La Llei 19/2000, de 29 de desembre, d’aeroports de Catalunya, obliga a totes les instal·lacions aeroportuàries, públiques o privades, a disposar d’un Pla director. Aquest instrument defineix les grans línies d’ordenació i desenvolupament d’un aeròdrom fins que assoleix la màxima expansió previsible, alhora que delimita la seva zona de servei. En tots dos casos, després del Pla director caldrà aprovar el respectiu pla especial urbanístic.

Pel que fa a l’aeròdrom d’Igualada-Conca d’Òdena, atès que es preveuen ampliacions de la zona de servei per donar cabuda a noves activitats, s’haurà d’aprovar també un avantprojecte constructiu, que se sotmetrà a informació pública. En el cas de l’aeròdrom de la Cerdanya, el Pla ordena l’actual superfície i no preveu noves actuacions fins d’aquí cinc anys. En ambdós casos, properament es constituiran consorcis amb els ens locals i comarcals, que tindran com a objectiu convocar un concurs públic per adjudicar la gestió de les instal·lacions.

Pla director de l’aeròdrom d’Igualada-Conca d’Òdena

L’aeròdrom d’Igualada-Conca d’Òdena ocupa actualment una superfície de 33,83 hectàrees situades en el terme municipal d’Òdena i acull exclusivament activitats d’aviació esportiva, bàsicament de cap de setmana.

El Pla director preveu una ampliació de la seva superfície en 36,51 hectàrees en un termini de cinc anys i deixa oberta la possibilitat d’una segona ampliació, de 67,18 hectàrees, a llarg termini. Aquest augment de superfície, juntament amb les obres de millora d’instal·lacions que preveu el Pla, permetrà que l’aeròdrom de Conca d’Òdena pugui acollir també activitats d’aviació general i preparar la infraestructura per a possibles usos logístics complementaris.

Bona connectivitat metropolitana

La instal·lació té una sola pista de vol i compta amb un bon accés a la xarxa viària general, amb un enllaç pràcticament directe amb l’autovia A-2. L’accés a l’aeròdrom es porta a terme des de la sortida de l’autovia a l’altura d’Òdena fins trobar la BV-1106. Precisament, la connectivitat amb la regió metropolitana de Barcelona és un dels punts forts de l’aeròdrom, tot i que la capacitat dels accessos és força limitada. La futura construcció de l’eix Diagonal, concretament el tram Igualada-Manresa, augmentarà la centralitat de l’àrea i en farà un lloc idoni per a activitats logístiques. De fet, la Conca d’Òdena, on s’ubica l’aeròdrom, és un àrea d’una forta especialització industrial, que necessita diversificar la seva base econòmica i potenciar les activitats terciàries.

Per això, el Pla director aposta per vincular el teixit empresarial de la Conca d’Òdena i de l’Anoia al procés de dinamització de l’aeròdrom, amb l’impuls, per exemple, de la instal·lació d’activitats industrials aeronàutiques annexes a l’aeròdrom.

El Pla dibuixa una estratègia de dinamització de l’aeròdrom amb quatre grans línies:

Impulsar l’aviació general: mitjançant la creació d’escoles de vol, treballs aeris i activitats de càrrega adequades a les dimensions de la pista. La formació és un dels pilars en què s’hauria de basar l’expansió de les activitats aeronàutiques.

Mantenir i potenciar l’aviació esportiva: aquesta és, en l’actualitat, l’única activitat de l’aeròdrom. El Pla opta per aprofitar el bon accés des de la xarxa viària per a impulsar aquests usos, amb la ubicació d’activitats recreatives accessibles des de l’autovia.

Impulsar la indústria aeronàutica: mitjançant la possible creació d’un Centre d’Activitats Aeronàutiques que atregui iniciatives empresarials i que serviria alhora per diversificar l’economia de la comarca i per potenciar la indústria aeronàutica catalana.

Buscar sinèrgies amb el teixit empresarial comarcal: fonamentalment en els sectors del turisme, la indústria, la logística i els serveis a l’empresa. En aquest sentit, es planteja l’establiment d’operacions aèries per l’aviació corporativa i els serveis de transport de càrrega aèria especialitzada relacionada amb les activitats logístiques de la comarca.

 Procedència de la demanda

Actualment, els usuaris de l’aeròdrom procedeixen de tres aeroclubs, una empresa dedicada als vols en globus aerostàtic i alguns hangars d’aviació privada. El Pla director preveu que la demanda de l’aeròdrom ampliat estarà formada en primer lloc per l’induïda per l’ampliació de les instal·lacions i les activitats, que ara es redueix a l’aviació esportiva de cap de setmana, i per la quota de mercat captada als aeroports competidors, en aquest cas el de Sabadell.

L’aeròdrom vallesà preveu ampliar la seva zona de servei fins al màxim possible. Tot i l’ampliació del seu sistema aeroportuari, es preveu que la saturació de les instal·lacions de Sabadell provocarà el transvasament de certa quota de mercat a l’aeròdrom d’Òdena.

Ampliacions i actuacions previstes

El Pla diferencia entre actuacions previstes a curt i a mitjà termini. Les primeres, que inclouen obres d’infraestructura i millora de les instal·lacions, afectarien un total de 36,51 hectàrees, i s’executarien en un horitzó màxim de cinc anys. D’altra banda, el Pla delimita altres 67,18 hectàrees que quedarien definides com a espais de reserva i terrenys per a possibles activitats comercials o industrials que es desenvoluparien a més llarg termini. En conjunt, si s’executessin tots aquests projectes, la zona de servei de l’aeròdrom d’Òdena s’ampliaria en 103,69 hectàrees, i ocuparia en total una superfície de 119, 09 hectàrees.

A. Primera fase. Entre les obres previstes en les diferents àrees que componen l’aeròdrom d’Òdena en els propers cinc anys podem esmentar les següents:

.- Subsistema de moviments d’aeronaus: comprèn els espais utilitzats per les aeronaus en els moviments d’aterratge i enlairament, així com en la circulació i l’estacionament. És constituït pel camp de vol, la plataforma d’estacionament i les zones d’instal·lacions auxiliars i és previst que ocupi 28 hectàrees de superfície.

Principals actuacions:

· Ampliació de la pista de vol en 300 metres i eixamplament fins a un mínim de 23 metres, la qual cosa permetria operar a petits avions de càrrega. Actualment, té una llargària de 883,3 metres i una amplària de 18 metres.

 · Condicionament de la pista i de l’actual plataforma –zona d’estacionament d’aeronaus--.

· Construcció d’una nova plataforma a l’est de la pista de vol amb els corresponents carrers de rodada.

· Construcció de dues zones de gir per als avions, una a cada capçalera de la pista de vol.

Subsistema d’activitats aeroportuàries: conté les instal·lacions relacionades amb el trànsit dels usuaris i les mercaderies i amb la gestió tècnica de l’aeròdrom, així com els serveis destinats a l’aviació general, usos industrials i logístics. En conjunt, abastarà 20,47 hectàrees. Actuacions previstes:

· Noves carreteres d’accés al recinte des dels costats nord i sud.

· Condicionament de l’actual edifici tècnic, local social i torre de control.

· Construcció d’una zona modular d’hangars adjacent a la nova plataforma.

 · Nova zona d’aparcament de vehicles i ampliació del tancament i camí perimetral.

A banda d’aquests treballs, es preveuen també renovacions d’equipaments aeronàutics, com ara els de senyalització, ajudes a la navegació, equips de seguretat i comunicacions o vehicles de seguretat i manteniment.

B. Segona fase.

A llarg termini, el Pla preveu altres possibles actuacions per complementar l’activitat aeroportuària:

Zona lúdica: un àrea, de 3,44 hectàrees, on s’ubicaran els elements vinculats a l’oci dels possibles usuaris i que poden contribuir a la integració de l’aeròdrom en el seu àmbit territorial.

Espais de reserva aeroportuària: és la previsió de l’espai necessari, d’una superfície de 24,44 hectàrees, que garanteixi la possibilitat de desenvolupament i expansió futura de les instal·lacions.

Altres usos i instal·lacions: inclou una zona de 42,74 hectàrees on es poden desenvolupar activitats complementàries, com ara comercials, industrials, hoteleres o formatives, en un horitzó a llarg termini. El conjunt de les actuacions més immediates suposarà una inversió de 7,7 MEUR, dels quals 6,7 MEUR correspondran a obres d’infraestructura i 1 MEUR a equips i instal·lacions.

D’altra banda, es preveu un estudi de la capacitat de l’espai aeri per si calgués canviar els procediments operatius d’aproximació i sortida com a conseqüència de l’increment de la demanda.

Planejament i tramitació

Per tal d’executar les directrius incloses en el Pla director, caldrà desenvolupar el pla especial urbanístic de la zona, que delimitarà les diferents qualificacions del sòl, així com l’avantprojecte constructiu, que s’haurà de sotmetre a informació pública.

Pla director de l’aeròdrom de la Cerdanya

L’aeròdrom de la Cerdanya, situat entre els termes municipals de Das i Fontanals de Cerdanya, ocupa una superfície de 40,60 hectàrees, de les quals 34,25 es destinen a la zona de moviment d’aeronaus; altres 4,75 hectàrees, als terrenys d’activitats aeroportuàries, i 1,60 hectàrees més constitueixen la zona de reserva per a possibles ampliacions futures.

 Les instal·lacions, dedicades a l’aviació esportiva, consten d’una pista asfaltada de 1.150 metres de llargària i 23 d’amplària, amb una plataforma per a l’estacionament d’aeronaus i un carrer de rodada. Així mateix, disposa d’un heliport per a serveis d’emergència i protecció civil i una torre de control, on es troben les oficines i el restaurant. Dins de l’àrea d’activitats aeroportuàries hi ha dos hangars, una zona de combustible i una de lleure, que inclou piscines i pistes de tenis.

En aquest cas, les instal·lacions de les quals disposa l’aeròdrom es consideren adients per al seu ús i implantació territorial. El Pla director serveix, doncs, per regular el perímetre d’aquesta infraestructura i ordenar les seves instal·lacions, donant compliment a la Llei d’aeroports, tot i que preveu l’execució d’obres de millora a mig termini.

Estudi de demanda

Atès que les actuals instal·lacions donen ja un servei adequat per a les necessitats dels usuaris de l’aeròdrom, el Pla preveu realitzar un estudi de trànsit l’any 2010, que hauria de servir per identificar canvis en la demanda i programar, en funció d’aquestes modificacions, futures actuacions.

Per tal d’avançar-se als resultats d’aquest estudi, el Pla apunta ja algunes possibles obres de millora, a executar entre 2010 i 2015, que tindrien un pressupost superior als 876.600 euros:

.- Augment de la capacitat del servei de combustibles

 .- Nous edificis per al servei d’extinció d’incendis, estació transformadora i tallers, amb l’equipament corresponent

Creació dels consorcis de gestió

En paral·lel a l’aprovació dels dos plans directors dels aeròdroms d’Igualada-Conca d’Òdena i de la Cerdanya, el DPTOP impulsa la constitució de sengles consorcis de gestió. En el primer cas, estarà format pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l’Ajuntament d’Igualada i l’Ajuntament d’Òdena. El consorci de l’aeròdrom de la Cerdanya estarà integrat pel DPTOP i el Consell Comarcal. En ambdós casos, els consorcis seran els encarregats, una vegada constituïts, de convocar el concurs públic per a adjudicar la gestió dels aeròdroms.