Catorze grups d'habitatges de protecció oficial de Lleida eliminaran el nom d'origen franquista

Finalitza l'estudi encarregat per Adigsa a la Universitat de Lleida per suprimir noms franquistes dels blocs de protecció oficial

query_builder   5 juny 2006 15:48

event_note Nota de premsa

Catorze grups d'habitatges de protecció oficial de Lleida eliminaran el nom d'origen franquista

Finalitza l'estudi encarregat per Adigsa a la Universitat de Lleida per suprimir noms franquistes dels blocs de protecció oficial

La majoria dels veïns i veïnes estan d’acord amb el canvi de nom

La Universitat de Lleida (UdL) ha acabat la redacció d’un informe sobre les promocions d’habitatge amb protecció que encara conserven un nom d’origen franquista, segons el  conveni signat amb Adigsa el 27 de juliol passat. En la primera part del projecte s’ha fet una recerca històrica dels edificis i els personatges que els donen nom. A partir d’ara, i de manera conjunta amb els ajuntaments, s’iniciarà el procés de canvi de nom i d’informació als veïns i veïnes. A Lleida, també hi participaran l’Oficina Local de l’Habitatge i la Regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Lleida, la FAV (Federació d’Associacions de Veïns) i la FAVIBC (Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatge Social de Catalunya).

La directora d’Adigsa a Lleida, Cristina Ballesté, i el professor d’Història Contem-porània de la Universitat de Lleida, Jaume Barrull Pelegrí, han presentat aquest matí en conferència de premsa els resultats de la primera part del projecte elaborat per la Universitat de Lleida i que Adigsa finança amb 20.000 €. A l’acte hi ha assistit també el director dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Lleida, Joan Farré.

Mostra representativa

La primera fase del projecte ha durat set mesos, temps en què s’han realitzat 777 enquestes a ciutadans que viuen a diferents edificis objecte de l’estudi. La població estimada de les promocions amb nom de referència franquista és de 4.432 habitants. El treball s’ha fet a catorze grups, que agrupen un total de 1.436 habitatges (vegeu el quadre) i van ser construïts a la dècada dels 50 per l’Obra Sindical del Hogar, organisme de la dictadura franquista.

L’edat de la població de les promocions estudiades és superior a la mitjana de la ciutat de Lleida; la majoria de persones que hi viuen ha nascut a Catalunya, tot i que entre la gent més gran existeix una presència important de persones vingudes d’arreu de l’Estat; i pel que fa a la immigració extracomunitària, en ser un fenomen relativament recent, una gran part són menors de 40 anys.

Entre les principals conclusions es posa de relleu que el grau de coneixement sobre l’origen dels noms de les promocions és mínim, és a dir, la majoria de veïns i veïnes no saben qui era el personatge històric, a excepció dels blocs de José Antonio. En general, les persones consultades es decanten, però, a favor de la retirada dels noms o s’hi mostren indiferents, com és el cas de gent gran o de persones procedents de la nova immigració.

A determinades promocions, l’Ajuntament de Lleida ja ha anat canviant els apel•latius i ha donat als grups noms de carrers, com ara 3 d’abril –recorda el dia en què les tropes franquistes van entrar a la ciutat de Lleida, el 1938-, que actualment ha perdut la denominació perquè el consistori va rebatejar els carrers: Navarra, Canigó, Aneto, Independència, Passeig de Ronda... A d’altres, el nom oficial ha quedat substituït per un nom popular, com és el cas dels habitatges de Germans Abizanda, que es coneixen com les “cases barates”.

Diferents propostes

El director de “Les promocions d’habitatges d’Adigsa i de la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic”, Jaume Barrull Pelegrí, ha indicat que “en alguns casos es proposa eliminar-ne la placa commemorativa i prou; d’altra banda, a la promoció se li podrien posar els noms dels carrers propers, que ja resulten coneguts per a la gent i així evitem buscar un nom nou”. Barrull ha explicat la diferència de coneixement de l’origen dels noms entre la gent que hi viu des de fa molts anys en relació amb la gent més jove o nouvinguda.

La directora d’Adigsa a Lleida, Cristina Ballesté, s’ha mostrat satisfeta amb els primers resultats del projecte: “La majoria és favorable a eliminar-ne els noms i altra simbologia d’origen franquista. El percentatge d’indiferents correspon majoritàriament a persones d’origen extracomunitari que en ocasions desconeixen la història. I estan en contra únicament persones que temen problemes burocràtics que puguin comportar els canvis de noms”. En aquest sentit, Ballesté ha afegit que “les administracions implicades facilitaran la resolució de possibles tràmits, a fi que aquesta qüestió no impedeixi l’eliminació del nom o el símbol d’origen franquista”.

1  

Fitxers adjunts

Comunicat de premsa amb taules

Comunicat de premsa amb taules
DOC | 76

undefined
undefined
undefined
undefined