Espais definitivament protegits

El Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC) és l’instrument de planejament urbanístic supramunicipal, contemplat en la legislació urbanística catalana (Llei 2/2002 modificada per la llei 2/2004) adequat per ordenar el la costa catalana des dels principis que inspiren el desenvolupament urbanístic sostenible i en defensa de l’interès general.

Així, el Pla aprovat avui protegeix definitivament la pràctica totalitat de sòl no urbanitzable i de sòl urbanitzable no delimitat situats bàsicament  dins els 500 metres d’amplada de la línia de la costa, i estableix la condició de sòl no urbanitzable costaner. El Pla regula diversos tipus de protecció segons el valor ambiental d’acord amb cada un dels àmbits considerats.

Objectius

El Pla director té per objectius identificar, protegir i posar en valor els espais costaners lliures actualment d’ocupació, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament urbanístic harmònic de la costa catalana. Per això, els seus propòsits generals són de quatre tipus:

a)     Urbanístics: evitar la consolidació d’un continu edificat que podria arribar a cobrir la pràctica totalitat de la línia de la costa.

b)     Patrimonials: preservar els espais costaners pels seus valors paisatgístics, culturals i simbòlics.

c)      Ambientals: possibilitar la preservació d’un medi particularment fràgil com és el costaner i la seva continuïtat amb el sistema d’espais oberts de l’interior.

d)     Econòmics: gestionar l’espai com un recurs essencial per al desenvolupament econòmic, el turisme i la qualitat de vida.

Una franja de protecció costanera ampla i coherent

El Pla no s’ha limitat només a la protecció del sòl que encara no ha sofert un procés de transformació urbanística en els primers 500 metres respecte la línia de la costa, sinó que en diversos àmbits, s’estén més enllà , en  sòls d’influència de la costa. Això es fa així, per tal d’ assegurar la connexió d’espais naturals, preservar les planes fluvials i els entorns dels espais PEIN, garantir el compliment dels objectius del Pla i l’eficàcia de les seves determinacions. 

En conjunt, el Pla preveu la protecció definitiva més de 23.500 hectàrees com a sòl no urbanitzable costaner. A aquestes s’hi podrien afegir unes 1.000 hectàrees més, cas que els  ajuntaments així ho decideixin per tractar-se de sòls inclosos en l’àmbit del Pla director però que no necessàriament han de ser sòl no urbanitzable costaner (identificat amb el codi CE).

Del total, 7.050 hectàrees són espai PEIN i unes 16.500 són sòl no urbanitzable costaner amb diferents nivells de protecció segons les seves característiques (que s’identifiquen amb els codis C1, C2, C3).

Procés d’aprovació

El procés d’aprovació, que es va iniciar el 28 de maig del 2004, ha comportat un període de converses i contactes amb els ajuntaments i les entitats concernides a través del qual s’han concretat les decisions adoptades. D’altra banda, durant el període d’informació pública, s’han recollit uns 670 escrits i al·legacions presentats per part de particulars i dels ens locals compresos dins de l’àmbit territorial del Pla, a més dels informes emesos pels departaments interessats i els organismes afectats, per raó de llurs competències sectorials.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha estudiat i avaluat  el conjunt de qüestions al·legades que ha estimat en els casos que així s’ha considerat enriquint i perfeccionant aquest Pla, sense modificar però, els seus continguts i objectius essencials.

Les al·legacions presentades, bàsicament, es poden diferenciar en els següents tipus:

§         De caràcter jurídic i general: Relatives als principis d’autoritat, de jerarquia normativa i d’autonomia municipal, en la resposta de les quals s’ha clarificat i establert les plenes competències del DPTOP per tal de formular el Pla. 

§         De concurrència de competències: S’han compatibilitzat les regulacions del pla amb d’altres normatives sectorials concurrents (PEIN, Costes, etc.) d’altres administracions que són competents en l’àmbit de desenvolupament del Pla.

§         De perspectiva de creixements urbanístics futurs: Són essencialment  la major part d’al·legacions que han aportat alguns dels ajuntaments concernits pel Pla. Aquests creixements poden estar ja previstos en el Pla d’ordenació urbanística municipal com a sòl urbanitzable no delimitat o ser previsions dels ajuntaments en sòl no urbanitzable. En alguns casos s’ha optat per assignar-los la categoria de sòl costaner especial (CE) i donar-los la classificació per la qual el mateix ajuntament decidirà si passa a ser sòl no urbanitzable costaner o determina el seu règim urbanístic segons el model desitjat pel respectiu ajuntament.

§         De desenvolupaments agrícoles, ramaders o forestals. Aquest tipus d’al·legacions que han estat majoritàriament estimades, cercaven l’obtenció de garanties respecte la continuïtat de les activitats agràries en els espais protegits. Així, en aquest sòl s’admetrà, la construcció de nova planta,  millora o manteniment d’instal·lacions o edificacions directament vinculades als usos i activitats agrícoles, ramaderes i forestals, inclòs l’habitatge familiar. A més, es permetrà l’adequació de masies i cases rurals per convertir-les en establiments de turisme rural.

§         De desenvolupament o ampliació de càmpings: Al·legacions que han demanat noves implantacions de càmpings a la costa o ampliacions dels existents. S’ha acceptat que en el sòl de més alta protecció (C-1) es puguin fer ampliacions de càmpings existents només quan ja estiguin previstes en els Plans urbanístics vigents. Es permetran noves implantacions en els altres dos nivells de protecció (codis C2 i C3).

§         De detall: Aquelles que han fet precisions o proposat correccions de detall en les delimitacions del Pla.

§         D’ampliació: Diversos ajuntaments i entitats han demanat ampliar les àrees de protecció a nous àmbits. Aquestes peticions en alguns casos es podrien incloure en un futur mitjançant modificacions puntuals del Pla director, amb independència dels majors nivells de protecció que els ajuntaments poden introduir a través dels seus plans municipals.

Adaptació dels plans municipals

Una vegada ja s’ha aprovat definitivament, les determinacions del PDUSC són executives i vigents des del moment de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Els ajuntaments disposen d’un termini de 6 mesos per aprovar inicialment l’adaptació dels seus plans municipals i un màxim de 2 anys perquè s’aprovin definitivament.

Ajuts a la conservació del sòl protegit

Per tal d’assegurar l’assoliment dels objectius del Pla, PTOP ha creat un fons, finançat a través dels pressupostos de la Generalitat. L’objecte d’aquests ajuts és el finançament d’intervencions paisatgístiques en sòl no urbanitzable del sistema costaner, com la construcció i manteniment de camins de ronda, millora d’accessos per vianants, reconstrucció de terrasses i marges o l’enderroc d’instal·lacions o edificacions obsoletes o il·legals.

Durant l’elaboració del Pla s’han realitzat ja dues convocatòries d’ajuts, corresponents als anys 2004 i 2005, amb una quantitat total d’1,8 MEUR i 1,6 MEUR respectivament. 

Plànols: Els podeu consultar íntegrament al web del departament www.gencat.net/ptop