Després d’haver redactat durant el 2005 el Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social a Catalunya, i una vegada ha estat informat al Consell Executiu de Govern i a la Comissió Rectora del Pla, el Departament de Benestar i Família ha obert un període, fins a finals d’abril, de diàleg per a la concertació amb el món local, els agents socials (sindicats i empresaris) i el conjunt de departaments de la Generalitat de Catalunya. Fruit d’aquest procés participatiu, es recolliran totes les accions que des dels diferents fòrums s’aportin per a la seva execució durant el període 2006-2009.

En el moment que es troba el Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social a Catalunya, s’han fixat vuit línies estratègiques i els objectius corresponents; les accions i mesures que concreti el procés de participació, hauran de seguir. De fet, aquestes línies estratègiques són la resposta a dues necessitats, la de reorientar i endegar polítiques debilitadores dels factors que generen exclusió i la d’implementar polítiques de prevenció i atenció a les persones i els col·lectius més vulnerables.

L’impuls d’aquest Pla és un exemple més de la nova orientació política del Departament de Benestar i Família, en el sentit que, les causes d’exclusió social són enteses no només per motius de pobresa econòmica, sinó que, es fa un pas més enllà en el treball de garantir la igualtat real d’oportunitats per a tothom, posant èmfasi en el fet que la integració plena en la societat, no passa exclusivament per la millora de l’espai econòmic i laboral de l’individu. Les polítiques d’inclusió i cohesió social han de tenir en compte altres àmbits com ara el de ciutadania i participació i l’espai social i comunitari. La integració social d’una persona passa pel seu reconeixement i acceptació en tots tres àmbits: l’econòmic/laboral, el de ciutadania/participació i el social/comunitari.

Les línies estratègiques que fixa el Pla són:

Lluita contra la pobresa i l’exclusió en l’àmbit econòmic. Foment de l’accés a l’ocupació i lluita contra la precarietat i l’exclusió en l’àmbit laboral. Lluita contra l’exclusió en l’àmbit formatiu i millora de l’accés a un sistema educatiu integrador i de qualitat. Lluita contra l’exclusió en l’àmbit sociosanitari i impuls de polítiques integrals de salut. Lluita contra els desequilibris territorials i millora de la cohesió en l’àmbit rural i urbà. Lluita contra l’exclusió en l’àmbit residencial i impuls de mesures que garanteixin l’accés a l’habitatge digne. Foment de mesures de protecció a les famílies i a les xarxes socials de proximitat i lluita contra l’exclusió en l’àmbit relacional. Foment de l’acció comunitària i participativa i lluita contra l’exclusió en l’àmbit de la ciutadania.

La realitat catalana (annex I)

El Pla neix de l’anàlisi de la realitat de Catalunya i no es pot abstraure de l’impacte dels canvis en l’aparell productiu sobre el mercat laboral, els canvis sociodemogràfics dels darrers anys, l’emergència de noves formes de convivència sociofamiliar o la creixent diversitat ètnica i culturals que dibuixen nous i canviants escenaris socials en els quals les velles desigualtats socials es conjuguen amb l’aparició de nous riscos de vulnerabilitat.

De fet, durant els darrers anys a Catalunya s’ha reduït el nombre de persones en situació d’extrema pobresa. Una dada significativa és la disminució de la demanda de la RMI els anys 2004 i 2005. En canvi, però, s’han incrementat les situacions de risc, de forta vulnerabilitat (diferents estudis ho anomenen pobresa relativa) determinades pels canvis estructurals que s’estan produïnt al nostre país.

Els principals eixos d’aquestes modificacions són:

Precarització del mercat de treball i una forta inestabilitat en l’ocupació (la taxa d’eventualitat a l’Estat espanyol és de més d’un 30% del total de contractes signats cada any). Fragilització de les estructures familiars, que han reduït la seva capacitat protectora, amb especial impacte en les llars unipersonals i les monoparentals. Insuficiència i baixa intensitat protectora del sistema públic de pensions.

Existeixen indicadors que alerten precisament sobre aquests factors de vulnerabilitat. Un dels més coneguts, el coeficient de Gini, mostra com la desigualtat de la renda s’ha incrementat de manera significativa durant la dècada dels 90, passant del 28,8 el 1990, al 30,5 el 1999 i fins el 31,6 l’any 2000.

En l’àmbit laboral, si bé s’està caracteritzant per la progressiva reducció de les taxes d’atur registrat, cal subratllar l’augment de la precarietat de les condicions de treball d’alguns sectors de la població, tant en termes d’estabilitat laboral com de les retribucions laborals. Així, segons dades d’Idescat, l’any 2004, el 59% de la població assalariada menor de 25 anys tenia un contracte temporal. De la mateixa manera, el guany mitjà d’un treballador/a amb contracte temporal és de mitjana un 40% menys que el d’un assalariat indefinit.

En l’àmbit sociodemogràfic s’han registrat igualment canvis notables que cal analitzar. En només 10 anys, gairebé s’ha duplicat el nombre de llars unipersonals, augmentant també el nombre de llars monoparentals. Són aquestes dues tendències que afecten principalment a les dones i als majors de 65 anys. El 80,7% de les llars amb un adult amb infants a càrrec són dones i el 45,3% de les llars unipersonals són persones de més de 65 anys, de les quals el 78% són dones.

Un altre dels grans canvis sociodemogràfics a Catalunya en els darrers anys ha estat l’eclosió del fenomen de la immigració que actualment representa una mica més de l’11% del conjunt de la població empadronada de Catalunya.

Tot plegat, fixa les raons per a un Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social a Catalunya que tingui en compte la naturalesa multidimensional i multifactorial de l’exclusió social. En aquest sentit resulta il·lustrador l’informe d’Un Sol Món, La pobresa a Catalunya. Pobresa monetària i privació a Catalunya a principis del segle XXI. Aquest estudi fixa la taxa de pobresa a Catalunya, per l’any 2000, en un 18,6%, és a dir, 1.181.700 persones. Segons l’informe els col·lectius amb major vulnerabilitat a Catalunya són les llars composades per 6 o més membres, les persones majors de 65 anys, majoritàriament dones, les dones menors de 35 anys que viuen soles, les llars monoparentals formades per adults en edat activa i amb infants a càrrec, les llars encapçalades per persones amb alguna discapacitat o les llars en que hi conviu algun adult depenent o persona amb discapacitats.

Accions en la línia del Pla d’inclusió i cohesió social

S’han formulat i s’han començat a implementar nombrosos plans i actuacions que afecten a diversos àmbits. En l’àmbit de la immigració i de les minories ètniques, cal destacar el Pla de ciutadania i immigració 2005-2008 i l’elaboració i l’impuls del Pla integral del poble gitano.

No menys important és l’impuls de la nova Llei de serveis socials de Catalunya i la Llei de prestacions econòmiques assistencials (que fixa les bases per a garantir per llei ingressos mínims a les persones amb ingressos provinents bàsicament de pensions baixes), totes dues actualment en tràmit parlamentari. L’establiment d’un Índex de Rendes de Suficiència català, pactat amb sindicats i patronals en compliment de l’Acord de Competitivitat i que la futura Llei de prestacions utilitza per primera vegada, és la resposta a Catalunya d’un indicador, per sobre de l’IPREM estatal, per fixar l’accés a serveis i ajuts.

En l’àmbit de les polítiques de suport a les famílies, cal fer esment de l’extensió a les famílies monoparentals de l’ajuda especial a les famílies nombroses, l’increment de les prestacions per a infants menors de tres anys a càrrec i la concessió de nous ajuts per a famílies en situació d’especial vulnerabilitat.

En l’àmbit de les polítiques de gènere, cal remarcar l’elaboració del V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya.

En el terreny de les polítiques de protecció de la infància i l’adolescència, s’ha impulsat el Pla de xoc 2004-2007 per a la protecció de l’infància i l’adolescència, tot incrementant notablement els recursos destinats a aquesta matèria.

En el camp de l’atenció a les persones en situació de reclusió penitenciària, s’ha col·laborat en l’impuls de la Taula Cívica del Sistema Penitenciari Català, en el Programa de formació permanent del personal penitenciari i en l’elaboració del Pla director d’equipaments penitenciaris.

En el camp del desenvolupament educatiu i comunitari, cal destacar el Pla per a la llengua i la cohesió social, el qual planteja el desenvolupament dels plans educatius d’entorn com un instrument per donar una resposta integrada a les necessitats educatives de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves a partir de diverses iniciatives locals. Així mateix, s’han revisat i millorat els punts Òmnia implantats en barris i poblacions amb plans de desenvolupament comunitari. Finalment, cal destacar l’obertura d’una nova convocatòria d’ajust a persones amb dependències que beneficia, fonamentalment, a la gent gran en situació de vulnerabilitat.

Reformulació del PIRMI (annex II)

A més, tal i com fixa el Pla de Govern 2004-2007 i l’Acord Estratègic per a la Internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, en el marc del Pla d’inclusió, els departaments de Benestar i Família i Treball i Indústria treballen per la reformulació del PIRMI amb l’objectiu d’adaptar-lo al nou mapa d’exclusió social. La reformulació de la RMI s’hauria d’orientar cap als grups socials altament vulnerables, d’ingressos molt modestos però que no els permet gaudir d’una prestació social, sota tres idees:

Ampliar l’acció protectora  de la RMI tot assegurant la percepció d’uns ingressos mínims que garanteixin unes condicions de vida dignes mentre es trobin en edat laboralment activa. Prevenir les possibles situacions d’exclusió i descohesió social que esdevindrien si es mantingués la RMI orientada únicament la pobresa severa ( valor RMI bàsica al 2006: 349, 45 euros mes ) Assegurar una oferta formativa adaptada a les distintes necessitats de les persones per garantir-ne el seu desenvolupament social i la seva plena autonomia, incentivant els itineraris personals d’inserció laboral.

Globalment, la RMI ha estat un instrument eficient de lluita contra l’exclusió especialment pel que fa a protecció social, inserció social i/o laboral i capacitat d’adaptació als canvis socials; un recurs de contenció dels processos d’exclusió a l’abast dels serveis socials. L’aplicació de la  RMI ha aconseguit un nivell òptim de protecció del model combinat de garantia d’ingressos mínims i de major intensitat protectora segons les singularitats de cada família.

No obstant això, hi ha nuclis d’exclusió endèmica en els quals no es manifesten avenços i per als quals cal formular noves estratègies d’intervenció específiques. Un exemple, no l’únic: insuficient nivell de protecció de la prestació per a les persones soles que no poden incorporar-se al mercat  laboral.

Del 2002 en endavant s’ha produït un increment de la heterogeneïtat de la població acollida, que fa necessari readaptar o reorientar recursos i estratègies. Per un major impacte de nous factors i canvis socials, s’han detectat insuficiències que poden retallar els efectes positius de l’acció protectora de la prestació com ara recursos intermedis de salut mental, dificultats d’accés a l’habitatge i recursos educatius en l’etapa 0-3 anys. Per aquests motius, ara es planteja l’adequació de la Renda Mínima d’Inserció a aquestes noves necessitats  socials.

Avaluació i seguiment

El Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social a Catalunya té, en una primera fase, una vigència fins l’any 2009. El Pla ha de ser revisat i avaluat periòdicament a través d’instruments d’anàlisi que permetin veure l’impacte social de les polítiques i detectar-ne els desajustaments per poder-los corregir. Així, en clara consonància amb les instàncies europees, s’ha de constituir l’Observatori de l’exclusió social i de les pràctiques per a la inclusió a Catalunya que, amb l’establiment d’indicadors objectius, haurà de marcar un índex sintètic d’exclusió social.

Per a l’impuls del Pla, el Departament de Benestar i Família destina enguany, 1,8 milions d’euros complementaris.