte amb matèries primeres, productes intermedis o productes acabats destinats al consum humà o animal; altres materials que puguin contaminar els productes anteriorment esmentats.