- La projecció del curt ‘Veus que fan memòria’, que fa un breu recorregut per les terres lleidatanes sobre la vivència de la diversitat LGBTI+, i un diàleg amb la muralista Txus Montejano i la galerista Roser Xandri al voltant de l’art com a eina de transformació social des de la mirada de les dones lesbianes, han centrat l’acte institucional territorial del Govern a la vegueria de Lleida
- La commemoració s’ha desenvolupat sota el fil conductor de l’obra i la trajectòria vital de l’activista Maria Mercè Marçal, de diversos poemes de la qual se n’ha fet una lectura dramatitzada
- La secretària d’Igualtat, Georgina Pol Borràs, ha destacat que els actes de la campanya institucional 'Amb tot l'Orgull' endegada pel Govern “són importants pel col·lectiu LGBTI, però també pel conjunt de la societat si volem viure en un país lliure de discriminacions i orgullós de la seva gent"
Balaguer ha acollit avui l’acte institucional amb motiu del Dia per l’Alliberament LGBTA+ a la vegueria de Lleida, que, sota el lema "Amb tot l’orgull. Veus que fan memòria LGBTI+", ha encapçalat la secretària d’Igualtat, Georgina Pol Borràs, acompanyada de l’alcaldessa de Balaguer, Lorena González Dios, la vicepresidenta del Consell Comarcal de la Noguera i consellera d’Igualtat i Feminisme, Maricel Segú Peralba, i la directora dels Serveis Territorials d’Igualtat i Feminisme a Lleida, Sílvia Puertas Novau.
Impulsat pel Departament d’Igualtat i Feminisme, coorganitzat amb el Consell Comarcal de la Noguera i amb la col·laboració de la Paeria de Balaguer, l‘acte ha inclòs l’estrena d’un curtmetratge documental de producció pròpia sobre la memòria LGBTI+ a la vegueria de Lleida, amb el títol ‘Veus que fan memòria’. El vídeo, de sis minuts, recull testimonis, censures culturals sobre la vivència de la diversitat LGBTI+ en el context del franquisme i fins a l’aprovació del matrimoni homosexual i sobre les conquestes de drets. Aquest curtmetratge està realitzat sota el fil conductor de l’obra i la trajectòria vital de l’activista Maria Mercè Marçal, poetessa reconeguda dins de la literatura catalana i universal i declaradament feminista i lesbiana. També hi apareix l’empremta literària i censurada de Manuel de Pedrolo, exemple de resistència cultural durant el franquisme.
Posteriorment, ha tingut lloc un diàleg amb la muralista Txus Montejano i la galerista Roser Xandri al voltant de l’art com a eina de transformació social des de la mirada de les dones lesbianes. Durant l’acte s’ha dut a terme una lectura dramatitzada de diversos poemes de Maria Mercè Marçal.
Georgina Pol Borràs ha assenyalat que el departament està celebrant el 28J per tot Catalunya amb moltes veus diferents del món de la cultura LGBTI i ha posat en valor el documental elaborat pels serveis territorials del departament sobre la realitat de les dones lesbianes perquè “evidencia la dura repressió del franquisme, el model de dona ideal que es volia imposar durant aquella època i les lluites assolides en tots aquests anys de democràcia”. També ha destacat la necessitat que hi hagi dones del món de la cultura, en aquest cas de Lleida, que exposin les seves vivències i parlin de la importància de tenir referents en la lluita pels seus drets”. Pol ha subratllat que els actes de la campanya 'Amb tot l'Orgull' del 28J endegada pel Govern “són importants pel col·lectiu LGBTI, però també pel conjunt de la societat si volem viure en un país lliure de discriminacions i orgullós de la seva gent".
Per la seva banda, Maricel Segú ha destacat que el 28J és “un dia de reivindicació de tots el drets del col·lectiu i de denúncia de les discriminacions que encara avui pateixen, les quals malauradament les dades constaten que van en augment”.
La de Balaguer ha estat una de les quinze celebracions territorials que el Departament d’Igualtat i Feminismes ha organitzat arreu del país per fer visible el 28J a tots els racons del territori.
Un manifest per una cultura que ens inclogui a totes
Com cada any, el Departament d’Igualtat i Feminisme impulsa un manifest institucional que aquest 2025 duu per títol “Cultura és Orgull: memòria, expressió i transformació”. El text defensa la cultura com a dret bàsic i eina de resistència davant els discursos d’odi, i reclama polítiques públiques que reconeguin la cultura LGBTI+ com a part fonamental de la cultura universal.
El manifest reivindica:
- L’accés universal a la cultura per a totes les persones LGBTI+.
- El suport a creadors i creadores LGBTI+, especialment trans, racialitzades, migrants, amb diversitat funcional o de l’àmbit rural.
- La inclusió del col·lectiu en la cultura popular catalana.
- La cultura com a espai de memòria i expressió que ha de formar part del relat oficial del país.
Aquest 28J, el Govern reafirma el seu compromís amb la igualtat i la llibertat de totes les persones, i aposta per una cultura que no només aculli, sinó que celebrin la diversitat com a motor de transformació col·lectiva.
Tota la informació de la campanya, el manifest institucional i la programació completa es poden consultar al web: igualtat.gencat.cat/orgull2025
