Més de la meitat dels partits judicials catalans es transforma per ser més eficient

Demà, 1 de juliol, entra en vigor una de les reformes més importants del sistema judicial català en les darreres dècades: la transformació de 33 partits judicials en Tribunals d’Instància, d’acord amb el desplegament de la Llei Orgànica 1/2025 d’eficiència del servei públic de justícia. Aquest canvi estructural afecta més de la meitat dels partits judicials de Catalunya i suposa una reordenació profunda per garantir una justícia més moderna, propera i àgil.

"La justícia a Catalunya estava a un pas del col·lapse. L’alternativa era col·lapse o reforma, i nosaltres hem escollit la reforma", ha afirmat el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, durant la presentació del nou model. "Ens hem arremangat i, gràcies a la concertació entre totes les parts, això ha estat possible", ha afegit.

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha fet aquestes declaracions des dels jutjats de Gavà, on ha visitat les instal·lacions per comprovar com queda la nova distribució de l’edifici amb la implantació del nou Tribunal d’Instància del municipi. Una visita en la que ha estat acompanyat per la degana dels jutjats de Gavà, Mónica Buetas

Transformació dels partits judicials

A la visita, Buetas ha remarcat que "la reforma és d’una gran magnitud, suposa un canvi estructural de moltes dimensions i s’ha fet en temps rècord amb el suport del Departament". Ha explicat que aquest procés ha requerit un esforç col·lectiu important i ha reconegut la feina dels equips tècnics i del personal dels jutjats.

"Passem d’un model amb òrgans estancats a una organització funcional basada en serveis comuns, amb un canvi de mentalitat i de funcionament que busca agilitat i millor resposta a la sobrecàrrega judicial", ha puntualitzat la jutgessa.

El desplegament de la reforma suposa la conversió de 33 partits judicials que disposaven de jutjats de primera instància i instrucció mixtos i de violència sobre la dona (VIDO) en nous Tribunals d’Instància (TI). Aquesta reestructuració unifica serveis sota un únic tribunal per partit judicial i estableix nous models organitzatius per garantir una millor distribució de la càrrega de treball.

Els nous tribunals es classifiquen en tres models (A, B i C) segons la seva complexitat i volum. S’han adaptat 26 oficines judicials existents i se n’han creat 7 de noves en municipis com Blanes, Cornellà, Igualada o Sant Boi de Llobregat. Aquest disseny facilita la cooperació entre jutjats i afavoreix una gestió més eficient dels recursos humans i materials.

Espadaler ha destacat que "aquest és un canvi de cultura judicial que ens posa del segle XIX al XXI", i ha volgut agrair la tasca dels operadors judicials, de l’administració i dels sindicats que han participat en el disseny i execució del nou model.

Nou model organitzatiu i adequació normativa

El desplegament dels TI ha anat acompanyat d’una profunda reforma normativa i organitzativa. S’ha derogat el Decret 169/2010 i s’ha aprovat un nou model de referència que afecta la totalitat dels 49 partits judicials de Catalunya. Aquest nou marc regula la creació dels TI i la seva articulació amb les oficines judicials.

També s’han redefinit les unitats processals de suport directe (UPSD), i cada tribunal comptarà amb nous referents d’arxius judicials i deganats. La reforma s’inscriu en el marc estratègic del Pla de Justícia de Pau i de Proximitat 2025–2028, aprovat pel Govern el passat mes d’abril.

Espadaler ha subratllat que "la reforma requereix canvis en l’organització, en els espais, en la senyalètica, en els sistemes d’informació, i tot plegat ho hem fet sense aturar l’activitat judicial".

Nous perfils professionals i llocs de treball

La reorganització judicial també comporta una revisió a fons de les relacions de llocs de treball. Les dues primeres fases de la reforma han suposat la creació de més de 50 noves dotacions, amb una inversió superior als 2,7 milions d’euros. Es preveu que una tercera fase entri en vigor el 31 de desembre amb 150 dotacions addicionals.

S’han redefinit rols clau com el de Lletrat de l’Administració de Justícia (LAJ) i s’han incorporat perfils vinculats a la gestió documental, l’arxiu judicial i el Registre Civil. El procés ha estat negociat durant més d’un any amb els sindicats, i ha culminat amb un acord signat el passat 5 de març.

"Hem arribat a un acord amb el 80% de la representació sindical. Aquest consens és clau per garantir estabilitat i qualitat en el servei", ha assegurat Espadaler.

Impuls tecnològic

La digitalització també ha estat un dels pilars de la reforma. S’han desplegat més de 7.600 portàtils, gairebé 10.000 monitors amb webcam i 160 kits de videoconferència. Els sistemes TIC s’han adaptat al nou model i s’hi han integrat més de 40 aplicacions judicials.

Aquestes millores han de permetre una tramitació més àgil, l’accés online a expedients, la presentació electrònica de documents i la celebració de videoconferències judicials. També s’han activat eines per a l’assistència digital a la ciutadania a través dels ajuntaments.

Segons Espadaler, "la nova llei ens obre un horitzó de justícia més propera, més àgil i més eficient. I també més tecnològica, com correspon al segle XXI".

Adequació d’espais i equipaments

Per fer possible la nova estructura, s’han reformat seus judicials a tot el territori. Les actuacions han inclòs la renovació de senyalètica, la creació de nous espais d’atenció a la ciutadania i la modernització del mobiliari i l’equipament informàtic.

Els casos de Martorell, Vic i Santa Coloma de Farners han estat especialment destacats pel volum d’intervencions. La reforma també ha tingut en compte les necessitats dels jutjats de pau i les oficines de justícia als municipis.

"Aquest esforç ha estat col·lectiu. Vull agrair la feina de tothom: judicatura, fiscalia, administració, sindicats i operadors jurídics", ha remarcat Espadaler.

Formació i difusió del nou model

Segons la degana de Gavà, Mónica Buetas, "aquest nou sistema organitzatiu suposa també un canvi social, perquè obliga a repensar com treballem i com ens relacionem entre operadors jurídics". Ha destacat que l’entrada en funcionament dels TI marca un abans i un després en la manera de concebre la justícia al territori.

El canvi de model s’ha acompanyat d’una estratègia de formació per a tot el personal implicat. S’han impartit cursos i sessions informatives, s’han elaborat materials de suport i s’han celebrat jornades en col·laboració amb col·legis professionals i entitats locals.

També s’ha impulsat l’ús dels MASC (Mitjans Adequats de Solució de Conflictes). El nou requisit de procedibilitat obliga a intentar un MASC abans de presentar demanda. Només durant el primer semestre de 2025, les sol·licituds de mediació han augmentat un 72%.

La reforma s’ha desenvolupat amb una intensa interlocució amb el TSJC, la Fiscalia i altres institucions. Espadaler ha conclòs que "aquest és un millor servei públic de justícia, al servei de la ciutadania i amb capacitat de resposta als reptes d’avui".