El Protocol d’assistència al part i al puerperi, i d’atenció al nadó és el tercer que elabora el Programa de Salut Maternoinfantil, després dels Protocols de medicina preventiva a l’edat pediàtrica (1995) i el Protocol de seguiment de l’embaràs, a Catalunya (1998).
Aquest protocol conté el consens professional, basat en l’evidència científica i la pràctica clínica contrastada, sobre els procediments a seguir en l’atenció al part en tots els hospitals maternals de Catalunya. A part dels procediments clínics, també tracta aspectes d’organització sanitària o que poden influir positivament en la planificació de l’atenció sanitària, en l’àmbit de l’obstetrícia i la neonatologia hospitalària.
Els objectius bàsics que es pretenen assolir amb la implementació d’aquest nou protocol és l’homogeneïtzació de les pautes clíniques, la qualitat i l’equitat, a tota la xarxa sanitària, de l’atenció durant l’estada hospitalària amb motiu del part. En conclusió, es pretén no medicalitzar en excés els parts sense risc, reservant els recursos d’alta tecnologia per a aquells parts de risc molt alt que ho requereixen.
En aquest Protocol s’aborden temes de màxim interès per als professionals implicats. En l’elaboració d’aquest document s’ha treballat per tal d’arribar al consens en alguns procediments clínics que, des de fa temps, presenten controvèrsies dins de l’especialitat. Entre els temes a destacar hi ha:
- Identificació de nadons
- Atenció a la diversitat
- Humanització durant l’atenció al part, al puerperi i al nadó
- Avaluació del risc
- Nivells hospitalaris
- Trasllat intraúter versus trasllat neonatal
- Cesàries.
Part natural no medicalitzat
Aquest Protocol proposa que la dona tingui l’opció de triar el part natural no medicalitzat, dins els hospitals maternals, i el defineix com aquell que, sense deixar de controlar-lo, és assistit amb la mínima intervenció obstètrica, només quan sigui estrictament necessària, per resoldre algun problema de salut de la mare o el fetus.
Per això es recomana que tots els hospitals i clíniques maternals siguin sensibles a aquest tema i que en les últimes setmanes de l’embaràs es prepari, conjuntament amb la parella, el pla del naixement, i que es doni la informació necessària de tot el procés, dins el context del consentiment informat. En cas de necessitat, i seguint el protocol clínic corresponent, en qualsevol moment, si es presenta alguna desviació de la normalitat, l’obstetre després d’informar la dona, podrà aplicar el tractament que sigui necessari per a la mare o el nadó.
Nivells hospitalaris
Seguint els criteris de l’European Network for Perinatal Transport (EUROPET), els hospitals maternals s’han classificat, amb modificacions especifiques, en diferents nivells per tal d’adequar l’atenció necessària segons sigui el nivell de risc en el part, tant per a la mare com per al nadó. La classificació s’ha fet destacant el fet d’utilitzar la mínima medicalització possible per als parts normals i la màxima tecnologia per a aquells casos en què sigui necessària.
Es recomana que a l’ingrés hospitalari per part es faci una avaluació del risc previsible i, si s’ha de traslladar la mare a un nivell superior, és preferible que es faci un transport intraúter, és a dir, abans que es produeixi el naixement.
Actualment i en col•laboració amb la Direcció General de Planificació, Avaluació i Recerca, s’està portant a terme una enquesta específica a la Regió Sanitària Centre, en la qual es recullen les característiques dels serveis d’obstetrícia i neonatologia de tots els hospitals d’aquesta regió que atenen parts. Aquesta enquesta servirà per planificar la racionalització de l’atenció al part i, posteriorment, s’estendrà a tot el territori català.
Cesàries
El Protocol recull el criteri de restringir el nombre de cesàries a aquelles situacions en què hi ha evidència que milloren els resultats del part, pel que fa a la morbiditat i mortalitat materna i del nadó.
Com a mesures clíniques específiques bàsiques per reduir el nombre de cesàries es proposa:
- Conducció activa del part en els casos de distòcia i limitar la inducció del part només en aquells casos estrictament indicats.
- Intentar fer el part vaginal en gestants amb cesària anterior adequadament seleccionades (que acompleixin els criteris de selecció per aquest intent).
- Acurada caloració i aplicació dels mètodes diagnòstics del risc de pèrdua del benestar fetal.
- Promoure la pràctica de la versió externa en gestants amb fetus en presentació podàlica realitzada per obstetres experimentats.
