- Sant Sadurní ha acollit una nova jornada de formació del Pla de justícia de pau i de proximitat que s’emmarca dins de la vessant formativa del Pla de legislatura aprovat per Acord de Govern i que afecta 898 municipis (92,3 % del territori) i 3,2 milions de persones (40,4 % de la població)
Aquesta jornada és la setena que es fa (d’un total de vuit repartides arreu del territori) i s’emmarca dins del Pla de justícia de pau i de proximitat 2025-2028, aprovat per Acord de Govern de 8 d’abril. El Pla preveu donar servei a 3,2 milions de persones, xifra que suposa el 40,4 % de la població del 92,3 % del territori (898 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya).
La jornada
En la inauguració de l’acte, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha remarcat la importància de la justícia de pau a Catalunya que queda recollida a l’article 108 de l’Estatut d’autonomia i ha explicat que, per Acord de Govern, s’ha demanat a l’Institut d’Estudis d’Autogovern de Catalunya, l’estudi del desplegament de la figura del jutge de pau. “Aquest desplegament és, també, un exercici d’autogovern”, ha reblat Espadaler i l’ha reivindicat assegurant que “la justícia de pau no és de segona, és on comença realment la justícia”
El conseller també ha remarcat que el Pla de legislatura de justícia de pau i de proximitat se sustenta sobre quatre pilars: organització, formació, tecnologia i espais. En aquest sentit ha recordat que s’està duent a terme una auditoria dels 898 municipis arreu del territori on els jutges i jutgesses de pau exerceixen el seu càrrec i, en matèria d’organització, ha remarcat que promoure les agrupacions de jutjats de pau és important per fer un “pas endavant de qualitat” ja que permet a tots els jutges de pau tenir personal tècnic de suport. Espadaler, que ha posat de relleu els actes de formació sobre justícia de pau que s’estan duent a terme arreu del territori, també ha agraït i posat en valor “la normalització del català en l’àmbit de la justícia de pau” i ha recordat que “el català a la justícia no és un caprici sinó un dret”.
Per la seva banda, la secretària per a l’Administració de justícia, Iolanda Aguilar, ha detallat les línies estratègiques de l’Acord de Govern: formació, organització, tecnologia i espais; i la subdirectora general de Suport Judicial i Coordinació Tècnica, Judith Monje San, ha explicat les comunicacions i l’acompanyament que es farà des del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica a les oficines de justícia en els municipis. La jornada ha comptat també amb la intervenció de la lletrada de l’Administració de justícia Sònia Diz, que ha parlat de les funcions jurisdiccionals dels jutges i jutgesses de pau amb la Llei orgànica 1/2025, i del director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEFJE), Marc Cerón.
La jornada ha comptat amb la benvinguda a càrrec de l’alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Pere Vernet, i del delegat de la Generalitat de Catalunya al Penedès, Lluís Valls. Prèviament, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha visitat l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i ha signat al llibre d’honor del municipi.
Pla de justícia de pau i de proximitat
El Pla de justícia de pau i de proximitat s’estructura al voltant de 4 eixos: formació, organització, tecnologia i espais. Així doncs, pel que fa a l’organització, es pretén garantir el suport de personal de l’Administració de justícia a tots els jutjats de pau. Per fer-ho, es promouran noves agrupacions de municipis –actualment n’hi ha 74 que aglutinen un total de 442 oficines de justícia en els municipis–. També hi ha 90 oficines de justícia en els municipis que ja disposen de personal de l’Administració de justícia.
D’altra banda, i pel que fa als espais, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha posat en marxa, a través de l’Institut Metròpoli, una auditoria per radiografiar els espais i les instal·lacions que ocupen actualment els jutjats de pau, les necessitats de les noves oficines de justícia en els municipis i l’estudi de les adequacions tecnològiques necessàries.
En aquest sentit, i pel que fa a l’eix tecnològic, s’estan desenvolupant eines TIC, com pot ser, per exemple, una plataforma específica d’ejcat –portal e-justícia.cat– per a la justícia de pau, o es preveu la renovació tecnològica d’equips que incloguin, entre d’altres, sistemes de videoconferències allà on sigui necessari.
L’Acord de Govern també va fer l’encàrrec, a l’Institut d’Estudis d’Autogovern, d’analitzar l’abast de la competència de la Generalitat en matèria de justícia de pau i de proximitat. Ara mateix només dues comunitats autònomes –Catalunya i Andalusia– incorporen la figura del jutge de pau als seus Estatuts d’autonomia. En el cas de Catalunya, és l’article 108 de l’Estatut el que recull que la competència sobre justícia de pau recau en la Generalitat de Catalunya, en els termes que estableix la Llei orgànica del poder judicial.
8 sessions de divulgació i formació
El passat 10 de juny, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa i Roca, va rebre al Palau de la Generalitat una representació dels jutges de pau del país i va donar el tret de sortida a aquestes jornades: Tarragona (26 de juny), Tremp (27 de juny), Salt (30 de juny), Miralcamp (4 de juliol), Manresa (7 de juliol), Tortosa (9 de juliol), Sabadell (10 de juliol) i Sant Sadurní d’Anoia (17 de juliol).
Arrelament a Catalunya
La justícia de pau a Catalunya està fortament arrelada i va ser creada pel Reial decret de 22 d’octubre de 1855. A la primera Llei d’enjudiciament civil (LEC), se’ls va atribuir competències jurisdiccionals que, fins aquell moment, desenvolupaven els alcaldes. Actualment, la justícia de pau la regula l’article 108 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Els jutjats de pau són òrgans judicials unipersonals implantats en aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció (tribunals d’instància, d’acord amb la LO 1/2025) i desenvolupen un servei públic de millora de les relacions veïnals.
A més de la Llei d’enjudiciament civil i l’Estatut d’autonomia, hi ha altres normatives que regulen els jutjats de pau: la Llei orgànica del poder judicial i la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial, que determina aspectes de l’organització interna i del personal dels jutjats de pau. Ara és la nova Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia la que reconverteix els jutjats de pau en modernes oficines de justícia en els municipis, per facilitar l’accés de la ciutadania a l’Administració de justícia i disposar de serveis a tot el territori.
Cites
Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica
"La justícia de pau no és de segona, és on comença realment la justícia".
"El desplegament de l'article 108 de l'Estatut de Catalunya sobre els jutges de pau és, també, un exercici d'autogovern".
"El català a la justícia no és un caprici sinó un dret i hem de posar en valor i agrair la normalització de l'ús el català en l'àmbit de la justícia de pau".
Dades clau
El Pla de legislatura de Justícia de pau i de proximitat aprovat per Acord de Govern té un impacte a 898 municipis (el 92,3% del territori) i a 3,2 milions de persones (el 40,4% de la població).
