El projecte constructiu que avui surt a licitació per un període de 52 dies, defineix el traçat en planta i alçat del perllongament de l’L5 entre Horta–Vall d’Hebron, un tram d’aproximadament de 2,5 quilòmetres. Parteix del projecte constructiu inicial que preveu la construcció de dues estacions noves, Carmel i Taxonera, així com la remodelació i ampliació de l’estació existent de Vall d’Hebron, l’adaptació de l’estació d’Horta a persones amb mobilitat reduïda i la construcció de dues cues de maniobres.

El projecte té en compte també les modificacions ja definides en el projecte en construcció i els trams d’obra executats. A partir d’aquí, el nou document planteja algunes modificacions entre les quals destaquen una nova ubicació per a la cua de maniobres i el reforç del mètode constructiu i les condicions de seguretat de l’obra.

Nova cua de maniobres

El traçat arrenca a l’inici de l’entrada a l’estació d’Horta. A aquesta zona el traçat es recolza sobre l’estació d’Horta i la cua de maniobres, actualment en funcionament. A continuació se situa l’estació del Carmel, que queda ubicada coincidint amb la caverna que ja està parcialment excavada. El traçat coincideix també amb la següent estació de Taxonera-Coll i enllaça amb una corba circular que dóna pas a una altra recta on es disposa un desviament diagonal per projectar la nova cua de maniobres davant les cotxeres de metro de Sant Genís.

Aquesta nova cua tindrà capacitat per a 10 trens distribuïts en 5 vies paral·leles i serà executada a cel obert, ja que es projecta sota el carrer que voreja les cotxeres de metro de Sant Genís, on no hi ha edificacions. Al darrere de l’estació de Vall d’Hebron es manté la segona cua de maniobres amb tres vies i una capacitat per a 3 trens.

Geologia i geotècnia

El projecte constructiu incorpora també els resultats dels treballs de geotècnia encarregats per a la correcta definició i interpretació tant del medi geològic com de l’hidrològic. Així, s’han revisat els treballs ja executats a l’entorn de les obres de perllongament, s’ha actualitzat la cartografia geològica i s’inclouen 16 nous sondeigs de reconeixement que s’uneixen als 39 realitzats anteriorment.

En aquesta campanya d’investigació geotècnica s’ha ampliat el nombre de prospeccions geofísiques que han servit per millorar la caracterització geotècnica del terreny al llarg de la traça i s’han realitzat diversos assaigs in situ amb la finalitat de completar la informació anterior sobre els paràmetres geotècnics del terreny objecte d’estudi (permeabilitat, resistència, etc...). L’objectiu d’aquesta nova campanya geotècnica ha estat completar el coneixement geològic dels trams pendents d’executar i caracteritzar la geologia i geotècnia del nou emplaçament per la cua de maniobres.

Per altra banda, també s’ha revisat tota la informació hidrogeològica anterior i s’ha completat mitjançant la recopilació de dades sobre la cartografia i perfils geològics regionals i de detalls, de documentació geològica disponible i s’ha fet un inventari, juntament amb la presa de dades, sobre mines i pous existents en la zona d’estudi.

Procediment constructiu

L’elecció del mètode constructiu del túnel està condicionat en primer lloc per les característiques del terreny i, en segon lloc, per la secció del túnel. En aquest cas, les característiques resistents del terreny són molt diverses, així com les seccions tipus definides.

El projecte constructiu estableix que la construcció de tot el túnel es farà mitjançant el mètode d’avanç i destrossa amb un sistema de reforç sistemàtic. Així, en les obres d’avanç del túnel s’aplicaran mesures com la reducció de la longitud dels passos d’avanç i la col·locació de forma sistemàtica d’encavallades a tot el túnel independentment de les característiques geològiques del terreny que travessi.

El projecte preveu reforçar el sosteniment del túnel:

Col·locant encavallades a totes les seccions tipus.

Incrementant la densitat dels bulons.

Incrementant el gruix total del formigó projectat.

Auscultació i control

El projecte constructiu inclou la definició d’un Pla d’auscultació en el qual es defineixen els equips de mesura, les pautes de lectura, l’evolució dels assentaments i els controls de convergència del túnel per controlar que l’execució de les obres s’ajusti al projecte pel que fa als moviments màxims previstos.

 Durant la construcció de les obres de perllongament de la Línia 5 es controlaran els possibles assentaments dels edificis i del terreny, tant en superfície com en profunditat i les possibles oscil·lacions del nivell freàtic. En els trams de túnel s’instal·laran també els sensors necessaris per al control de les convergències, les pressions exercides pel terreny sobre el sosteniment (cèl·lules de pressió) i els esforços de treball del sosteniment (extensímetres).

Inspeccions prèvies d’edificis

D’altra banda, abans de l’inici de les obres de perllongament de la línia 5 del metro, es realitzarà una campanya d’inspeccions prèvies als edificis, locals comercials i aparcaments dins de la zona d’estudi. L’objectiu de les inspeccions prèvies és documentar l’estat actual de conservació de les construccions per a utilitzar-la de referència abans, durant i després de les obres, i garantir als propietaris dels edificis un document fidel de l’estat de les construccions davant de qualsevol afecció durant la seva vida útil.