El Departament de Salut porta a terme des del passat mes de gener l’aplicació d’un Pla d’Actuació en relació al previsible enderrocament de Can Tunis i la seva desaparició com a zona de tràfic i consum de drogues.

El Pla s’ha elaborat amb la participació de tècnics dels Centres d’Atenció i Seguiment (CAS), dels equips d’intercanvi de xeringues, dels Centres de Dia, dels tècnics municipals d’una vintena de poblacions, de la comissió de drogues del Col•legi de Farmacèutics de Barcelona, dels cossos policials i de veïns de les zones afectades.

El procés va culminar el passat dia 7 de juny en una reunió convocada expressament per la consellera de Salut, Marina Geli, amb alcaldes i representants municipals dels principals ajuntaments del Barcelonès i del Baix Llobregat.

Els objectius del pla són oferir una atenció correcta als consumidors en actiu, la detecció ràpida dels canvis en les zones de tràfic i consum, i la disminució d’aquestes pràctiques a la comunitat, i es porta a terme en tres fases.

Cal destacar que molts d’aquests toxicòmans més marginals formen part d’un nucli de pacients que no respon als diferents tractaments actualment disponibles. Això ha portat a la necessitat d’experimentar noves ofertes terapèutiques per aquest col•lectiu com són l’assaig amb heroïna i també les sales de consum higiènic, entre d’altres serveis de reducció del dany.

Fase 1: prèvia a l’enderrocament. Del gener al març del 2004. Es va informar, consensuar, i coordinar les actuacions previstes amb tots els serveis i entitats abans esmentats. Per tal de millorar aquest pla, i conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona -Agència de Salut Pública-, es va analitzar el que havia succeït quan el passat mes de novembre i de manera inesperada els traficants van deixar de vendre droga durant tres setmanes. Per portar a terme l’anàlisi es van entrevistar 100 consumidors i diversos informants.

Fase 2: durant el tancament i fins a dos-tres mesos posteriors. S’ha previst un circuit amb tots els centres de tractament (CAS) de les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental, d’accés ràpid (en menys de 48 hores) al tractament. En el supòsit que algun CAS tingués llista d’espera, els consumidors marginals de Can Tunis disposaran de prioritat.

Atès que el desplaçament dels consumidors de drogues ve determinat pel tràfic, s’ha dissenyat, en coordinació amb tècnics municipals dels possibles ajuntaments afectats, un sistema de detecció ràpida i suport immediat a través d’equips de treball al carrer, que funcionarà durant un temps transitori.

Fase 3: estabilització. En funció del lloc on s’acabi ubicant el consum es dotarà la zona de serveis més estables, tant per donar atenció als consumidors com per disminuir el possible impacte a la comunitat. Els serveis que actualment es troben ubicats a Can Tunis set dies a la setmana serviran per reforçar l’atenció a les zones que es vegin afectades un cop s’enderroqui definitivament Can Tunis.

D’altra banda, el Departament de Salut vol agrair la sensibilitat i preocupació envers aquest tema d’un grup de professionals que han signat el manifest “L’impacte de l’enderrocament de Can Tunis”, ja que aquest fet evidencia que més enllà de la seva tasca laboral han contret un compromís amb aquest sector de la població amb més problemes de marginació.

Malgrat això, el Departament de Salut vol remarcar que el manifest denota una manca d’informació sobre l’actuació del Departament que, a més, sempre ha estat disposat a rebre suggeriments i compartir informació. Cal destacar que fins el moment actual cap d’aquests signants ha demanat informació o fet suggeriments sobre el pla d’actuació, tot i que alguns d’ells han format part de reunions de treball sobre la planificació del tancament de Can Tunis.