Dia Nacional del donant d'òrgans i teixits

query_builder   7 juny 2006 13:00

event_note Nota de premsa

Dia Nacional del donant d'òrgans i teixits

El trasplantament a Catalunya és avui en dia una activitat plenament consolidada que, pels seus resultats clínics, es manifesta com una alternativa terapèutica per a nombrosos pacients i que en moltes ocasions és l’única possibilitat de tractament de determinades patologies.

Com cada any , el primer dimecres del mes de juny, a tot l’Estat espanyol i també a Catalunya, rendim homenatge a les persones que, de manera altruista,  salven la vida d’altres persones, donant els seus òrgans i teixits.

El trasplantament és una terapèutica multidisciplinària, que mou, en cada procés, a cents de persones, tant de l’àmbit hospitalari com altres alienes al món sanitari, però la participació de les quals és igualment imprescindible per a garantir l’èxit del procés.

Al llarg d’aquest document intentarem descriure, fonamentalment, quina és la situació actual del model organitzatiu del trasplantament a Catalunya i els seus resultats pel que fa a activitat. Tanmateix, per a una millor comprensió d’aquesta situació considerem de gran importància fer una breu referència al marc polític i jurídic del sistema sanitari català, als antecedents històrics i al marc legal de la sanitat espanyola relacionats amb aquest tema.

Catalunya, compta amb 6,9 milions d’habitants, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) d’1 de gener de 2005 (7,2 milions segons les tarjetes sanitàries de Catalunya) i ocupa una àrea de 31.850 Km2,

El marc polític i jurídic atorga a la Generalitat competències per regular l’organització i el funcionament del seu propi sistema sanitari.

Antecedents històrics relacionats amb el trasplantament.

Aquesta activitat ja té cinquanta anys d’història a Catalunya, amb el primer trasplantament de còrnia de l’estat (Cl. Barraquer), i  quaranta i un anys d’història, amb el primer trasplantament renal realitzat a Espanya amb èxit, que va tenir lloc l’any 1965 a l’Hospital Clínic de Barcelona. Catalunya també ha estat, posteriorment, capdavantera en pràcticament tot tipus d’altres modalitats de trasplantament.

Els progressos tècnics i científics en medicina -especialment en les tècniques diagnòstiques i quirúrgiques i en el camp de la immunosupressió- juntament amb la promulgació a Espanya, el 1979, de la Llei sobre extracció i trasplantament d’òrgans, el traspàs de competències sanitàries a la Generalitat i la creació, dins dels departament de salut, de la figura del Coordinador de trasplantament, van permetre que en la dècada dels vuitanta el trasplantament renal experimentés un important increment i que es comencessin a realitzar també trasplantaments d’altres òrgans.

Les característiques peculiars del trasplantament, en el qual intervenen, a més de múltiples disciplines sanitàries, altres agents socials, juntament amb els fets esmentats, van donar lloc a què a Catalunya es veiés la necessitat d’establir un sistema que planifiqués i coordinés tots els aspectes del procés, especialment els relacionats amb l’obtenció, l’adjudicació i la distribució dels òrgans (fonamentals per poder augmentar no solament la quantitat sinó també la qualitat dels trasplantaments). Aquest sistema, impel•lit pels professionals de l’àmbit del trasplantament amb el suport de l’Administració sanitària, va començar el 1982 i està actualment consolidat i rep el nom de “model organitzatiu del trasplantament a Catalunya en poc temps, va ser adoptat per la resta de les comunitats autònomes i finalment 8 anys després per la que, en aquell moment recent creada Organització Nacional de trasplantaments (ONT), que un cop adoptat com model propi en els pocs llocs que faltava, l’ha divulgat arreu del món com a “modelo español”.

L’organització extrahospitalària que ordenés, planifiqués i coordinés les activitats relacionades amb el trasplantament i que també, proporcionés el suport logístic als equips generadors i trasplantadors fou la base, i el coordinador de trasplantaments, la figura principal.

Amb aquest objectiu l’any 1984 va nèxer el Programa de Trasplantament d’Òrgans del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya (ara Departament de Salut). El Centre Coordinador de Trasplantaments (CCT) que des de la seva creació a l’any 1985 estava operatiu per a Catalunya les 24 hores, tots els dies de l’any, inicia l’intercanvi d’òrgans no renals, primer amb la resta d’Europa i després amb els centres de l’Estat espanyol que varen  anar començant  el programes. L’any 1987, per delegació del primer coordinador nacional de trasplantament i a petició de tots els grups de trasplantament de l’Estat, el CCT va ampliar el seu àmbit d’actuació a tot el territori espanyol, així com  entre Espanya i la resta d’Europa, amb la finalitat primordial de coordinar l’intercanvi d’òrgans.

Des del començament de les funcions de la ONT el 1990, la Comissió Permanent de Trasplantaments del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut agrupa als directors o responsables de les organitzacions autonòmiques similars a l’OCATT. Aquesta Comissió, integrada per representants de les 17 comunitats autònomes i de l’ONT, és el fòrum de discussió i consens de qualsevol tema relacionat amb el procés del trasplantament que tingui transcendència estatal i actua com a vehicle d’expressió de l’esperit de cooperació interautonòmica que presideix l’activitat de trasplantament a Espanya tant a nivell tècnic i científic com a nivell organitzatiu.

MODEL ORGANITZATIU DEL TRASPLANTAMENT A CATALUNYA

La cooperació i el treball conjunt de professionals experts en les múltiples disciplines que intervenen en el procés donació/trasplantament i l’estreta col•laboració entre aquests i l’Administració sanitària, són l’essència de l’actual model organitzatiu. Per al seu funcionament, es disposa d’una xarxa que està integrada en el marc de l’ Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT)

- Centres que realitzen activitats relacionades amb el trasplantament: generadors i trasplantadors d’òrgans, de teixits, de progenitors hemopoètics i bancs de teixits.

- Coordinadors hospitalaris de trasplantament

- Laboratori d’Histocompatibilitat

- Comissions assessores:

 En l’actualitat existeixen les comissions assessores següents trasplantament renal i pancreàtic

• trasplantament hepàtic

• trasplantament cardíac

• trasplantament pulmonar

• trasplantament de teixit corneal

• obtenció i trasplantament de teixit vascular

• obtenció, bancs i trasplantament de teixit osteotendinós

• trasplantament de progenitors hemopoètics

• obtenció d’òrgans i teixits per a trasplantament

- Registres d’activitat i seguiment

- Comissions de seguiment dels Registres  

- Registre Espanyol de Donants de Medul.la Òssia (REDMO). Resideix a     Barcelona, a la seu de la Fundació Josep Carreras 

Catalunya té una extensa xarxa de centres que duen a terme activitats relacionades amb el trasplantament : 23 centres extractors entre els quals n’hi ha 8 que fa  diferents tipus de trasplantament.

Per realitzar-les s’ha de disposar d’una autorització administrativa del Departament Salut.

Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT)

Amb aquest objectiu, mitjançant l’Ordre de 26 de maig de 1994 del Conseller de Sanitat i Seguretat Social, es va crear l’OCATT, que depèn del Servei Català de la Salut

L’OCATT té com a finalitats planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb l’extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l’intercanvi d’òrgans i teixits humans per utilitzar-los amb finalitats terapèutiques aixi com avaluar els resultats i assessorar al Departament de Salut.. Les funcions assignades a l’Organització són les següents

• La promoció i formació de la societat sobre la donació d’òrgans i teixits. Informar el públic. La UCIO atén les trucades telefòniques dels ciutadans

• La promoció de la investigació en el camp del trasplantament. Formació i consciència social sobre la donació. Té una pàgina web htt//www.ocatt.net

• L’elaboració de protocols d’actuació en relació amb l’extracció i el trasplantament.

• L’ordenació de l’intercanvi d’òrgans. Aquesta coordinació l’efectua la UCIO, en servei permanent les 24 hores tots els dies de l’any. La seva activitat consisteix en centralitzar i actualitzar les llistes d’espera per a trasplantament hepàtic, cardíac, pulmonar i pancreàtic dels hospitals trasplantadors de Catalunya. Les de trasplantament renal, com s’ha comentat anteriorment, es centralitzen en el Laboratori d’Histocompatibilitat

• Facilitar la logística per a l’intercanvi d’òrgans. Des del moment en què s’adjudica un òrgan a un hospital trasplantador fins al seu implant, la UCIO realitza les gestions necessàries perquè tot el procés es faci al més ràpidament i correctament possible. Per al trasllat d’òrgans i d’equips extractors s’utilitza un mitjà de transport terrestre (policia autonòmica o ambulància) o aeri (avions de companyies privades o vols regulars), segons la distància i el temps d’isquèmia de l’òrgan que s’ha de traslladar

• L’elaboració d’estudis i informes que permetin la planificació de l’activitat amb l’objectiu d’aconseguir la màxima rendibilitat dels recursos emprats.

• L’elaboració d’estudis i propostes sobre l’inici de nous programes de trasplantament.

• L’assessorament al Departament de Salut i a les entitats que aquest té adscrites en les matèries assenyalades. .

• Publicació del Butlletí Trasplantament.

Qualitat de vida i supervivència dels pacients trasplantats.

La supervivència de l’empelt és, als 5 anys, del 70 % al 80% en gairebé tot tipus de trasplantament, esseny, en el rang més baix, els de pulmó.

La qualitat de vida dels pacients trasplantats ha estat estudiada en diferents llocs del mon. A l’estat espanyol un treball, encara no publicat , realitzat en 17 centres, conclou que efectivament milloren la qualitat de vida, en relació a les funcions físiques i a la salut global, encara que depèn de molts factors previs i al tipus al trasplantament

L’autonomia persona pot arribar a tenir un percentatge molt alt  i es descriuen fins un  40% de reinsercions laborals post trasplantament .

Segons un estudi americà de l’any 2005, el donant de 3 òrgans dóna un cúmul de 33 anys de vida a diferents receptors.

El donant de 6 òrgans dóna tota una vida, 56 anys, acumulada en diferents receptors.

4  

Fitxers adjunts

Dades 2005

Dades 2005
PDF | 474

Activitat de donació i trasplantaments a Catalunya. Gener-maig 2006

Activitat de donació i trasplantaments a Catalunya. Gener-maig 2006
DOC | 117

Dades de 1971 a 2006

Dades de 1971 a 2006
DOC | 104

Evolució dades 1998-2005

Evolució dades 1998-2005
PPT | 105

undefined
undefined
undefined
undefined