- Fomentar el transport públic, amb l’arribada del tramvia als límits de Sant Feliu i Sant Adrià, l’inici d’obres del perllongament d’FGC a Sabadell i la continuació a Terrassa, la posada en marxa d’una nova tuneladora a l’L9 (Fira), la represa d’obres del perllongament de l’L5 i la continuació del perllongament de l’L2 i l’L3.

- Executar el pla d’autovies i millorar la xarxa viària, amb la posada en servei d’alguns trams de l’eix del Llobregat entre Navàs i Berga, la continuació del desdoblament de Palamós a Palafrugell i l’inici de les obres de l’eix Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro i Reus- Alcover. Tot plegat suposa un impuls decidit de 100 km nous d’autovies que comportaran una inversió de 845 MEUR. A més, es faran altres obres de condicionament a 500 km de carreteres per valor d’uns 640 MEUR.

- Avançar en el planejament del territori, amb el desenvolupament de 7 plans territorials i 19 plans directors urbanístics que el DPTOP ha posat en marxa en 24 mesos. Així, es preveu aprovar definitivament el Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran i el de l’Empordà i aprovar inicialment el de les Comarques centrals, el de Ponent, el de l’Alt Penedès i el de la Garrotxa. Així mateix, s’aprovaran plans directors urbanístics com el de la Vall d’en Bas i la Vall del Ges, el de la Conca d’Òdena, el del Pla del Bages o el de la Val d’Aran, el Pallars Sobirà i la Cerdanya.

- Fomentar l’habitatge assequible i la rehabilitació de barris, amb l’aprovació del reglament de la Llei d’urbanisme i la tercera convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, de manera que més de 40 barris de tot Catalunya comptaran ja amb ajuts per a la seva rehabilitació.

- Potenciar les oportunitats de ports i aeroports, amb l’aprovació del nou Pla de ports i el Pla d’infraestructures aeronàutiques i la tramitació del Pla director de l’aeroport d’Alguaire.

- Impulsar l’activitat de riquesa intervenint en àrees logístiques i realitzant inversions estratègiques de política industrial.

MOBILITAT

Aposta pel ferrocarril

El 2006 serà un any de gran importància pel foment del transport per ferrocarril. El Govern donarà un fort impuls estratègic a un nou model ferroviari amb l’aprovació de la Llei ferroviària i el desenvolupament dels estudis de l’eix Transversal Ferroviari i la línia Orbital. Així mateix, es posarà en marxa el nou servei del tren de la Pobla i es duran a terme més obres que mai de metro i FGC.

S’aprova la Llei ferroviària

Es preveu que el Parlament de Catalunya pugui aprovar els propers mesos la Llei ferroviària de Catalunya, una mesura legislativa pionera que ha de definir, regular i promoure el sector ferroviari al nostre país. Aquest projecte és la primera iniciativa legislativa global en matèria ferroviària que fa el Govern català. El nou projecte adapta la normativa catalana a les directrius europees i estatals, incorpora la liberalització del mercat ferroviari a Catalunya i afirma la Generalitat com a autoritat ferroviària.

Renovar la línia Lleida – la Pobla de Segur

Es posarà en servei la línia entre Balaguer i la Pobla un cop finalitzats els treballs de millora que s’estan fent en aquest tram. Pel que fa al global de la línia, de Lleida a la Pobla, durant aquest any continuaran també altres treballs de millora, com la rehabilitació de ponts, talussos, la millora d’estacions i estructures, que no comportaran una afectació en el servei. Un cop finalitzat tot aquest conjunt d’obres, circularan 7 trens diaris per sentit i milloraran de manera notable la seguretat i la velocitat comercial ja que es reduirà el temps de viatge de les 2 hores actuals a 1 hora i 40 minuts.

L’eix Transversal Ferroviari i la línia Orbital avancen

Es desenvoluparan els projectes i plans directors urbanístics que han de permetre fer la reserva de sòl necessària per dur a terme aquests dos ambiciosos projectes. L’eix Transversal Ferroviari i la línia Orbital impulsaran el transport per ferrocarril de passatgers i mercaderies a Catalunya i trencaran la seva radialitat comunicativa.

Més obres en marxa de metro i ferrocarrils que mai

Durant el 2006 es portaran a terme tot un seguit d’obres de construcció de noves línies de metro, perllongament de les existents o desdoblament de vies de ferrocarril, així com de millora d’estacions i de la qualitat del servei. Aquestes obres, signifiquen l’esforç més important que s’ha fet mai en el desenvolupament de la xarxa metropolitana de metro i ferrocarrils i que en pocs anys aproparan els transport públic a milers de ciutadans. Entre aquestes obres destaquen:

* El metro més a prop

- Línia 1: s’iniciaran les obres dels tallers i cua de maniobres de l’L1 a l’Hospital de Bellvitge i la remodelació de l’estació de Mercat Nou.- Línia 2: s’han iniciat, a principis d’any, els treballs per al perllongament de l’L2 del Metro entre Pep Ventura i Badalona Centre. Així mateix, aquest any s’iniciarà el projecte constructiu del perllongament de l’L2 de Metro de Sant Antoni a Parc Logístic.- Línia 3: es continuaran desenvolupant les obres de perllongament de l’L3 (Tram Canyelles-Trinitat Nova) i s’iniciaran les obres del nou vestíbul de l’estació de Vallcarca.-Línia 4 : s’iniciaran les obres de renovació de via entre Bogatell i Selva de Mar i les obres dels segons vestíbuls de les estacions de Llacuna, Bogatell, Selva de Mar i Poble Nou.- Línia 5 es reprendrà l’execució de les obres de perllongament de l’L5 (Tram Horta - Vall d’Hebron) i s’iniciaran les obres de la nova estació entre Collblanc i Pubilla Cases, així com les del nou vestíbul de Can Vidalet.- Línia 9: una nova tuneladora es posarà en marxa per començar a executar el túnel entre Fira i Parc Logístic. Es continuaran les tasques del túnel entre Gorg i Sagrera i el tram a cel obert de la Zona Franca. Pel que fa a estacions s’han iniciat o s’iniciaran en breu 23 de les 46 estacions de l’L9.

* Els nous metros comarcals d’FGC

- Línia Llobregat-AnoiaEs continuaran els treballs per a la implantació dels metros comarcals i la millora del Metro del Baix Llobregat. En aquest sentit, es posarà en servei el parc de 13 nous trens i el desdoblament de la via entre El Palau i Martorell. Així mateix, prosseguiran els treballs de desdoblament de la via entre Martorell-Enllaç i Olesa de Montserrat, de soterrament i desdoblament de la via a Pallejà i s’iniciaran les obres de construcció de nous apartadors a les estacions de Capellades i Vilanova del Camí. A més, es preveu posar en servei les noves estacions d’Amadeu Torner i Martorell central.D’altra banda, es preveu condicionar les infraestructures necessàries i s’avançarà en l’adquisició del parc mòbil per, més endavant, fer possible el transport de cotxes entre la factoria Seat de Martorell i el Port de Barcelona.

- Línia Barcelona-VallèsEn la millora i extensió del Metro del Vallès s’iniciaran les obres del perllongament de Sabadell i es continuaran les obres de perllongament de la línia a Terrassa fins a Can Roca. D’altra banda, continuaran les obres d’ampliació del vestíbul de l’estació de Provença i s’iniciaran les de perllongament de les andanes de l’estació de Sant Gervasi.

- Línia Ribes de Freser - Núria, s’iniciaran les obres del nou túnel del Roc del Dui que evitarà un tram amb problemes per esllavissades de roques.

* Nous intercanviadors

El DPTOP continuarà desenvolupant les obres de diversos intercanviadors que connecten diferents modes ferroviaris. Així prosseguirà l’execució de l’intercanviador de Sagrera-Meridiana (L1-L5-L9-L4) i del de Martorell (Renfe-FGC). Així mateix, s’iniciaran les obres de l’intercanviador de Diagonal entre l’estació de Provença d’FGC i les estacions de Diagonal de l’L3 i l’L5 de Metro.

* El tramvia creix

El Trambaix arriba des del mes de gener a Sant Just Desvern i es preveu que aquest mateix any pugui posar-se en marxa una nova parada per arribar als límits del terme municipal de Sant Feliu (Torreblanca). Pel que fa al Trambesòs es preveu posar en servei el nou tram que anirà de Glòries als límits de Sant Adrià, passant pel semi-soterrament de la Gran via-nord.

* El nou projecte ferroviari del delta del Llobregat

El DPTOP ha impulsat un nou projecte de xarxa ferroviària per al Baix Llobregat. El projecte, acordat amb els alcaldes, preveu potenciar i perllongar diferents línies ferroviàries per tal de multiplicar l’actual servei de metro a la comarca. Així, aquest any s’impulsaran els estudis informatius per tal de perllongar l’L3 de metro des de Zona Universitària fins a Sant Feliu de Llobregat, crear el metro del delta del Llobregat des de Cornellà fins a Castelldefels, integrat a Rodalies, i perllongar la línia d’FGC de Reina Elisenda a Hospital de Sant Joan de Déu.

Potenciar els aeroports

El DPTOP es fixarà especialment el 2006 en potenciar al màxim les oportunitats dels aeroports de Catalunya. El Govern apostarà per captar nous vols intercontinentals a l’aeroport de Barcelona i impulsar el creixement dels aeroports de Reus i Girona. Igualment, aquest any serà d’especial importància per el nou aeroport d’Alguaire, ja que podria finalitzar la seva tramitació i iniciar la licitació d’obres.

Nou Pla d’infraestructures aeronàutiques: s’aprovarà aquest Pla que substituirà el Pla d’aeroports i el Pla d’heliports vigents per tal d’adequar el pla actual a les necessitats presents i futures.

Aeroport de Barcelona: s’ampliarà l’activitat del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona. L’objectiu del Comitè per al 2006 serà consolidar i ampliar la xarxa de llarga distància amb Amèrica i Àsia iniciada el 2005, mitjançant accions de promoció a Amèrica Llatina (Buenos Aires), Golf Pèrsic, Xina (Shanghai) i Japó.

Aeroport de Girona: es consolidarà, s’ampliarà i diversificarà la xarxa de vols a Girona.

Aeroport de Reus: es consolidarà i s’ampliarà la xarxa de vols a Reus mitjançant el desenvolupament de nous instruments de promoció amb participació de la Generalitat i el territori.

Aeroport de Lleida-Alguaire: Es desenvoluparan els tràmits per fer possible la licitació de les obres de la pista aquest mateix any.

També destaca l’impuls d’altres aeroports com l’aeròdrom de la Cerdanya del qual es constituirà el consorci i es realitzarà el concurs per a la seva gestió, es tramitarà el Pla director de l’aeròdrom d’Igualada – Òdena i es negociaran les competències per a la transferència de l’aeroport de Sabadell.

Ports

A la costa de Catalunya hi ha actualment 47 ports, 2 d’interès general (Barcelona i Tarragona) i 45 de competència exclusiva de la Generalitat. D’aquests, dos són industrials, un és pesquer, 23 esportius, 19 mixtes i 3 són mixtes però preferentment comercials. El DPTOP treballa per millorar-ne la qualitat i maximitzar els recursos i les oportunitats dels ports existents impulsant treballs d’optimització dels espais d’aigua abrigada per tal de crear uns 5.000 amarratges nous, sense generar nous impactes. En aquest sentit el 2006 es treballarà tant en la planificació com amb l’execució d’obres.

El nou Pla de ports de Catalunya

S’aprovarà aquest Pla sectorial com a instrument d’ordenació del litoral català i amb l’objectiu de l’establiment dels criteris per a la utilització portuària adequada i racional de la costa catalana i l’atenció preferent envers la conservació del litoral i la gestió correcta del medi ambient.

Millorar els ports existents

Es tirarà endavant l’ampliació de Port Ginesta (Castelldefels), ja s’han iniciat les obres de la nova concessió del port de Roda de Barà, es rehabilitarà del port de Sant Jordi d’Alfama, es finalitzarà la rehabilitació del port de Premià de Mar, s’ordenaran les marines interiors i es regularan els canals de Santa Margarida i s’impulsarà el nou projecte del Port de Comarruga.

Pel què fa al Pla d’inversions de Ports de la Generalitat, es preveu iniciar el reforç del dic del port de Llançà, s’iniciarà l’ampliació del moll del port de l’Estartit i s’iniciarà l’ampliació del moll del port de Cambrils i la construcció del segon tram del seu passeig marítim. Igualment, es preveu iniciar la construcció del nova dàrsena esportiva a Sant Carles de la Ràpita i es continuarà tramitant la nova dàrsena esportiva del port de Vilanova.

Ports sostenibles

Per tal de fer els ports més sostenibles mediambientalment es portaran a terme diverses mesures:

- Es finalitzaran les obres de construcció de les instal•lacions de recollida i tractament d’aigües grises i de separació d’hidrocarburs a tots els ports catalans, situant-los al capdavant de la gestió ambiental dels ports.- Es portarà a terme la regeneració de platges adjacents dels ports de Balís, Mataró, Premià, el Masnou, Torredembarra i Comarruga, Arenys, Tècnica Foix, Vilanova i Ginesta, i es preveu que s’adhereixen nous ports al Conveni pel qual aquesta operació es finança al 50% entre la Generalitat i els gestors privats.

Una nova mobilitat

Cap a la integració tarifària

En els dos darrers anys el DPTOP ha engegat la creació dels Consorcis de transport públic de l’àrea de Lleida, Camp Tarragona i Girona. En aquest sentit, a partir d’aquest any es posa en servei la millora del transport públic a l’àrea de Lleida que s’ha incrementat en un 56% i es prepara per la integració tarifària que podria començar a aplicar-se el 2007. A Tarragona, es posen en servei 12.000 noves expedicions d’autobusos interurbans i igualment es treballa per iniciar l’aplicació de la integració tarifària el 2007. Pel que fa a Girona, es preveu la constitució del Consorci de transport aquest mateix any.

Amb bus als polígons: el 2006 es continuarà impulsant polítiques de millora de comunicació de polígons amb transport públic. Durant el 2005 s’ha elaborat un pla per a l’execució d’unes 30 actuacions amb incidència en més de 60 municipis i 118 polígons industrials involucrats. Les línies d’actuació per impulsar la mobilitat als polígons són bàsicament l’establiment de línies d’autobús des dels nuclis urbans fins els polígons i la redacció i execució d’un Pla de mobilitat integral en aquells polígons en què es consideri necessari. D’aquesta manera es doblaran les iniciatives que preveia el Pacte per a la Competitivitat.

Directrius nacionals de mobilitat: aquest any es preveu aprovar el Decret de les directrius de mobilitat que són un Pla estratègic orientador dels plans sectorials de mobilitat que han de redactar les autoritats del transport i ajuntaments.

Legislació i planificació

Pla d’infraestructures del transport

Durant aquest any es tramitarà i s’aprovarà el PITC que preveu 800 km de noves línies d’alta velocitat, 300 km de noves línies ferroviàries convencionals i 1.500 km d’autovies. Durant el tràmit d’informació pública i institucional el Pla rebrà informes dels ajuntaments catalans, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives. També serà sotmès a l’avaluació estratègica ambiental. Una vegada efectuades les adaptacions adients serà aprovat pel Govern, que n’informarà al Parlament.

Avantprojecte de Llei de l’obra pública

Es preveu durant aquest any tramitar i aprovar aquesta nova Llei. L’avantprojecte de Llei de l’obra pública té com a objectiu establir els requisits i el procediment que s’han de complir per projectar i executar obres públiques, amb especial consideració de la intervenció de les administracions públiques i de les entitats vinculades. Aquests requisits i procediments són complementaris a aquells que estableix la normativa sobre contractació administrativa, la normativa sectorial específica que pugui existir i la resta de normativa que sigui d’aplicació.

Revisió del PDI

Es revisarà el Pla director d’infraestructures 2001-2010 per tal d’actualitzar-lo amb les noves prioritats de desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària en l’àmbit de l’ATM.

Pla de mobilitat de la Regió Metropolitana

Es redacta el Pla director de mobilitat sostenible a l’àmbit de l’ATM que definirà les infraestructures i serveis per cobrir les necessitats presents i futures de la Regió metropolitana. Es preveu que surti a informació pública abans de finals d’any.

EMQ 2006: es realitzarà l’Enquesta de mobilitat quotidiana que suplirà la manca de dades sobre mobilitat i permetrà una planificació més acurada de la mobilitat.

Quadre actuacions Mobilitat

XARXA VIÀRIA

El Pla d’autovies en execució

Pel que fa a la xarxa viària l’any 2006 estarà marcat per la posada en servei d’alguns trams de l’eix del Llobregat entre Navàs i Berga, per la continuació del desdoblament de Palamós a Palafrugell i per l’inici de les obres de tres eixos viaris previstos en el Pla d’autovies; el de Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro i Reus- Alcover. Així mateix, es preveu licitar l’eix Diagonal, de Manresa a Igualada. Tot plegat suposarà un impuls decidit en l’execució de 100 km nous d’autovies que comportaran una inversió de 845 MEUR. Igualment, durant aquest any es tramitarà el desdoblament de l’eix Transversal.

Millora de 212 km de la xarxa viària

Igualment, aquest any es desenvoluparan moltes obres de millora de la xarxa viària catalana que suposarà iniciar obres de condicionament o construcció de noves carreteres en 131 km de la xarxa, amb una inversió de 275 MEUR. També es posaran en servei 66 km de carreteres millorades, que han suposat una inversió de 121 MEUR. A més, es continuaran d’altres obres de noves carreteres amb una longitud de 15 km i un cost de 187 MEUR. Entre aquestes actuacions destaquen:

- Principals obres que es preveu iniciar, 131 km, 275 MEUR: com la millora de la C-17 i el soterrament a Montcada i Reixac, el soterrament de la ronda Nord de Granollers, el condicionament de la carretera d’Horta de Sant Joan a la intersecció amb la C-12 (Xerta), de la C-12, entre Àger i la Passarel•la, l’execució de la variant d’Esterri i València d’Aneu, el condicionament de la C-14, entre Ciutadilla i Tàrrega. El desdoblament de la carretera de Castelló d’Empúries a Empuriabrava, el condicionament de la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners, la travessera de Segur de Calafell i el condicionament de la carretera de les Borges del Camp a Alforja.

- Principals obres que es posaran en servei, 66 km, 121 MEUR: com la segona fase de la ronda Nord de Granollers, la nova carretera de l’eix Transversal a Olost, les variants de Sant Esteve d’en Bas i de Besalú, el desdoblament de la C-260, entre Vila-sacra i Castelló d’Empúries, la segona fase del condicionament de Solivella a Belltall, el reforç i millora de la carretera L-303 fins a Agramunt.

Renovació del paviment en 276 km

Pel que fa a les tasques de conservació i millora de les carreteres catalanes cal remarcar la renovació del paviment de 276 km, amb una dotació prevista pel 2006 de 64,4 MEUR. D’altra banda, es destinaran a més 38,8 MEUR en altres tasques de conservació de la xarxa viària.

La seguretat com a prioritat

A banda d’aquestes millores generals a la xarxa, el DPTOP realitzarà aquest any un seguit d’actuacions directament destinades a la millora de la seguretat viària com la millora de revolts, construcció de rotondes, enllaços a diferent nivell, estabilització de talussos, instal•lació de tanques de seguretat o millores en la senyalització de trànsit.

A més, s’impulsarà un nou anàlisi de l’accidentalitat de la xarxa per determinar els punts de concentració d’accidents, d’acord amb l’accidentalitat 2000/2005, i es proposarà les actuacions per corregir aquests punts.

Així mateix, es tiraran endavant les primeres auditories de seguretat viària.

Millora de la senyalització

El departament de Política Territorial i Obres Públiques va engegar a l’inici de legislatura un pla de xoc per millorar la senyalització d’orientació de les carreteres. L’objectiu és informar els conductors de manera més completa i entenedora sobre les diverses destinacions de la via on transiten. El conjunt del Pla de renovació de la senyalització té un cost superior als 44 MEUR i preveu millorar la senyalització d’unes 2.982 cruïlles amb la instal•lació d’uns 29.000 nous plafons.

En l’execució d’aquest Pla, durant el 2006, i un cop completada la primera fase de nova senyalització de Girona, es finalitzarà la primera fase de millora de senyalització viària de Lleida i Tarragona, així com la implantació de la nova senyalització viària a l’àmbit metropolità de Barcelona. Igualment, s’iniciarà l’execució de la nova senyalització viària a la resta de Catalunya.

Quadre prioritats Xarxa viària

PLANEJAMENT TERRITORIAL I URBANISME

7 plans territorials i 19 plans directors urbanístics en marxa

Els primers plans apunt

El DPTOP ha engegat aquesta legislatura un dels impulsos més importants donats mai a la planificació territorial de Catalunya. En 48 mesos ha posat en marxa l’execució de 6 plans territorials d’arreu del país, previstos des de 1983 i encara no redactats, així com la revisió del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, l’únic vigent fins ara. Així mateix, s’ha emprès la redacció de 19 plans directors urbanístics. En el seu desenvolupament s’ha donat prioritat a aquells que comprenen zones sensibles, on les tensions d’ocupació de sòl són especialment intenses. L’objectiu d’aquests plans és establir el sistema d’espais oberts, ordenar el creixement urbà i determinar l’encaix de les principals infraestructures que afectin a aquestes comarques.

L’any 2006, després de desenvolupar els estudis necessaris i haver debatut i col•laborat amb els territoris concernits, ja es començaran a culminar bona part d’aquests plans. Així, per aquest any, es preveu que es puguin aprovar definitivament els plans territorials de l’Alt Pirineu i l’Aran i de l’Empordà i que s’aprovin inicialment els plans territorials de les Comarques Centrals, de Ponent, de l’Alt Penedès i la Garrotxa.

Igualment, també es realitza un avanç molt significatiu en l’elaboració dels plans directors urbanístics dels quals ja han estat aprovats els Plans del Sistema Costaner (I i II) i el Pla de Gallecs. Per al 2006 es preveu l’aprovació definitiva del PDU de la Vall d’en Bas i del Ges, de la Conca d’Òdena, del Pla de Bages, de la Plana de Vic i els de la Val d’Aran, la Cerdanya i el Pallars Sobirà.

Pla director d’estacions de muntanya

Es preveu poder presentar properament el projecte definitiu d’aquest Pla i que el govern el pugui aprovar aquesta mateix any. El Pla director de les estacions de muntanya té com a finalitat aconseguir unes estacions de muntanya viables econòmicament, amb una adequada implantació en el territori i amb possibilitat d’oferir serveis de lleure més enllà de la temporada d’esquí. En especial, el Pla vol evitar la dependència entre el funcionament de les estacions d’esquí i el desenvolupament immobiliari, i propiciar uns dominis de les estacions suficients i amb una oferta de lleure amplia, que els permeti ésser motors econòmics de les valls pirinenques on s’ubiquin.

El Pla director de les estacions de muntanya s’elabora mitjançant una comissió interdepartamental i es preveu que estigui enllestit dins del primer semestre de 2006.

Foment de l’habitatge assequible i rehabilitació de barris

Desplegament del Decret del text refós de la Llei d’urbanisme

Es preveu aprovar el seu Decret durant el primer semestre d’aquest any. El Reglament de la Llei d’urbanisme té com objectiu el desenvolupament íntegre d’aquesta, actualment continguda en el Decret legislatiu 1/2005, que abasta els aspectes relatius a l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl, del subsòl i del vol, la seva urbanització i edificació, la regulació de l’ús, de la conservació i de la rehabilitació de les obres, els edificis i les instal•lacions.

Nova convocatòria de la Llei de barris

El Parlament de Catalunya va aprovar el maig del 2004, per unanimitat, la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. La Llei regula la rehabilitació integral de diversos barris de tot Catalunya per evitar-ne la degradació. En aquest sentit, en les dues convocatòries d’ajuts resoltes fins ara s’han concedit subvencions a 30 barris, que han generat una inversió de 400 MEUR del total de 600 MEUR planejats.

La setmana passada s’obria una tercera convocatòria d’ajuts per import de 99 milions d’euros, el que suposa que es podran iniciar enguany programes per valor de 199 MEUR. La resolució de la qual està prevista pel segon trimestre de l’any. D’aquesta manera, s’hauran incorporat al programa més de 40 barris d’arreu de Catalunya.

Nou sòl residencial

Durant el 2006 l’Institut Català del Sòl desplegarà substancialment el Programa de sòl 2005-2008 aprovat l’any passat. Aquest Pla suposarà una inversió global de 2.600 MEUR en la creació de 6.000 hectàrees de sòl residencial i industrial. Pel que fa al sòl residencial es preveu la promoció de 113 sectors amb capacitat per a 122.000 habitatges dels quals 58.500 seran de protecció oficial. La inversió en la promoció de sòl residencial per a l’any 2006 serà d’uns 69 MEUR.

Destaquen el desenvolupament del sectors de les Argiles a Constantí, l’Avinguda Costa Brava de Figueres, la Fàbrica Nova de Sallent, el Camí de la Porrassa a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant o el Graell a Vic. A més, cal fer menció de l’inici de les obres de la vialitat del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès i la constitució dels consorcis urbanístics per promoure el nou sector industrial plurimunicipal de les Terres de l’Ebre (Camposines a la Fatarella), el Parc Aeroespacial a Viladecans i el nou sector residencial la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.

Rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments

La previsió d’inversió per al 2006, lligada als protocols de col•laboració de l’1% cultural i al programa “Reviure velles ciutats”, comportarà la intervenció de l’Institut Català del Sòl en gairebé 70 municipis arreu de Catalunya, amb una despesa de 12 milions d’euros.

Entre aquestes actuacions destaquen, cal assenyalar la 2a fase de la rehabilitació del castell Comtes de Prades de Falset, la 3a fase del monestir de Sant Llorenç de Morunys, la intervenció en el nucli antic de Sant Feliu de Guíxols i l’ordenació del conjunt històric de la Pobla de Segur.

Protecció del paisatge

Actuacions exemplars

El juny del 2005 s’aprovava la Llei del paisatge que enguany serà desplegada, amb l’aprovació del seu Reglament, la convocatòria d’ajuts per a intervencions paisatgístiques i la presentació dels primers catàlegs territorials. Paral•lelament, el DPTOP portarà a terme al llarg del 2006 diverses actuacions exemplars a diferents punts de Catalunya. Aquestes actuacions es duran a terme en accessos de nuclis urbans, entorn de carreteres i en polígons industrials. Amb aquestes actuacions es vol actuar en l’entorn d’infraestructures, trames urbanes i industrials per tal d’integrar-les al paisatge i minimitzant el seu impacte. Les experiències pilot tenen com a finalitat promoure l’execució de projectes amb una voluntat exemplar i amb la intenció de desenvolupar unes estratègies generalitzables.

Recuperació del camins de ronda

El DPTOP ha posat en marxa un programa d’actuació en camins de ronda fins al 2007. Amb una inversió estimada de 4,8 MEUR, aquest conjunt d’actuacions permetrà l’execució de 15 trams, amb una longitud total de 17.913 metres. En el marc d’aquest programa, i amb caràcter complementari, s’actuarà també en passeigs marítims.

Les actuacions a destacar durant el 2006 són la 1a fase del passeig fluvial a Deltebre, el camí Tamariu-Cala Pedrosa i Cala Pedrosa-Far Sant Sebastià a Palafrugell, el camí de ronda entre la platja de Fenals i la de Lloret, al terme municipal de Lloret, l’arranjament del camí de ronda de Palamós (fase 2) i el camí de Ronda de Sa Riera a Cap Sa Sal a Begur.

Ajuts per a la gestió del sòl costaner

Aquest any es realitzarà ja la tercera convocatòria de subvencions per a actuacions en el sòl no urbanitzable regulat pel Pla director urbanístic del sistema costaner. Els ajuntaments i ens locals que vulguin realitzar actuacions de caire paisatgístic en sòl no urbanitzable costaner, podran optar a aquests ajuts que permetran una inversió total d’uns 3 MEUR en actuacions de millora dels espais costaners, comptant-hi les aportacions dels ajuntaments beneficiaris.

Aquesta línia de subvencions servirà per finançar actuacions com la construcció i manteniment de camins de ronda, la construcció i manteniment d’accessos públics per a vianants i mitjans no motoritzats a la zona de domini públic marítim terrestre, l’adquisició de sòl destinada a incrementar el patrimoni públic de sòl, la reconstrucció de terrasses i marges, la millora de la coberta vegetal i actuacions per a la prevenció d’incendis o l’enderroc d’instal•lacions o edificacions obsoletes o il•legals. Amb les dues convocatòries anteriors ja s’han engegat més de 20 actuacions de millora per un valor d’uns 5 MEUR.

Quadre prioritats Planejament territorial i urbanisme

LOGÍSTICA I SÒL INDUSTRIAL

El DPTOP porta a terme diverses polítiques per incidir en l’activació econòmica i treballar per la cohesió i l’equilibri territorial de Catalunya. En aquest sentit, en el marc del Programa de sòl 2005-2008, el Govern continuarà amb les adquisicions de terrenys tant per a la promoció d’habitatge públic com de sòl industrial i impulsarà un seguit de centres logístics, intermodals que esdevenen clau per a la competitivitat del país.

Nova estratègia logística

S’ha presentat el Pla estratègic de CIMALSA 2005-2008, que aporta grans innovacions en objectius, sistemes de gestió, explotació i concepció de centres logístics, així com un fort increment en l’esforç inversor que arribarà als 118,5 MEUR. A més, constituirà un patrimoni propi de sòl de 200.000 m2, i crea els LOGIS un nou concepte de parc d’activitats industrials i logístiques amb serveis complementaris que integraran activitats de valor afegit vinculades amb la logística.

Per a l’any 2006 es preveu una inversió propera als 29 MEUR que servirà, entre d’altres actuacions, per continuar amb el desenvolupament del CIM la Selva, la finalització de les obres de la primera fase d’urbanització del CIM el Camp, la instal•lació de nous serveis al LOGIS Empordà i la construcció d’una nau al LOGIS Bages. A més, es redactarà el planejament i es reprendrà l’adquisició de sòl per al futur LOGIS Penedès.

Promoció de sòl industrial

Com s’ha vist el Programa de sòl 2005-2008 que desenvolupa l’Institut Català del Sòl, preveu també un especial esforç en l’activació de sòl industrial amb la previsió d’urbanització de 3.600 hectàrees distribuïdes en 85 nous sectors. La inversió en la promoció de sòl industrial per a l’any 2006 serà d’uns 86 MEUR.

Aquest any cal assenyalar entre les principals actuacions, l’inici d’urbanització de la Torre a Agramunt, de Campllong III a Balaguer, dels Plans de la Tossa a Santa Margarida de Montbui, de la 2ª fase de Martinet a Ripollet, de l’ampliació de Can Sant Joan a Sant Cugat del Vallès, del Palau de Reig de Dat a Valls o de les Casasses a Vic. Cal destacar també, la constitució dels consorci urbanístics per promoure el nou sector industrial plurimunicipal de les Terres de l’Ebre (Camposines a la Fatarella) i el Parc Aeroespacial a Viladecans.

Així mateix, enguany s’iniciarà la comercialització del Soler a Avinyó, de la Canaleta II de Tàrrega, de Can Parera a Castellolí, de l’avinguda de les Garrigues a Cervera i de Valldepins II a Ulldecona.

Quadre prioritats Logística i sòl industrial