- El pla transformarà els jutjats de pau en modernes Oficines de justícia al municipi, afectarà a 898 municipis (92,3% del territori) i a 3,2 milions de persones (40,4% de la població)
- Espadaler: “La figura del jutge/ssa de pau té un gran valor perquè no només té potestat legal, sinó autoritat moral. Són persones reconegudes pels veïnatge, capaces de mediar, de resoldre conflictes i d'escoltar. Aquesta autoritat, fruit de la proximitat i de la confiança, és essencial per a la convivència.”
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha presidit aquest divendres al matí la segona jornada de formació sobre el Pla de justícia de pau i de proximitat a Tremp. És la segona de les vuit jornades que es fan arreu del país amb l’objectiu d’oferir formació als jutges i jutgesses de pau del país i al personal de les Oficines de Justícia al municipi de cara a la implantació de l’Acord de Govern de 8 d’abril.
El Pla preveu donar servei a 3,2 milions de persones, xifra que suposa el 40,4% de la població del 92,3% del territori (898 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya).
Jornada
La jornada ha ofert una àmplia formació sobre l’Acord de Govern i la Llei Orgànica 1/2025 de 2 de gener, de mesures d’eficiència del servei públic de justícia i informació sobre les línies estratègiques del Pla de justícia de pau i de proximitat.
Durant la seva intervenció, Espadaler ha assegurat que els jutges i jutgesses de pau “són molt reconegudes a casa nostra, presents des del segle dinou”. El conseller, qui ha destacat que es tracta d’una “figura estatutària, recollida a l’Estatut, que pertany al sistema institucional”, ha remarcat també que “cal situar les jutgesses i jutges de pau dins el context de la nova llei orgànica per a un servei públic de justícia més eficient.”
“La figura del jutge/ssa de pau té un gran valor perquè no només té potestat legal, sinó autoritat moral. Són persones reconegudes pels veïnatge, capaces de mediar, de resoldre conflictes i d'escoltar. Aquesta autoritat, fruit de la proximitat i de la confiança, és essencial per a la convivència”, ha reblat Espadaler per finalitzar la seva intervenció.
La benvinguda de la jornada ha anat a càrrec del president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Ramon Jordana, i també han intervingut la delegada del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Sílvia Romero; la secretària per a l’Administració de Justícia, Iolanda Aguilar; la subdirectora general de Suport Judicial i Coordinació Tècnica, Judith Monje; el director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Cejfe), Marc Cerón, i el Lletrat de l’Administració de Justícia, Alexandre Rubio.
4 eixos
El Pla s’estructura al voltant de 4 eixos: formació, organització, tecnologia i espais. Així doncs, pel que fa a l’organització es pretén garantir el suport de personal de l’Administració de Justícia a tots els jutjats de pau. Per fer-ho, es promouran noves agrupacions de municipis –actualment n’hi ha 74 que aglutinen un total de 442 Oficines de Justícia al Municipi-. També hi ha 90 Oficines de Justícia al Municipi que ja disposen de personal de l’Administració de Justícia.
D’altra banda, i pel que fa als espais, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, ha posat en marxa a través de l’Institut Metròpoli, una auditoria per radiografiar els espais i les instal·lacions que ocupen actualment els Jutjats de Pau, les necessitats de les noves Oficines de Justícia i als Municipis i l’estudi de les adequacions tecnològiques necessàries.
En aquest sentit, i pel que fa a l’eix tecnològic, s’estan desenvolupant eines TIC, com pot, per exemple, ser una plataforma específica d’ejCat –portal e-justcia.cat- per a la justícia de pau, o es preveu la renovació tecnològica d’equips que incloguin, entre d’altres, sistemes de videoconferències allí on sigui necessari.
L’Acord de Govern també va fer l’encàrrec a l’Institut d’Estudis d’Autogovern, d’analitzar l’abast de la competència de la Generalitat en matèria de justícia de pau i de proximitat. Ara mateix només dues comunitats autònomes –Catalunya i Andalusia- incorporen la figura del jutge de pau als seus Estatuts d’autonomia. En el cas de Catalunya, és l’article 108 de l’Estatut el que recull que la competència sobre justícia de pau recau en la Generalitat de Catalunya, en els termes que estableix la Llei orgànica del poder judicial.
8 sessions de divulgació i formació
El passat 10 de juny, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa i Roca, va rebre al Palau de la Generalitat una representació dels jutges de pau del país donant així el tret de sortida a aquestes jornades: Tarragona (26 de juny), Tremp (27 de juny), Girona (30 de juny), Miralcamp (4 de juliol), Manresa (7 de juliol), Tortosa (9 de juliol), Sabadell (10 de juliol) i Sant Sadurní d’Anoia (17 de juliol).
Arrelament a Catalunya
La Justícia de pau a Catalunya està fortament arrelada i va ser creada per Reial decret de 22 d’octubre de 1855. A la primera llei d’enjudiciament civil (LECI) els va atribuir competències jurisdiccionals que, fins aquell moment, desenvolupaven els alcaldes. Actualment, la Justícia de Pau està regulada a l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Els jutjats de pau són òrgans judicials unipersonals implantats en aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància instrucció (tribunals d’instància, d’acord amb la LO 1/2025) i desenvolupen un servei públic de millora de les relacions veïnals.
A més de la Llei d’enjudiciament civil i l’Estatut d’Autonomia, hi ha altres normatives que regulen els Jutjats de Pau: la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de Demarcació i Planta Judicial, que determina aspectes de l’organització interna i del personal dels jutjats de pau. Ara és la nova Llei orgànica 1/2025 de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia reconverteix els jutjats de pau en modernes oficines de justícia als municipis, per facilitar l’accés a la ciutadania a l’Administració de justícia i disposar de serveis a tot el territori.
Cites
Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica
"La figura del jutge/ssa de pau té un gran valor perquè no només té potestat legal, sinó autoritat moral. Són persones reconegudes pels veïnatge, capaces de mediar, de resoldre conflictes i d'escoltar. Aquesta autoritat, fruit de la proximitat i de la confiança, és essencial per a la convivència."
Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica
La figura dels jutges i les jutgesses de pau és molt reconeguda a casa nostra ja que han estat presents des del segle dinou: és una figura estatutària, recollida a l'Estatut i que pertany al sistema institucional. Cal situar les jutgesses i jutges de pau dins el context de la nova llei orgànica per a un servei públic de justícia més eficient."
