El Departament de Justícia recupera les restes de 4 víctimes del franquisme a Castellnou de Bages

El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha exhumat les restes de quatre persones víctimes de la repressió franquista, enterrades a l’exterior del cementiri de Castellnou de Bages.

La intervenció arqueològica s’ha dut a terme entre el 21 de maig i el 12 de juny de 2025 en el marc del Pla de fosses 2023-2025. L’excavació ha permès recuperar els cossos de dos homes joves, una dona jove i un home d’edat més avançada. Alguns d’ells presentaven ferides compatibles amb trets d’arma de foc, i altres mostren fractures complexes a les extremitats inferiors o al crani. S’han identificat també elements personals associats, com ara una moneda francesa, un cartutx sense disparar, arracades i un anell.

Les hipòtesis apunten que tres dels cossos exhumats podrien correspondre a Ramon Bosch Noguera, guerriller antifranquista, i a Ramona Bessa Bartrons i Domingo Rovira Sardans, el matrimoni propietari del mas de la Creu del Perelló que donava refugi al combatent. També s’hi ha recuperat un quart individu, presumptament company de Bosch Noguera, del qual no se’n sap la identitat.

L’equip arqueològic va obrir en extensió l’espai indicat per la memòria oral, localitzant les restes i documentant el context arqueològic. Les restes s’han traslladat a laboratori per continuar amb els estudis antropològics, genètics i històrics per confirmar la hipòtesi de treball i establir-ne la identificació definitiva.

“Cada identificació i cada objecte trobat ens acosta a les històries humanes darrere la repressió. És un deure moral i polític que tenim amb les víctimes, però també amb el conjunt de la societat”, ha assegurat el director general F. Xavier Menéndez.

Aquesta actuació s’inscriu dins la tasca permanent de la Generalitat de Catalunya per recuperar la memòria democràtica, localitzar i identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i dignificar els espais de repressió i resistència arreu del territori.

Els fets de la Creu del Perelló de 1945

Les dades recollides indiquen amb una alta probabilitat que les restes recuperades corresponen als fets ocorreguts la nit del 22 al 23 de febrer de 1945, quan la Guàrdia Civil va dur a terme una operació contra el maquis a la masia de la Creu del Perelló. En l’assalt, van morir els dos guerrillers i els propietaris de la casa, Ramona Bessa i Domingo Rovira, que els donaven aixopluc.

Després de l’operació, els cossos es van enterrar en un espai exterior al cementiri municipal, el mateix lloc on, el 1963, s’hi va enterrar també el guerriller Ramon Vila Capdevila, l’últim maqui català i conegut com Caracremada, exhumat el 1999. Avui aquest espai és un parterre enjardinat amb una senyalització del Museu dels Maquis, que forma part de Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya i que està registrat al mapa de fosses com a “Cementiri de Castellnou de Bages II”.

Actuacions prèvies i documentació de les fosses

El 8 de juny de 1999, el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va exhumar les restes de Caracremada, que van ser reinhumades a la tina de Can Batista, dins del recinte del cementiri.

Posteriorment, el 2022, la Direcció General de Memòria Democràtica va encarregar a l’antropòloga Marta Pujol un estudi exhaustiu sobre les fosses de la dictadura franquista al municipi, amb l’objectiu de recopilar tota la informació disponible i ampliar la recerca sobre les víctimes de 1945. El document resultant és consultable en línia a: https://hdl.handle.net/20.500.14226/1633