El PIB català creixerà un 3’3% aquest any, igualant la mitjana estatal, segons les previsions que avui ha fet publiques el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells. L’evolució de l’economia durant el 2005 mostra la consolidació de l’etapa expansiva iniciada el 2004 i que es confirmarà el 2006 amb el tancament del diferencial de creixement amb Espanya. Aquesta acceleració del creixement s’ha posat de manifest amb els registres del quart trimestre del 2005, amb un creixement del 3,4%, el més alt dels darrers 22 trimestres. A més, Catalunya també registra un major dinamisme que les economies europees: durant el període 2000-2005, el PIB català va créixer 1,6 punts per sobre la mitjana de la zona euro. Antoni Castells ha destacat, especialment, l’important reactivació de la inversió industrial, que va créixer un 5,7% el 2005 davant del 3,5% el 2004. De l’anàlisi de les principals magnituds de l’economia catalana se’n desprèn l’inici d’un canvi en el patró de creixement. Així, el 2006 s’espera una lleugera ralentització de la demanda interna i una millora en el comportament del sector exterior. Segons les previsions del departament d’Economia i Finances, el 2006 la demanda interna catalana creixerà un 4’5%, davant del 5,3% del 2005; també es preveu un sensible increment de les exportacions de béns i serveis, que passaran d’un 4’1% el 2005 a un 5’1% el 2006. Destaca l’augment del 19% de la vendes a l’estranger de béns d’alt contingut tecnològic el 2005. Aquesta millor evolució de les exportacions permetrà reduir en 7 dècimes l’aportació negativa del sector exterior al creixement.
La bona evolució de l’economia catalana s’està manifestant en alguns indicadors com pot ser la despesa en inversió. Així, el 2005 la inversió en bens d’equipaments va registrar un increment del 6’5%, molt per sobre del registrat l’any anterior (4%). Aquest és un indicador simptomàtic de les bones perspectives per a l’economia catalana, ja que mostra com les empreses s’estan dotant de nous equipaments davant la perspectiva d’augments d’activitat.
Les previsions per al 2006 mostren com el patró de creixement de l’economia catalana canvia progressivament. D’una banda, s’estabilitza la demanda interna i, de l’altra, millora el comportament del sector exterior. Un menor creixement del consum de les llars propiciat pel lleuger repunt dels tipus d’interès (del 4,6% el 2005 al 4,1% el 2006) i la moderació del consum de les administracions públiques (del 6,5% al 5,6%) permet estabilitzar el comportament de la demanda interna, que el 2006 creixerà un 4,5% davant de l’increment del 5,3% registrat el 2005.
El 2005 s’observa, també, una clara reactivació de les exportacions, i en especial les de béns. Mentre que el 2004 van créixer un 4,4%, el 2005 van augmentar en un 7,1%. Aquest percentatge és molt superior al del conjunt de l’Estat, amb un creixement del 4,9% el 2005. La millora de les exportacions permetrà que el 2006 la contribució negativa del saldo exterior al creixement es redueixi, passant de -1,9% el 2005 a -1,2% el 2006. El fort component energètic de la factura exterior catalana explica bona part del dèficit exterior. De fet, el 32% de l’augment del dèficit comercial amb l’estranger s’explicava, el 2005, pel component energètic. L’encariment del preu del petroli ha provocat un augment del dèficit en aquest capítol del 40%, mentre que en la variació ha estat menor per la resta de béns. La feblesa de les principals economies europees ha condicionat també l’evolució de la balança comercial catalana.
Per sectors de l’oferta, destaca el dinamisme dels serveis, que el 2005 van créixer un 4,3%, mentre que la construcció manté el seu impuls (5’4%) gràcies en bona mesura a l’obra pública. La indústria presenta un ritme més feble (0,1%). El sectors químic i metal•lúrgic presenten increments positius en la mitjana de creixement anual dels darrers dotze mesos (3,3% i 1,9% respectivament).
El 2005 també es va caracteritzar per un fort augment de l’ocupació. Tant els afiliats a la Seguretat Social (4,3%) com les dades de l’EPA (4,2%) mostren el dinamisme del mercat de treball a Catalunya. El quart trimestre del 2005 la taxa d’atur va situar-se al 6,6% i la mitjana anual al 7%, 2,2 punts per sota de la mitjana estatal. D’aquesta manera, Catalunya dóna compliment, cinc anys abans, als objectius en matèria laboral fixats a l’Agenda de Lisboa. A aquest fort augment de l’ocupació hi ha contribuït de manera molt notable el procés de regularització d’immigrants. El 72% de les noves afiliacions de l’any 2005 corresponen a treballadors estrangers.
El conseller ha assenyalat que un dels reptes de l’economia catalana és augmentar la productivitat per garantir la competitivitat de les empreses en els mercats mundials. Durant el període 2000-2004, la productivitat ha augmentat a Catalunya el doble que a Espanya, amb unes taxes de variació anual del 0,6% i del 0,3% respectivament. No obstant això, aquestes xifres queden força allunyades dels valors de la UE-25 (1%) i dels EUA (1,9%).
Les dades mostren com l’economia catalana està immersa en un procés de transformació del seu model de competitivitat. Per Castells, cal aprofitar el bon moment que viu l’economia catalana per posar en marxa les reformes necessàries per garantir un creixement sa i estable en el futur. Així, cal avançar cap a una estructura productiva amb més pes dels sectors d’alt contingut tecnològic i augmentar la inversió en R+D. A Catalunya, aquest tipus de despesa representava el 2004 un 1,34% del PIB, registrant un important avenç respecte al 2003 (1,27%). Aquest percentatge se situa per sobre del l’espanyol (1,07%), però encara és inferior a les taxes de la Unió Europea (1,9%).
1
Imatges
1
Fitxers adjunts
