- El PIPOL és l'instrument per dirigir, coordinar i divulgar l’acció transversal de conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya i fixa tot un seguit de mesures fins al 2030
- El primer programa anual d’actuacions se centrarà en la divulgació i sensibilització de la ciutadania sobre la importància de conservar aquests insectes i revertir-ne el declivi
- La web www.pollinitzadorscatalunya.cat serà el punt de referència principal d’informació i divulgació del PIPOL i de totes les iniciatives i avenços que es produeixin en aquesta matèria
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha impulsat el Pla Intersectorial dels Pol·linitzadors Silvestres de Catalunya (PIPOL). Aquest document, que ha anat precedit d’una diagnosi de l’estat de conservació dels pol·linitzadors silvestres al territori català, preveu fins al 2030 tot un seguit d’objectius prioritaris i més d’una trentena de mesures concretes per revertir el seu declivi, un problema global.
El Pla ha estat fruit d’un ampli procés participatiu i de la feina d’una comissió intersectorial formada per més d’una seixantena de persones, procedents d’universitats i centres de recerca, administracions públiques, el món productiu i agrari, empreses i organitzacions no governamentals.
El Pla incideix en aspectes com ara la inclusió dels pol·linitzadors silvestres en els objectius de planificació i gestió dels espais naturals protegits, la identificació i la protecció d’espais d’especial interès per a la seva conservació, la promoció de bones pràctiques en el medi agrícola o d’hàbitats favorables per als pol·linitzadors en el medi urbà i periurbà. També inclou mesures per millorar-ne el coneixement i afavorir la implicació de la societat en la seva conservació. El desplegament del PIPOL comptarà amb l'acompanyament del CREAF i de l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, per garantir que l'execució del Pla es desplega segons criteris i evidència científica contrastats.
En la presentació del Pla el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha explicat que “anualment s’impulsarà un programa d’actuacions concretes per aconseguir els objectius del Pla”. “El d’aquest any, per ser el primer, incideix especialment en la divulgació i sensibilització a la ciutadania per donar a conèixer que són els pol·linitzadors silvestres, quina importància tenen, perquè és un problema molt greu la seva desaparició i què podem fer per revertir aquesta situació”, ha destacat Sargatal. En aquest sentit, s’ha posat en marxa un portal web específic sobre els pol·linitzadors silvestres a Catalunya (www.pollinitzadorscatalunya.cat), que serà el punt de referència principal d’informació i divulgació del PIPOL i de totes les iniciatives i avenços que es produeixin en matèria de conservació d’aquests insectes a Catalunya.
També s'ha explicat que pròximament es constituirà una comissió de governança, integrada per la Generalitat de Catalunya i representants dels sectors amb més rellevància per a la conservació dels pol·linitzadors silvestres, per fer seguiment de l’execució del Pla.
El Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres de Catalunya s’emmarca dins de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 i s’inscriu en la Iniciativa sobre pol·linitzadors de la Unió Europea, a través de la qual es demanava als estats membres que impulsessin instruments i accions per revertir la pèrdua de pol·linitzadors silvestres. El Pla també serà el marc per desenvolupar les mesures de restauració de les comunitats de pol·linitzadors que preveu el recent Reglament de restauració de la natura de la Comissió Europea, que va entrar en vigor el 2024.
Cartografia de les àrees naturals dels pol·linitzadors
Entre altres mesures, el Pla proposa l’elaboració d’una cartografia dels indrets naturals i seminaturals de Catalunya de gran rellevància per a la conservació dels pol·linitzadors silvestres. El mapa, que també inclourà zones de connectivitat entre els diferents indrets, es començarà a elaborar aquest 2025 i permetrà treballar en la creació d’una xarxa de reserves naturals orientada a protegir comunitats senceres de pol·linitzadors.
Paral·lelament, s’inclourà els pol·linitzadors silvestres en els objectius de planificació i gestió dels espais naturals protegits. Això permetrà impulsar mesures de gestió activa per a mantenir els hàbitats essencials per aquests insectes, com ara la restauració d’aquests hàbitats, la compatibilitat de l’activitat apícola amb la conservació dels pol·linitzadors silvestres, o la protecció de les zones de vegetació especialment vulnerable a les pertorbacions.
També es preveu incorporar en les bases reguladores de les subvencions als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i les espècies, un criteri de valoració que promogui actuacions que incideixin positivament en la conservació dels pol·linitzadors silvestres com ara la creació o la recuperació d’espais oberts, l’afavoriment de marges entomòfils, la creació de tanques vegetals amb espècies autòctones que proporcionin aliment als pol·linitzadors, o l’adequació de llocs de nidificació.
Amb aquesta estratègia, el Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres de Catalunya busca introduir la gestió d’aquest grup com una prioritat en la planificació i gestió dels espais naturals protegits.
Hàbitats favorables en el medi urbà
El PIPOL dedica una especial atenció a la necessitat de promoure hàbitats favorables per als pol·linitzadors en el medi urbà i periurbà. Cal tenir en compte que el desenvolupament de la urbanització i les infraestructures ha estat un dels factors de transformació del sòl més importants al llarg del darrer segle. Actualment, el 4,42% de la superfície de Catalunya està classificada urbanísticament com a sòl urbà i el 2,17% com a sòl urbanitzable. En el cas de les infraestructures viàries i de comunicacions, aquestes ocupen una superfície relativament petita (només un 0,21% de la superfície del país), però porten associats importants processos de fragmentació. Tot plegat, afecta els pol·linitzadors silvestres, especialment perquè incideix en l’eliminació de la vegetació autòctona, que n’és font d’alimentació, i l’alteració dels substrats de nidificació de què depenen.
No obstant això, el medi urbà pot generar algunes oportunitats per la conservació dels pol·linitzadors i la conscienciació de la ciutadania. Els espais verds urbans i periurbans tenen potencial d’hàbitat favorable si es manté la connectivitat ecològica.
El Pla proposa mesures com la publicació de guies tècniques per afavorir els pol·linitzadors silvestres en entorns urbans i periurbans. Un exemple clar en aquest sentit seria la recentment publicada Guia d’ambientalització del jardí resilient mediterrani, feta pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica amb el suport del Gremi de Jardineria de Catalunya. També inclou accions per a la incorporació dels criteris tècnics per al foment i la conservació dels pol·linitzadors en la planificació de la infraestructura verda municipal urbana i periurbana i el planejament urbanístic; la programació de formacions sobre conservació de pol·linitzadors silvestres per a persones responsables d’ajuntaments, escoles de formació en arquitectura, paisatgisme i jardineria; o la creació de microreserves de pol·linitzadors, aprofitant l’impuls d’iniciatives similars com són els jardins de papallones o jardins de pol·linitzadors, dels quals ja n’hi ha més d’un centener per tot el territori.
Afavorir les poblacions de pol·linitzadors en els entorns associats a infraestructures
Les infraestructures com són les carreteres o les vies de ferrocarril, disposen d’espais de servitud i marges laterals que, malgrat la seva exposició a la circulació de vehicles i trens i a la contaminació, poden resultar un hàbitat interessant per a molts pol·linitzadors. A més, aquests espais adjacents a les infraestructures viàries poden servir també de connectors per a pol·linitzadors entre diferents àrees naturals.
Per altra banda, les infraestructures com les depuradores d’aigües residuals, o altres infraestructures del cicle de l’aigua, les deixalleries, plantes de tractament de residus, dipòsits municipals o alguns polígons industrials, entre altres, disposen d’àmplies superfícies no pavimentades, que habitualment no són zones de treball ni de pas i tenen un accés públic controlat. En aquests casos, els espais que ofereixen aquestes infraestructures i instal·lacions poden servir de connectors i d’espais de transició entre les zones urbanes i el medi natural.
Per tot plegat, des del Pla es vol promoure, entre altres mesures, la creació d’una xarxa de connectors per a pol·linitzadors recolzada en les grans infraestructures viàries, ferroviàries i elèctriques. Gestionar les zones de servitud d’aquestes infraestructures, generalment de gran amplada, per afavorir hàbitats per als insectes, no ha de suposar cap risc per al funcionament de la infraestructura. En canvi, es posarien a disposició dels insectes pol·linitzadors enormes superfícies d’hàbitat útil.
Promoure bones pràctiques i hàbitats favorables en el medi agrícola
La pagesia, que depèn de les comunitats naturals de pol·linitzadors per a la producció agrícola, és una peça clau per ajudar a aturar la pèrdua d’aquesta biodiversitat. En aquest sentit, el Pla ha comptat amb la participació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i preveu una sèrie de mesures específiques per col·laborar amb el sector agrícola en la conservació dels insectes pol·linitzadors, com ara la introducció un mòdul específic sobre pol·linitzadors silvestres en els programes de formació i assessorament agrari o l’elaboració de materials divulgatius i guies tècniques adreçades al sector perquè puguin beneficiar-se de l’acció gratuïta de pol·linització que proporcionen aquests insectes.
Així mateix, també incideix en la necessitat d’incentivar pràctiques agrícoles més sostenibles, com ara la conservació, instal·lació i manteniment dels marges dels camps de conreu i, aposta, especialment, per la producció agrària sostenible (PAS), l’agricultura ecològica i la producció integrada, models de producció més respectuosos amb els pol·linitzadors i altra biodiversitat.
El Pla també fa referència a la promoció d’una gestió integrada de plagues i mètodes de control alternatius a la lluita química per afavorir una reducció en la mesura del possible de l’ús de productes fitosanitaris i.
Dades clau
La pol·linització, un servei ecosistèmic crucial
La pol·linització és un servei ecosistèmic insubstituïble atès que prop del 90% de les plantes silvestres que fan flors depenen dels pol·linitzadors per produir fruits i llavors.
D'altra banda, contribueix de manera decisiva a la producció agrícola i és essencial per garantir la seguretat alimentària. Dels principals conreus al món, un 75% depenen en major o menor grau de la pol·linització, principalment per insectes silvestres, per a produir fruits i llavors. S'estima que actualment el 51% de la superfície agrícola a Europa pateix dèficit de pol·linització. Una absència total de pol·linitzadors suposaria una disminució de la producció del 7%, amb pèrdues de 3 bilions d'euros l'any. A Catalunya, el valor de la pol·linització dels conreus per insectes s'estima entre els 290 i els 321 milions d'euros anuals. Es calcula que només d'espècies d'abelles n'hi ha aproximadament unes 700 i més de 200 de papallones diürnes.
