- L’acord s’alinea amb la proposta aprovada pel Govern al juny sobre els pròxims comptes comunitaris, i recull nou demandes clau del posicionament català
- El conseller Duch també ha fet arribar a diverses institucions europees, com la Comissió Europea o el Parlament Europeu, el posicionament concret de Catalunya
Els Quatre Motors per a Europa —la xarxa de cooperació entre els governs de Catalunya, Baden-Württemberg, Llombardia i Alvèrnia-Roine-Alps— han acordat, sota la presidència catalana, una posició conjunta sobre el pròxim pressupost europeu.
Catalunya ha liderat políticament i tècnicament l’elaboració de la Declaració conjunta sobre el marc financer pluriennal 2028–2034 (MFP), titulada «Powering Europe’s Transformation».
L’acord reafirma el compromís de la xarxa amb un pressupost europeu més intel·ligent, just i amb més ancoratge regional, i formula propostes concretes sobre qüestions com la governança i el disseny territorial de les polítiques de la Unió Europea, la política de cohesió, la recerca i la innovació, l'acció climàtica, l'autonomia estratègica, l'educació, la inclusió, l'acció exterior i la cooperació territorial europea.
Aquesta setmana, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, acompanyat dels altres representants de la xarxa, ha traslladat la declaració en reunions amb diverses direccions generals de la Comissió Europea.
En concret, l'han compartida amb Kerstin Jorna, directora general de Mercat Interior, Indústria, Emprenedoria i Pimes (DG GROW) i Nicola De Michelis, responsable de Creixement intel·ligent i Sostenible i Implementació de Programes per a Espanya, Grècia, Xipre, Malta, Portugal i Itàlia (DG REGIO).
Un posicionament conjunt que reflecteix les prioritats de Catalunya
Aquest posicionament dels Quatre Motors per a Europa s’alinea amb el que el Govern de Catalunya ja va aprovar el juny passat i, de fet, inclou nou propostes clau que responen també a les demandes que havia formulat l'executiu català:
- Pressupost ambiciós: la UE ha de disposar d'un pressupost capaç de donar suport a la inversió a llarg termini, la reindustrialització i al mercat únic.
- Governança multinivell i el paper de les regions: el pròxim marc financer pluriennal ha de garantir que les autoritats regionals i locals participin en el disseny, la implementació i el seguiment dels programes de la UE.
- Projectes estratègics i d’impacte: el futur marc financer pluriennal ha de dirigir els recursos cap a projectes que maximitzin el valor afegit europeu, reequilibrin la cohesió territorial i impulsin el desenvolupament territorial, i enforteixin la innovació, la productivitat i la justícia social.
- Conciliar cohesió i competitivitat: La competitivitat i la inclusió han d'avançar juntes. La innovació ha de ser accessible a totes les regions.
- Simplificació administrativa i eficiència: La simplificació administrativa s'ha d'aplicar al llarg de tot el cicle de finançament. És essencial estandarditzar les regulacions europees de sostenibilitat.
- Flexibilitat i adaptabilitat: Els futurs programes de la UE haurien de permetre una implementació flexible per abordar reptes específics i oportunitats a escala regional.
- Condicionalitat regional i nova governança: Els fons europeus formen part dels plans fiscals estructurals nacionals a mitjà termini. És necessària una coordinació estratègica a tots els nivells de govern, d'acord amb les seves esferes de competència.
- Una Europa més igualitària i cohesionada: El pròxim marc financer pluriennal ha de proporcionar i assignar els recursos tècnics, econòmics i humans necessaris per implementar eficaçment els principis d'igualtat de gènere, igualtat d'oportunitats i no-discriminació en tots els àmbits.
- Revisió de les ajudes estatals per a projectes estratègics: És necessari revisar les normes d'ajudes estatals per permetre projectes estratègics amb un alt potencial transformador, especialment aquells que impulsin el Pacte Verd Europeu, la transició digital i millorin la competitivitat global de la indústria europea.
Incidència coordinada a Europa
Precisament, amb l’objectiu d'incidir en el debat sobre el futur marc financer pluriennal, avui el departament d’Unió Europea i Acció Exterior i la delegació del Govern davant la Unió Europea han fet arribar el posicionament del Govern a diverses autoritats europees.
En concret, l’ha traslladat als comissaris Piotr Serafin, Raffaele Fitto, Teresa Ribera, Stéphane Séjourné, Dubravka Šuica i Christophe Hansen; a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola; a la presidenta del Comitè de les Regions, Kata Tüttő, i a ambaixadors i representants permanents davant la Unió Europea, entre altres.
En l’àmbit europeu, també l’han compartit amb xarxes com els Quatre Motors per a Europa i la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes (CRPM).
A l’Estat espanyol, l’enviament s’ha adreçat a diversos ministeris, com el Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació o el Ministeri d’Economia, i també amb altres comunitats autònomes, com el País Basc.
Finalment, a Catalunya s’ha traslladat a la Mesa de la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior del Parlament de Catalunya.
Aquesta mateixa setmana, el conseller Duch també ha participat en una reunió amb el vicepresident de la Comissió Europea, Raffaele Fitto, durant la qual més de 130 regions europees també li van traslladar demandes sobre la descentralització efectiva dels fons de cohesió.
