- El pla transformarà els jutjats de pau en modernes Oficines de justícia al municipi, afectarà a 898 municipis (92,3% del territori) i a 3,2 milions de persones (40,4% de la població)
- Espadaler als jutges de pau: “formeu part d’aquest canvi que comença ara, impulsat per aquesta nova llei, que neix amb la voluntat de ser més eficients”
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha presidit aquest dijous al matí la primera jornada de formació sobre el Pla de justícia de pau i de proximitat a Tarragona. Aquesta és la primera de vuit jornades que es fan arreu del país amb l’objectiu d’oferir formació als jutges i jutgesses de pau del país i al personal de les Oficines de Justícia al municipi de cara a la implantació de l’Acord de Govern de 8 d’abril.
El Pla preveu donar servei a 3,2 milions de persones, xifra que suposa el 40,4% de la població del 92,3% del territori (898 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya).
Jornada
La jornada ha ofert una àmplia formació sobre l’Acord de Govern i la Llei Orgànica 1/2025 de 2 de gener, de mesures d’eficiència del servei públic de justícia i informació sobre les línies estratègiques del Pla de justícia de pau i de proximitat.
Durant la seva intervenció, Espadaler ha assegurat que la figura del jutge de pau està “perfectament consolidada” i que esdevé “clau” en aquest sentit. “Formeu part d’aquest canvi que comença ara, impulsat per aquesta nova llei, que neix amb la voluntat de ser més eficients. I ser més eficients és ser més propers. I la justícia més propera és, precisament, la justícia de pau”, ha afegit.
També han participat en la jornada la secretària per a l’Administració de Justícia, Iolanda Aguilar Juncosa; la subdirectora general de Suport Judicial i Coordinació Tècnica del Departament, Judith Monje San; el director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Cejfe), Marc Cerón Riera, i el lletrat per a l’Administració de Justícia del Jutjat de Primera Instància 2 de Tarragona, Héctor Hinojar Machín.
4 eixos
El Pla s’estructura al voltant de 4 eixos: formació, organització, tecnologia i espais. Així doncs, pel que fa a l’organització es pretén garantir el suport de personal de l’Administració de Justícia a tots els jutjats de pau. Per fer-ho, es promouran noves agrupacions de municipis –actualment n’hi ha 74 que aglutinen un total de 442 Oficines de Justícia al Municipi-. També hi ha 90 Oficines de Justícia al Municipi que ja disposen de personal de l’Administració de Justícia.
D’altra banda, i pel que fa als espais, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, ha posat en marxa a través de l’Institut Metròpoli, una auditoria per radiografiar els espais i les instal·lacions que ocupen actualment els Jutjats de Pau, les necessitats de les noves Oficines de Justícia i als Municipis i l’estudi de les adequacions tecnològiques necessàries.
En aquest sentit, i pel que fa a l’eix tecnològic, s’estan desenvolupant eines TIC com una plataforma específica d’ejCat –portal e-justcia.cat- per a la justícia de pau, o també es preveu la renovació tecnològica d’equips que incloguin, entre d’altres, sistemes de videoconferències allí on sigui necessari.
L’Acord de Govern també va fer l’encàrrec a l’Institut d’Estudis d’Autogovern, d’analitzar l’abast de la competència de la Generalitat en matèria de justícia de pau i de proximitat. Ara mateix només dues comunitats autònomes –Catalunya i Andalusia- incorporen la figura del jutge de pau als seus Estatuts d’autonomia. En el cas de Catalunya, és l’article 108 de l’Estatut el que recull que la competència sobre justícia de pau recau en la Generalitat de Catalunya, en els termes que estableix la Llei orgànica del poder judicial.
8 sessions de divulgació i formació
La sessió d’avui a Tarragona és la primera de les vuit sessions de divulgació i formació sobre el Pla de justícia de pau i de proximitat que es faran arreu del territori. El passat 10 de juny, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa i Roca, va rebre al Palau de la Generalitat una representació dels jutges de pau del país donant així el tret de sortida a aquest d’actes: Tarragona (26 de juny), Tremp (27 de juny), Girona (30 de juny), Miralcamp (4 de juliol), Manresa (7 de juliol), Tortosa (9 de juliol), Sabadell (10 de juliol) i Sant Sadurní d’Anoia (17 de juliol).
Arrelament a Catalunya
La Justícia de pau a Catalunya està fortament arrelada i va ser creada per Reial decret de 22 d’octubre de 1855. A la primera llei d’enjudiciament civil (LECI) els va atribuir competències jurisdiccionals que, fins aquell moment, desenvolupaven els alcaldes. Actualment, la Justícia de Pau està regulada a l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Els jutjats de pau són òrgans judicials unipersonals implantats en aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància instrucció (tribunals d’instància, d’acord amb la LO 1/2025) i desenvolupen un servei públic de millora de les relacions veïnals.
A més de la Llei d’enjudiciament civil i l’Estatut d’Autonomia, hi ha altres normatives que regulen els Jutjats de Pau: la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de Demarcació i Planta Judicial, que determina aspectes de l’organització interna i del personal dels jutjats de pau. Ara és la nova Llei orgànica 1/2025 de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia reconverteix els jutjats de pau en modernes oficines de justícia als municipis, per facilitar l’accés a la ciutadania a l’Administració de justícia i disposar de serveis a tot el territori.
