Aquest matí ha tingut lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Central de Terrassa una jornada informativa sobre la mediació familiar, penal i de justícia juvenil, que gestiona el Departament de Justícia, adreçada als tècnics de l’Ajuntament de Terrassa així com a altres professionals i operadors jurídics.

La jornada ha estat organitzada pel Departament de Justícia i l’Ajuntament de Terrassa, amb la col•laboració del Col•legi d’Advocats de Terrassa i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

L’objectiu de la jornada ha estat presentar a aquests professionals les característiques i avantatges de la mediació i aprofundir en el seu coneixement per tal de facilitar una major aproximació i accessibilitat de la mediació als ciutadans de Terrassa a través dels professionals de l’Ajuntament i d’altres institucions representatives de la ciutat.

La presentació de la Jornada l’ha dut a terme Cèlia Ros, regidora d’Afers Socials de Terrassa. A les 10.30 h s’ha fet la “presentació de l’experiència pràctica de la mediació a l’àmbit penal d’adults”, on han intervingut Rosa Querol, cap de la Unitat de Mesures Penals Alternatives del Departament de Justícia, i Ansel Guillamat, psicòloga i mediadora. A les 11.30 h  ha tingut lloc la “presentació del Centre de Mediació Familiar de Catalunya”, amb la intervenció de la seva directora, Anna Vall; Pilar Mateo, membre fundadora del CEMICAT; M. Mercè Mira, presidenta de la Comissió del CEMICAT i vicedegana del Col•legi d’Advocats de Terrassa; i Josep M. Sans, que ha parlat en representació de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. Finalment, a les 12.45 h s’ha fet la “presentació de l’experiència pràctica de mediació a l’àmbit penal juvenil, a càrrec de Pepi Delgado, mediadora de l’equip tècnic de menors, del Servei de Mediació i Assessorament Tècnic de la Direcció General de Justícia Juvenil.

La mediació en l’àmbit de la família

La mediació familiar és una eina complementària a la via judicial per resoldre els conflictes sorgits en l’àmbit familiar. És un procés totalment voluntari, que es porta a terme mitjançant la intervenció d’una tercera persona, el mediador, que és una peça clau en tot el procés i que és designat per les parts o pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya.

Poden demanar la mediació familiar, d’una banda, les persones unides en matrimoni, les que constitueixen una unió estable de parella i les que, sense ser-ho, tenen fills en comú, i, d’altra banda, les persones que tenen un conflicte per raó d’aliments o d’institucions tutelars.

A Catalunya, set de cada deu parelles que demanen la mediadió familiar arriben a un acord satisfactori per a les dues parts i, d’aquesta manera, eviten un conflicte judicial que pot agreujar més les diferències familiars.

A Catalunya hi ha un total de 1.406 mediadors familiars homologats pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya, entre especialistes en mediació procedents dels camps de la psicologia, l’educació, el treball social, la pedagogia i el dret de tot Catalunya.

Per demarcacions, a Barcelona hi ha 831 mediadors familiars; a Tarragona, 77; a Lleida, 106; a Girona, 175, i a les Terres de l’Ebre, 64. D’aquests mediadors, cinc estan adscrits al Partit Judicial de Sant Boi de Llobregat.

La distribució de despatxos de mediadors familiars és la següent: a Barcelona, 1.022; a Tarragona, 90; a Lleida, 124; a Girona, 220, i a les Terres de l’Ebre, 136 (s’ha de tenir en compte que els mediadors familiars poden tenir més d’un despatx en diferents partits judicials i també en diferents demarcacions).

La mediació en l’àmbit penal

La mediació penal és un servei públic i gratuït que s’inicia mitjançant una resolució judicial o mitjançant la sol•licitud d’una de les parts implicades o d’ambdues, amb l’assessorament dels seus advocats si ho creuen convenient.

La participació és sempre voluntària i consisteix en un procés de diàleg i comunicació entre víctima i infractor, conduït per un/una mediador/a imparcial, amb la finalitat de reparar adequadament el dany causat i resoldre, si escau, els conflictes existents entre les parts.

Aquest procés es desenvolupa mitjançant entrevistes individuals amb cada part, en les quals s’exploren les expectatives i  motivacions de cadascuna, amb una posterior valoració sobre la viabilitat o no de la mediació per part del professional assignat.

La mediació penal permet, sense obviar els elements retributius i la valoració judicial final i, per tant, els drets i garanties processals, tenir en consideració els aspectes emocionals i materials de la víctima en relació amb la falta o delicte soferts i apropar la justícia als ciutadans.

Com a criteris orientatius per poder participar en un procés de mediació, s’ha establert la tipologia de delictes següent: lesions, robatori i furt d’ús de vehícle, robatori, falta d’amenaces, coacció i falta de furt.

La mediació en l’àmbit de la justícia juvenil

La mediació en l’àmbit de la justícia juvenil té com a finalitat que l’infractor i la víctima, amb la intervenció d’un mediador, puguin arribar a una solució extrajudicial del conflicte creat a conseqüència d’uns fets que han iniciat un procediment penal. Es fa a instància del Ministeri Fiscal i/o del jutge. A la pràctica pot comportar una alternativa al procés judicial o ser-ne un complement, però és necessària la participació voluntària i activa de les dues parts en conflicte.

La mediació, en aquest cas, possibilita un procés de conciliació i reparació amb un doble objectiu: el menor o jove pot conciliar-se i/o reparar el dany causat a la víctima, i la víctima pot ser compensada.

Finalitzat el procés, el mediador elabora un informe que lliura al Ministeri Fiscal, en el qual es recull l’actitud responsabilitzadora del jove, la conciliació entre les parts, els compromisos de reparació i el seu nivell de compliment o de l’activitat educativa realitzada, així com també la valoració que la víctima i l’infractor fan sobre la mediació i la solució del conflicte.