- L’Observatori de les Desigualtats en Salut de l’AQuAS ha identificat un increment dels problemes de salut mental en persones d’entre 14 i 39 anys, en els darrers cinc anys a Catalunya
- Els joves amb rendes baixes tenen fins a 15 vegades més trastorns psicòtics i entre 2 i 3 vegades més casos d’ansietat i depressió que els de rendes altes
- Les dones i els homes presenten perfils diferents: les dones tenen més ansietat i depressió, i els homes més trastorns psicòtics i TDAH
Els problemes de salut mental entre els joves de Catalunya han augmentat significativament en els últims cinc anys. Segons dades de l’Observatori de les Desigualtats en Salut, elaborat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) del Departament de Salut, els casos d’ansietat i depressió en persones d’entre 14 i 39 anys han augmentat un 30% entre 2019 i 2024.
Actualment, segons les dades del sistema sanitari públic, 9 de cada 100 joves tenen un diagnòstic d’ansietat, 2,5 de cada 100 presenten depressió i 0,7 de cada 100, un trastorn psicòtic. A més, 5 de cada 100 infants i adolescents d’entre 5 i 18 anys pateixen trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH).
L’ansietat i la depressió són les que més han augmentat, un 29% i 34% respectivament, amb la incidència més alta en la franja d’edat dels 22 als 39 anys. La freqüència d’aquests trastorns, a més a més, manté una tendència ascendent.
Com a contrapunt, les activacions del codi risc de suïcidi s’han estabilitzat l’any 2024 i han començat a disminuir en el grup d’edat de 14 a 21 anys, que havia experimentat un increment a partir del 2021.
Tot i aquestes dades, els problemes de salut mental no afecten tothom per igual. L’Observatori ha detectat importants desigualtats segons el nivell de renda, el sexe i el país d’origen, entre d’altres factors.
L’AQuAS ha presentat les dades més recents en el marc de la jornada de presentació de l’Observatori de Desigualtats en Salut, celebrada aquest dijous a Barcelona, i centrada enguany en la salut mental.
Durant l’acte, la consellera de Salut, Olga Pané, ha posat en valor l'Observatori ja que ha afirmat que "el que no es mesura no es coneix ni es corregeix. Cal corregir tot el que signifiqui una diferència d'oportunitats per a les persones" . A més, en la seva intervenció ha remarcat també que "es parla de l'equitat horitzonal, però és molt més efectiu fer polítiques desiguals pels desiguals. Són més efectives perquè no tothom quan arriba al sistema sanitari arriba amb igualtat de condicions".
Els joves amb rendes baixes tenen més patologies de salut mental
L’anàlisi de l’Observatori mostra un patró clar: a menor renda, més afectació en salut mental. Els joves amb rendes més baixes presenten una prevalença molt més alta de problemes de salut mental que aquells amb rendes més altes (superiors als 100.000 € anuals). Aquest gradient social es manté també en els trams de renda mitjana (18.000–100.000 €).
Les diferències són especialment marcades en trastorns greus com els psicòtics, que són fins a 15 vegades més freqüents entre els joves de rendes baixes que entre els de rendes altes. Factors de risc com el consum de substàncies i el maltractament, que afecten més a persones en entorns empobrits, contribueixen probablement a aquesta major prevalença.
En el cas de trastorns més comuns com el TDAH, l’ansietat o la depressió, la incidència és entre 2 i 3 vegades més alta en persones amb rendes baixes. Tot i això, l’Observatori assenyala que en els últims anys s’ha reduït lleugerament la diferència d’incidència en ansietat i depressió entre joves de baixa i alta renda.
Pel que fa al codi risc de suïcidi (CRS), la desigualtat també és molt marcada: la taxa d’activació és fins a 5 vegades superior entre joves amb rendes més baixes en comparació amb els de rendes altes, i fins a gairebé 3 vegades més alta que entre els de renda mitjana.
Més risc d’ansietat i depressió en dones; més trastorns psicòtics i TDAH en homes
L’impacte de la salut mental també mostra diferències notables segons el sexe. Els homes joves presenten un risc clarament superior de TDAH i trastorns psicòtics. En concret, aquests trastorns són 2,5 vegades més probables en homes en el cas del TDAH, i 2,2 vegades més en el cas dels trastorns psicòtics.
Per contra, les dones joves presenten més risc d’ansietat i depressió, i també tenen una taxa d’activació del CRS 2,1 vegades superior als valors esperats.
Els problemes de salut mental són menys freqüents en joves originaris de països amb un PIB baix
Els problemes de salut mental afecten menys al joves immigrants provinents de països amb un PIB inferior a l’espanyol. En canvi, són més freqüents en joves d’origen català i en joves que provenen de països amb un PIB alt.
La diferència més significativa s’observa en el cas del TDAH. Els joves i adolescents provinents de països més pobres presenten la meitat de probabilitats de patir TDAH, en comparació amb els altres grups.
Sandra Garcia-Armesto, directora de l’AQuAS, ha subratllat durant la seva intervenció la importància de disposar d’aquestes dades que poden servir per millorar la planificació sanitària: “Les dades confirmen que les desigualtats en salut mental entre adolescents i joves són profundes i estructurals. La precarietat econòmica multiplica el risc de patir trastorns, amb conseqüències que poden marcar tota una vida. Per això, l’Observatori de Desigualtats en Salut és una eina clau: no només ens permet tenir una radiografia acurada de com la pobresa afecta la salut, sinó que ens ha d’ajudar a anticipar necessitats, orientar accions i combatre la desinformació que sovint alimenta prejudicis i estigmatitza”.
Sobre l’Observatori de Desigualtats en Salut
El Govern, mitjançant el Departament de Salut, ha recollit en el Pla de Govern, en el Pla de Salut 2016-2020 i en el Pla de Salut actual (2021-2025) la introducció de l’anàlisi de les desigualtats en salut com una prioritat transversal a totes les línies estratègiques.
D’altra banda, seguint l’objectiu de “salut a totes les polítiques”, el Pla interdepartamental i intersectorial de salut pública (PINSAP) ha identificat i potenciat les actuacions de tot el Govern i de la societat que tenen impacte en salut, tot actuant sobre els seus determinants, tant els interns com els externs al sistema sanitari, en especial sobre les condicions de vida.
L’Observatori de les Desigualtats en Salut, adscrit a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) del Departament de Salut, va ser creat el març de 2020 per un Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya amb la missió de generar coneixement sobre les desigualtats, en tots els seus eixos (socioeconòmic, sexe, trajectòria vital, edat, nacionalitat, nivell d'estudis, situació laboral, lloc de residència, entre d'altres) per avaluar el seu impacte tant en la salut com en els seus determinants socials i permetre així definir polítiques intersectorials per millorar la salut de la població.
Paral·lelament, i des del Pla director de salut mental i addicions del Departament de Salut s'estan impulsant diversos projectes en relació a la salut mental infantojuvenil, com el Pla de prevenció, detecció, atenció i recuperació dels Trastorns del neurodesenvolupament i dels trastorns de l’aprenentatge (TNDiA) de Catalunya, els Equips Guia, la Unitat Terapèutica Acompanya’m, el Pla de millora dels TCA i Escoles resilients.
Cites
Consellera de Salut, Olga Pané
"El que no es mesura no es coneix ni es corregeix. Cal corregir tot el que signifiqui una diferència d'oportunitats per a les persones"
